Medi ambient

Cabra salvatge i expansió exponencial del cabirol

Amb una política de repoblament general, el cabirol es va començar a caçar, però hi ha llocs sobrepoblats

El govern descarta reintroduir el linx ibèric

L’any 1995 es va iniciar la reintroducció de la cabra salvatge al massís de Montserrat. Amb exemplars provinents dels Ports de Tortosa, es tractava d’establir un nou nucli de població que servís de reservori genètic en cas de necessitat i que contribuís a disminuir la combustibilitat dels boscos de la serra i a l’equilibri ecològic. Es tractava de tres mascles i una femella que s’hi van adaptar perfectament i l’alliberament d’exemplars es va repetir en anys posteriors –el 1999 se n’havien alliberat 26–. El 2004 s’autoritzaven les primeres caceres per conservar una població equilibrada i estable. Avui n’hi ha uns 350 exemplars.

El cabirol és un dels casos més espectaculars de recuperació de fauna salvatge a Catalunya. Va ser els anys 1971 i 1972 que l’Icona va deixar anar els primers divuit exemplars a l’Alt Pallars-Aran. La progressió inicial va ser molt lenta, però a mitjan anys vuitanta van començar a entrar de manera natural exemplars cap a la Val d’Aran, també per l’expansió de la població de la part francesa. Des d’aquell moment, es produeix un augment molt important i una extensió de l’espècie cap al Pallars Sobirà, la Cerdanya i el Ripollès. Posteriorment, i després de reintroduccions esporàdiques, a partir del 1993 i fins al 2008 la Generalitat i la Federació de Caça de Catalunya aborden projectes conjunts o per separat per retornar l’espècie a diferents indrets del litoral català. És el cas, i en diferents anys, del Montnegre-Corredor, la serra de Prades, la zona volcànica de la Garrotxa, el cap de Creus, el Moianès, el Montmell, el Montseny i els Ports de Tortosa. En total, se’n van reintroduir 542 exemplars i a partir de la temporada 2001/02 es van començar a donar permisos de caça.

Ha estat un creixement exponencial que el govern reconeix que en algunes zones ha generat “sobrepoblació”. Com en el cas de l’expansió continuada del porc senglar, el cabirol ha generat en determinats indrets problemes a l’agricultura però també a la ramaderia per la “sobrepastura”. Marc Vilahur parla de la coincidència en les darreres dues o tres dècades de la pèrdua de pastura extensiva i el creixement d’espècies cinegètiques. Vilahur explica que qualsevol incorporació d’una espècie a la xarxa tròfica força una readaptació de la xarxa que també pot tenir impactes negatius: “Hi ha impactes que han pogut suposar situació de greuge en sectors econòmics”. No és només un problema de fauna. Per exemple, la introducció al segle XIX a Europa per usos ornamentals d’espècies vegetals exòtiques com la cortadèria o plomall “ha causat estralls” en jonqueres i canyissars. O l’ailant, un arbre xinès arribat a Europa al segle XVIII i que ha fet disminuir la biodiversitat d’espais com la serra de Collserola.. Per això, Vilahur deixa clar que, per exemple, el govern no té cap pla de reintroducció del linx ibèric a la plana de Lleida, on hi ha qui el reclama com a solució a la plaga de conills. Fa pocs anys va aparèixer un linx al Garraf, “marcat”, és a dir, que s’havia desplaçat d’algun lloc de la península. És una espècie protegida i, per tant, l’obligació de l’administració és gestionar-ne la presència, però Vilahur assenyala: “Que hi sigui és substancialment diferent que el fet que s’hagi reintroduït.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

salut

L’Associació Contra el Càncer posa en marxa el programa “Rutes Saludables”

olot
Gregori Vizcaino i Vallbona
Director de l’Ascensió, Fires i festes de Granollers

“Hem d’entendre l’Ascensió com un estat d’ànim”

Granollers
Olot

Urbanitzen l’últim espai verd de la falda del Montsacopa

Olot
Societat

Dos-cents drons a la Cremada de Badalona

Badalona
Societat

Donen dispositius traductors per facilitar el treball humanitari d’Open Arms

Badalona
societat

El gimnàs Sant Pau, més a prop de tornar a donar servei

barcelona
SANT FELIU DE GUÍXOLS

Mascarell, fitxat per dirigir el projecte del Museu Thyssen

SANT FELIU DE GUÍXOLS
societat

Lectures, tallers infantils i activitats diverses arreu de la demarcació

girona
opinió

Calonge i Sant Antoni, municipi pioner en ‘smart city’

Alcalde de Calonge i Sant Antoni