Medi ambient

‘Prestige’: vint anys d’una catàstrofe

L’enfonsament del petrolier i el vessament al mar de 77.000 tones de cru van causar un dels pitjors desastres ecològics a l’Estat

El govern espanyol i la Xunta, en mans d’Aznar i Fraga, no van saber gestionar la crisi

Allunyar el vaixell de la costa va agreujar la situació

El 13 de novembre del 2002, avui fa vint anys, el petrolier grec Prestige, carregat amb 77.000 tones de fuel, va rebre un fort cop que li va obrir una via d’aigua a estribord i va començar a llançar petroli a 28 milles de la Costa da Morte gallega. Començava així el pitjor accident mediambiental de la història de l’Estat espanyol, que afectaria també les costes francesa i portuguesa.

Aquella matinada, Javier Sar de Vituco, llavors patró de la confraria de Muxía, havia sortit a pescar amb el seu vaixell i estava descansant quan el patró de costa el va despertar perquè se sentia una olor molt forta a gasoil. En un primer moment van pensar que era de la seva embarcació, però de seguida van comprovar que no. Quan es va fer de dia es van adonar del que havia passat, de l’abast de la tragèdia: “Vam veure que el mar estava ple de chapapote.”

“Netejar amb les mans”

Des del primer moment ens vam adonar que seria una catàstrofe enorme perquè vam trigar una hora a travessar la taca, que devia tenir unes dues milles d’ample, és a dir uns quatre quilòmetres. A més, era molt espessa”, explica. Julia Noya, marinera, recorda que se sentia impotent i només tenia ganes de plorar però va fer tot el contrari, es va embarcar en el primer vaixell que va sortir per treure el petroli “encara que fos amb les mans”. “Aquell dia hi havia temporal. No hi havia mitjans, no ens donaven permís per salpar. Es donaven totes les condicions impossibles perquè no salpéssim. Però ho vam fer”, explica.

Sis dies després, el Prestige, que el govern espanyol va decidir allunyar de la costa en lloc de refugiar-lo per transvasar el fuel, fet que va agreujar la catàstrofe, es va partir en dos i es va enfonsar a 246 quilòmetres de Fisterra, a la Corunya, poc abans que el petroli comencés a arribar a les platges gallegues. Un desastre que en pocs dies va portar milers de voluntaris d’arreu a Galícia per fer tasques de neteja.

Marea blanca

La marea blanca, en referència a la granota protectora que es posaven, per Sar de Vituco “va ser la salvació”. Van ser “els que millor ho van fer i els devem molt”. “A ells, a ningú més”, recalca.

I és que mentre que a les costes gallegues la situació era dramàtica, el govern espanyol deia que tot estava sota control, que s’havia evitat una catàstrofe mediambiental i que en pocs dies es podria reprendre la pesca a la zona. Les declaracions del llavors ministre de l’Interior espanyol, Mariano Rajoy, parlant de “fils de plastilina” referint-se al fuel mentre el vaixell deixava anar 125 tones de petroli diàries, encara es recorden dues dècades després. Però on hi va haver conseqüències polítiques per la catàstrofe del Prestige va ser al govern gallec, presidit per Manuel Fraga. El conseller de Polítiques Territorials, Xosé Cuiña, va dimitir, quatre consellers més –entre ells el de Medi Ambient— van ser cessats i els socialistes van guanyar les eleccions gallegues del 2005 després de quinze anys de governs populars a la Xunta. La impotència i la necessitat de treure chapapote van deixar pas a la indignació, amb manifestacions multitudinàries i la querella que va presentar la plataforma Nunca Máis al jutjat de Corcubión, a la Corunya, que va instruir el cas. El novembre del 2011, la jutgessa va donar per acabada la instrucció i va traslladar el cas a l’Audiència Provincial de la Corunya, que va imputar el capità, el cap de màquines i el primer oficial del Prestige per presumptes delictes contra els recursos naturals i el medi ambient, danys i desobediència resistència, així com el director general de la Marina Mercant, José Luis López-Sors González, per suposat delicte contra el medi ambient i danys.

El 13 de novembre del 2013, onze anys després de la catàstrofe del Prestige, es va fer pública la sentència del cas: absolució dels principals càrrecs i nou mesos de presó al capità per desobediència greu. La fiscalia va recórrer al Tribunal Suprem, que el 26 de gener del 2016 va sentenciar a dos anys de presó el capità per delicte contra el medi ambient. El 2018 es van fixar les indemnitzacions, més de 1.500 milions d’euros, gran part dels quals encara ara pendents de pagar.

Pot tornar a passar

La catàstrofe del Prestige va afectar gairebé 3.000 quilòmetres de costa i va provocar la mort d’almenys 23.000 aus, tot i que Greenpeace estima que en va afectar 200.000.

La mateixa organització ecologista i la plataforma Nunca Máis alerten que un desastre mediambiental d’aquestes dimensions pot tornar a passar, ja que actualment les condicions “són exactament les mateixes” que fa vint anys, segons Greenpeace, que assenyala que davant les costes gallegues continuen passant-hi més de 36.000 vaixells l’any, un 35% dels quals amb mercaderies perilloses com el petroli.

Catalunya, en l’onada solidària

Redacció

La catàstrofe ecològica provocada pel Prestige va aixecar una onada de solidaritat a l’Estat i a tot el món, amb l’arribada de fins a 65.000 voluntaris a la costa gallega per ajudar en les tasques de neteja de les platges més afectades pel vessament de petroli. Gent anònima que, amb mitjans precaris, van fer una feina que va deixar en evidència la inepta resposta de les administracions central i gallega, llavors en mans del PP. La mobilització va ser especialment intensa a Catalunya, on també es van convocar diverses manifestacions en solidaritat amb la població gallega i en protesta per la ineficient gestió del desastre per part del govern central i la Xunta, presidida llavors per Fraga. Entre els milers de voluntaris catalans, hi va haver membres de diversos col·lectius professionals i entitats ciutadanes que es van entregar en la recollida de chapapote incrustat en platges i zones rocoses de la costa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els Mossos aplicaran mesures per intentar reduir l’ús d’armes blanques

Barcelona

Els jutges de Figueres se sumen a les reivindicacions dels funcionaris

FIGUERES

La Generalitat sufragarà la clausura de l’abocador de Solius

LLAGOSTERA / SANTA CRISTINA / D’ARO

Fil a l’agulla per trobar alternatives per al triatge

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Reciclatge gironí de maquinetes d’afaitar

Girona

Famílies el temps que calgui

barcelona
JORDI DE MANUEL
BIÒLEG I ESCRIPTOR

“La sequera fa anar el món a pitjor”

barcelona
societat

Tres detinguts per una mort a Terrassa

SOCIETAT

Incendi al port de Tarragona