El segellament de l’abocador de Solius culminarà el 2025
El consorci que gestiona el dipòsit ha demanat a l’Agència de Residus (ARC) que elabori el projecte per adjudicar les obres a final d’aquest any
Resten encara “capítols” per resoldre, com ara el manteniment o l’alternativa comarcal, però també l’oposició de Lloret a rebre part de les deixalles
Peraire confia que Lloret reconsideri la negativa a rebre part dels residus
L’Agència de Residus de Catalunya preveu que les tasques de clausura i segellament definitiu de l’abocador de Solius es puguin iniciar l’any vinent i quedin enllestides 12 mesos després, cap a inicis del 2025, segons va anunciar ahir el seu director, Isaac Peraire, en una visita al complex. L’acompanyaven la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, i alcaldes i regidors dels cinc municipis del consorci promotor del dipòsit, que va cessar l’activitat el diumenge 12 de febrer. En tot just 10 dies, la maquinària pesant ha començat a estendre i compactar una primera capa de terra i gresa, que ja fa invisibles els residus del tercer i darrer vas de la instal·lació, tancada per sentència judicial.
Jordà es va mostrar “contenta” en veure que el tancament de l’abocador ja s’ha començat a materialitzar, i va defensar la “responsabilitat” d’haver d’entomar el problema del tancament, però fent costat als ajuntaments amb la cerca d’alternatives i l’assumpció de sobrecostos.
Peraire, per la seva banda, va reiterar que, a banda de la feina tècnica de preparar el projecte i aportar els diners per al segellament, que estimen que puguin arribar als 3 milions d’euros, encara no s’ha abordat la qüestió de com es finançarà el manteniment posterior de les instal·lacions i les mesures de seguretat i ambientals necessàries durant 30 anys més. És un dels “capítols” pendents del procés que va arrencar fa un mes i mig, amb l’anunci que s’acatava la sentència i l’abocador posaria fi a l’activitat, però després d’haver resolt el problema de costos quotidians per als 15 municipis afectats –amb un sobrecost de 18 euros per tona de fracció resta, i l’enviament de les 40.000 tones anuals de residus provisionalment al Vallès Occidental i Pedret, també hi ha la negativa de l’Ajuntament de Lloret a gestionar-ne 10.000.
“Part de la solució”
Respecte a aquesta darrera trava, que de moment fa pivotar la transferència del 100% de residus que encara arriben a Solius cap al centre de tractament de Vacarisses, el director de l’ARC es va mostrar “convençut” que Lloret, amb “una instal·lació de país”, acabarà “formant part del consens i de la solució”, per bé que va insistir que la comarca del Baix Empordà ha d’accelerar “una solució estructural” més enllà dels pedaços que en mes i mig, i a mitjà termini, garantiran la recollida i gestió de les escombraries. Depèn d’una nova planta de triatge a la comarca, amb quatre alternatives d’ubicació que s’han de començar a analitzar i debatre aquest 2023.
Una d’aquestes podria ser al mateix abocador clausurat, però abans hi ha pendent de resoldre l’altra incògnita sobre el futur de la planta de compostatge d’orgànica que hi continua funcionant, en paral·lel a la compactació dels residus de fracció resta, i també està amenaçada per un procés paral·lel de la plataforma Salvem Solius, que reclama el cessament del conjunt d’activitats per manca de llicència ambiental. A mitjà termini, ja el 2026, s’espera que la incineradora de Campdorà, un cop reformada, permeti estalviar desplaçaments, però Peraire va insistir que els ajuntaments tenen altres “deures que poden anar fent”, per reduir el pes de tones de fracció resta tot potenciant els índexs de recollida selectiva, i va destacar la feina feta a Llagostera i Santa Cristina.
LES DATES
Un parc fotovoltaic, una opció
L’abocador, durant les tres pròximes dècades, continuarà sent un terreny inservible per a qualsevol activitat, i una de les alternatives que ahir la consellera i els edils i tècnics van comentar de manera informal era que les tasques de control i manteniment es poguessin compaginar amb alguna utilitat, com ara fer-hi un parc de plaques fotovoltaiques en un indret prou assolellat –un punt elevat del massís de l’Ardenya– i sense malmetre, per exemple, altres zones agrícoles o amb més interès ambiental.
Jordà, però, es va mostrar prudent en les declaracions oficials, en espera de conèixer els detalls del projecte tècnic per a la clausura definitiva, i ho va limitar al fet que “podria ser una bona idea” a tenir en compte, de la mateixa manera que altres recursos, com ara l’aprofitament del biogàs que emana dels vasos, fins ara d’ús restringit per a les instal·lacions i que es crema si hi ha excedent.
