Medi ambient

medi natural

Estassen una llacuna de Flix per garantir la connexió amb el riu

Uns deu voluntaris del grup Lo Fardatxo netegen aquest cap de setmana la llacuna Mas del Director de la reserva natural de Sebes, a Flix, per garantir la comunicació fluvial entre la llacuna i el corrent del riu Ebre. Amb falç, guants i botes d’aigua, estassen l’excés de canyís i boga que guanya terreny dins la llacuna i dificulta la nidificació d’animals en perill d’extinció com ara el bitó. El president del Grup Natura Freixe, Òscar Bosch, explica a l’ACN que el canvi d’usos que les elèctriques fan de l’embassament de Flix ha provocat variacions del nivell de l’aigua de les llacunes i l’avenç de les herbàcies va empetitint el perímetre de les llacunes de la reserva amb el risc que acabin desapareixent. L’estassada es repeteix dos cops a l’any en poc temps, a final d’estiu i a principi de la tardor, quan té menys impacte en la nidificació d’ocells i ja s’ha reduït el risc d’incendis forestals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

tradicions

L’ou com balla, en fonts de circuit tancat per la sequera

Barcelona
societat

Vulpellac s’omple de criatures màgiques amb el Fantasticat

vulpellac

Rècord de participació a l’Aplec del Caragol de Lleida

barcelona
societat

Reorganització interna dins de la Coordinadora d’ONG Solidàries

girona

La pluja malmet les catifes de les Enramades

Arbúcies

Experts alerten de l’increment de patologies per la contaminació

BARCELONA
el temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Jornades amb pocs canvis

Barcelona
Port de Barcelona

La transició energètica transforma el Port de Barcelona en un ‘hub’ d’energia verda

BARCELONA
Societat

Amadeu Rovira i els seus ‘glops’ de vida