Medi ambient

Noranta espècies pateixen els efectes de les arts de pesca perdudes al litoral català

L’informe alerta de l’impacte sobre exemplars d’alt interès com la llagosta, el nero, el déntol o el corall vermell

Un total de 90 espècies marines pateixen els efectes de les arts de pesca perdudes –també coneguda com a ‘pesca fantasma’- al litoral de Catalunya. Així ho constata l’estudi que el Departament d’Acció Climàtica ha elaborat, a través del Grup de Recerca MerdRecover (Universitat de Barcelona, IRBio), per fer una primera valoració d’aquest impacte. Es fa a partir de l’experiència acumulada des del 2009, quan es van fer les primeres retirades sota assessorament científic al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. L’informe alerta, a més, de la incidència que tenen sobre exemplars d’alt interès com la llagosta, el nero, el déntol, l’escórpora, la sípia o el corall vermell, les gorgònies vermella i blanca o l’esclop.

L’avaluació realitzada conclou que, en relació amb els impactes sobre la biodiversitat, hi ha un total de 90 espècies afectades. D’aquestes, 55 atrapades per la pesca “fantasma” i 35 més, per l’erosió dels bentos (organismes que habiten al fons marí). Del conjunt d’exemplars afectats, però, preocupa l’impacte sobre les espècies d’alt interès. Una dada que contrasta amb les 50 espècies que, segons l’estudi, han utilitzat l’art com a substrat per créixer-hi a sobre.

La meitat, tresmalls

Pel que fa els llocs on s’han localitzat, la majoria d’arts perduts retirats es trobaven en substrats rocosos amb coral·ligen (el 60%) i, probablement degut al fet que les fondàries de treball han estat inferiors als 30 metres, prop del 50% dels recuperats han estat tresmalls.

El tresmall, compost per tres panys de xarxa de niló, és un dels arts de pesca més comunes a la costa catalana, juntament amb les xarxes d’arrossegament, d’encerclament i d’arts menors. Pel que fa a les modalitat de marisqueig, hi ha les nanses, els cadups o els rastells de cadenes, i finalment hi ha els aparells d’ham, com són els palangres o hams de pesca recreativa.

D’altra banda, el fet que la majoria d’avisos d’arts de pesca perduts retirats al llarg d’aquests anys provinguin del sector de la immersió podria explicar part dels resultats obtinguts, com ara les zones, les fondàries o els hàbitats.

En relació als motius, la informació disponible indica que les condicions meteorològiques són la principal causa de la pèrdua d’arts, seguides de les males praxis lligades a l’incompliment normatiu de la pesca il·legal. En aquest sentit, la tasca preventiva desenvolupada d’ofici per la inspecció pesquera de la Direcció General és clau per reduir-ne la problemàtica. Del fet, la majoria s’han capturat a la costa nord. Una zona que, segons explica el cap del Servei de Control i Acció Marítima, Joan Ylla, és més propicia per la seva orografia i característiques.

Per això, el professor agregat de la Universitat de Barcelona que ha participat en l’estudi, Bernat Hereu, remarca la importància d’actuar “ràpid” perquè en un primer moment les xarxes poden capturar una gran quantitat d’espècies que acaben morint i, a la vegada, es converteixen en asquer per a d’altres. “Aquest procés no dura gaire temps perquè al final col·lapsa. Per això és important detectar-les aviat i així poder-les treure”, remarca.

Més d’una dècada retirant-ne

S’estima que cada any arriben a la Mediterrània prop de 3.000 tones de residus, un 10% de les quals són arts de pesca perduts o abandonats als fons marins. L’efecte que causen aquests estris de pesca és una amenaça addicional per a la biodiversitat marina, ja greument amenaçada per les espècies invasores, la sobrefreqüentació o el canvi climàtic.

A Catalunya, les primeres retirades d’arts de pesca perdudes sota assessorament científic es van es van realitzar l’any 2009 al Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter. Fins el 2016, les extraccions es van fer en aquella zona fruit de la col·laboració del Parc i el Grup de Recerca MedRecover (Universitat de Barcelona, IRBio). Arran d’aquelles primeres experiències i amb l’impuls de la Direcció General de Polítiques Marítimes i Pesca Sostenible, l’any 2017 el projecte ‘Evitem la pesca fantasma’ va ampliar l’àmbit d’actuació a tot el litoral de Catalunya.

En aquell moment, els objectius principals del projecte van ser sensibilitzar tots els sectors sobre la problemàtica i, alhora, estandarditzar un protocol d’actuació de retirada d’arts de pesca perduts que permetés minimitzar “l’impacte” d’aquestes actuacions sobre els hàbitats i centralitzar la informació que es generés durant les actuacions per poder avaluar els efectes sobre els ecosistemes marins litorals.

Amb la mirada posada en la prevenció

Els resultats d’aquest informe, a més, també serviran per actualitzar el Protocol de retirada d’arts de pesca perduts de Catalunya, que data del 2017.

L’experiència i informació acumulades serviran “d’impuls” perquè els actors implicats abordin “coordinadament” la pesca fantasma que afecta negativament els ecosistemes marins, els pescadors i la societat en general. Així, a més de mantenir les línies d’actuació actuals, Acció Climàtica vol treballar directament amb el sector pesquer professional, amb visió “preventiva”, per reduir la problemàtica.

Amb la publicació del protocol existent, ara fa quatre anys i d’acord amb l’Estratègia Marítima de Catalunya, el Departament va completar l’actuació preventiva realitzada pels inspectors de Pesca i Afers Marítims amb l’impuls d’una campanya de difusió d’informació al sector del busseig d’esbarjo (2017), una diagnosi qualitativa de localització d’arts (2019) i diverses campanyes de localització i extracció d’arts a través d’empreses de treballs subaquàtics (2019, 2020 i 2021), amb un pressupost total d’uns 100.000 euros.

Durant aquests 12 anys, s’han fet més de 100 extraccions en fondàries de fins a 30 metres i amb supervisió científica d’arts de pesca perduts entre el municipi d’Arenys de Mar i la frontera amb França; un 75% de les quals des de la publicació del protocol per la Direcció General de Política Pesquera el 2017.

En aquest sentit, actualment el sector pesquer ja està duent a terme diverses iniciatives per millorar l’estat dels ecosistemes marins. Entre elles, el projecte ‘Pesca neta’, cofinançat amb Fons Europeu Marítim i Pesquer (FEMP), per tal de retirar residus marins del mar i conscienciar la població d’aquesta problemàtica.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Motoristes, vianants i ciclistes: els més vulnerables a les carreteres gironines

girona

El pla d’estalvi energètic a la UdG s’accelera per necessitat

GIRONA

L’Ateneu de Figueres, un projecte col·lectiu

FIGUERES
Societat

Una festa (gairebé) completa

SANTA COLOMA DE FARNERS

Inici dels mercats de Nadal a diverses ciutats gironines

OLOT
Societat

Les últimes monges de l’asil

BANYOLES
CAROLINA MARTÍ
DOCTORA I DELEGADA DE LA UDG PEL TERRITORI I LA SOSTENIBILITAT

“Cada estufa privada és un risc”

GIRONA
Societat

La fe des de quatre angles

salt

Alerta pel pla de transport i el corredor mediterrani

barcelona