Medi ambient

Espai Cousteau 2025

La seu mundial de la Fundació Philippe Cousteau-Espai Ramon Mascort tindrà acabada la primera fase de les obres el juny del 2024 i la tercera i última, el 2025

Vol esdevenir un centre de recerca internacional de primer nivell

El centre ocuparà una finca de 6.000 m² i ha de ser el coordinador mundial de la fundació

A la carretera de Torroella de Montgrí a l’Estartit, poc abans d’entrar al nucli costaner i just a l’esquerra, hi ha el parc d’atraccions Jocs. Ara ja és tancat. I no per temporada. No tornarà a obrir les portes. Els treballs per desmantellar-lo començaran en pocs dies, amb la retirada de les primeres atraccions. Roger Figueras, director de projectes de la Fundació Philippe Cousteau-Unió dels Oceans, ens obre les portes d’aquest antic parc que ja no serà el mateix, perquè ha de passar a ser un referent científic en l’àmbit mundial. Passejant entre les mudes atraccions un s’ha d’imaginar que en tres anys s’hi aixecarà la seu mundial de la fundació Cousteau.

Ara fa pocs dies hi ha hagut una reunió de treball amb responsables municipis per mostrar l’avantprojecte i avançar calendari en mà. Roger Figueras el té “clar i definit”. Aquest, que inclou la tramitació de permisos i autoritzacions –com ara la declaració de nucli zoològic– i el programa de l’obra, ja ha escollit empreses locals per fer els treballs. Primera fase, amb els laboratoris i els tancs d’aigua fets, es preveu per al 16 d’abril del 2024. La segona, la finalització del projecte i entrada en servei, s’espera que sigui al voltant de la Verge del Carme del 2025. Figueras és conscient dels inconvenients de fer una obra, però considera que els retards han de ser els mínims.

Però, què es vol fer en aquests 6.000 m² que té el terreny de l’actual parc i per a què han de servir? L’espai cedit per la Fundació Mascort, ha d’acollir un centre que haurà de coordinar d’entrada els vint-i-set projectes que actualment té en marxa la fundació en diversos continents. L’espai comptarà amb tres grans laboratoris: de biologia, control d’aigua i un de cultius així com grans aquaris; a més d’espais per a estudiants residents, una pèrgola de control bioclimàtic del recinte, una coberta fotovoltaica –amb l’objectiu de consum zero per a l’edifici –, uns jardins i un restaurant de cuina temàtica relacionada amb els oceans, entre d’altres. L’objectiu és combinar la divulgació i la recerca. “Serà un espai obert a la població per poder-hi passejar. El preu de l’entrada per a visitants serà molt econòmic. De fet, el nostre objectiu és connectar amb la gent. La nostra missió és la difusió dels mars i el medi ambient”, explica Figueras, que afegeix: “Es concertaran visites guiades; els laboratoris es podran veure per fora i la seva gent treballant. Esperem la visita d’escoles d’arreu de Catalunya, de l’Estat i d’Europa. Farem conferències i congressos, a més de l’activitat de l’Institut de Ciències del Mar.”

S’aprofitaran espais construïts, com ara la zona de restaurant; els estudis preveuen que es rehabilitaran uns 444 m², mentre que l’obra nova que es construirà serà de 1.615 m². La gran pèrgola bioclimàtica, el gran tret arquitectònic, tindrà uns 4.299 m². “Aquesta instal·lació ens ha de permetre ser totalment autosuficients energèticament. Aquesta, de fet, s’ha de fer entre la primera i la segona fase, perquè ja contribueixi energèticament a les obres que es faran per materialitzar el projecte”, explica. A l’interior, sota la gran pèrgola hi haurà dos grans tancs, que tindran forma d’ameba. Els laboratoris tindran visibilitat des del carrer i des de l’interior. L’objectiu és establir un canal de comunicació visual amb els visitants, els quals podran veure el treball dels científics sense entrar al seu interior. “Hem previst habitacions on els científics que ens visitin, estem pensant en estudiants que estan fent treballs, puguin fer-hi estades”, destaca Figueras.

“Aquest és un primer pas, i molt important per a nosaltres, no només ens permetrà tenir una seu i fer el treball de coordinació dels projectes, prop d’una trentena en l’àmbit mundial, sinó que ens permetrà fer congressos i activitats molt importats”, explica Figueras, que hi afegeix: “D’això se’n beneficiarà la població, l’activitat hotelera i la comarca.” Els temps estan clars i definits. Sembla que la maquinària està en marxa per a un projecte que, en cas de consolidar-se i fer-se, es podria convertir en un espai important per a la difusió de la necessitat de protegir el medi. Primera parada, doncs, el 16 d’abril del 2024.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Disset anys esperant equipaments a les Glòries

Barcelona
Les roses del Firal i les del cementiri
crònica

Les roses del Firal i les del cementiri

enogastronomia

Cinc catalans competeixen avui a Madrid per ser el millor sommelier de l’Estat

Barcelona

Unes noranta persones participen a la Lectura de Josep Pla

palafrugell

Mollet i Granollers s’oposen a la centralització dels jutjats

Granollers
societat

Més d’un centenar de parades omplen la Rambla en un Sant Jordi marcat pel vent

figueres
estat espanyol

Aproven un pla per indemnitzar les víctimes d’abusos a l’església

barcelona

Els hospitals també s’aboquen a celebrar Sant Jordi

Barcelona
societat

Els alumnes omplen el passeig Ciutat de Girona de Salt per Sant Jordi

salt