Troben una nova espècie de fong als paratges del parc Nou i la Moixina d’Olot

La troballa d’una espècie de fong nova per a la ciència, Psathyrella codinae, i d’una espècie invasora de cargol provinent de Nova Zelanda són alguns dels primers resultats rellevants del catàleg de biodiversitat dels paratges de la Moixina i el parc Nou d’Olot, que promouen el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública, l’Ajuntament d’Olot i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Aquesta espècie de fong va ser descrita pels experts de l’Associació Micològica Joaquim Codina de Girona i durant els tres anys d’estudi només es va localitzar en una única ocasió, el 2017, sobre un tronc de roure pènol del parc Nou. I, quant al cargol, Potamopyrgus antipodarum, ha ocasionat una clara disminució de les espècies de cargols aquàtics autòctons.

La Moixina i el parc Nou d’Olot són dos paratges molt emblemàtics de la capital garrotxina, dues postals típiques, però també dos espais amb un valor patrimonial ecològic i social i cultural de primer ordre, i tal com recull el catàleg, la unitat paisatgística i ambiental que formen és única a Catalunya.

L’elaboració d’aquest catàleg es va iniciar l’any 2015 amb els objectius de recopilar tota la documentació disponible sobre la biodiversitat d’aquestes dues zones i establir amb estudis de camp catàlegs actualitzats dels principals grups d’organismes (flora vascular, líquens, fongs, briòfits, mol·luscs, papallones nocturnes, papallones diürnes, odonats, ocells, mamífers, etc.). Es dedicarà especial atenció a avaluar la situació de les espècies protegides, amenaçades o d’interès patrimonial, i també a les espècies exòtiques invasores. Això ha de permetre disposar d’una eina bàsica d’interpretació i conservació de la diversitat biològica, i plantejar els estudis i documents de gestió necessaris per assolir els objectius plantejats en el pla director dels espais verds d’Olot. A més, es pretén donar valor a aquest espai, i fer partícip el conjunt de la societat del seu estudi i del compromís de la seva conservació.

Ara, ja s’han completat els estudis de flora vascular, briòfits (molses i hepàtiques), líquens, fongs, odonats (libèl·lules) i mol·luscs (cargols), i en breu finalitzaran els treballs sobre lepidòpters, que es divideixen en un estudi sobre ropalòcers (papallones diürnes) i un altre dedicat als heteròcers (arnes o papallones nocturnes). També s’ha començat a treballar amb pol·linitzadors i aquest any s’ha iniciat l’estudi del coleòpters o escarabats. En els propers anys també està previst completar el coneixement de nous grups biològics, entre els quals hi ha els vertebrats: peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers.