Els pobles del Penta I també rebran recursos extraordinaris del Fons de Transició Nuclear
Es calcula que en total es repartiran uns 34 milions d’euros
Les assignacions es faran al juliol, durant la segona reunió de l’òrgan de govern del fons
La Generalitat s’ha compromès a transferir a partir del juliol a tots els municipis de l’àmbit territorial del Fons de Transició Nuclear d’ambdues zones de planificació del PENTA al voltant de 34 milions d’euros del Fons de Transició Nuclear. Així s’ha acordat en la primera reunió de l’òrgan de govern del fons, que s’ha celebrat aquest matí a la seu del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. D’aquesta manera, enguany, excepcionalment, els recursos es repartiran entre la vuitantena de pobles de les àrees nuclears Penta II i els deu municipis del Penta I, que en quedaven exclosos. Els diners per al Penta I s’agafaran del 50% que s’ha de destinar a projectes. Enguany serà l’única vegada que la meitat dels recursos del Fons Nuclear es reparteixen equitativament entre tots els ajuntaments.
El departament d’Empresa i Treball ha informat que les assignacions es faran al juliol, quan es tornarà a reunir l’òrgan de govern i s’escolliran les iniciatives i propostes a què es destinaran la resta de recursos.
Per a la zona de planificació II del PENTA (Pla d’Emergència Nuclear exterior de les centrals nuclears), la llei 10/2022 estableix que per a l’exercici 2023 es repartirà la dotació per a la zona en parts iguals entre els municipis. Durant aquesta primera reunió de l’òrgan de govern, el Departament d’Empresa i Treball ha proposat un mecanisme per a aquest repartiment “que n’asseguri l’eficiència en la gestió, la seguretat jurídica i la celeritat en la tramitació de les transferències”.
El fons té com a finalitat finançar actuacions de desenvolupament socioeconòmic i de transició energètica de les zones afectades per l’impacte ambiental de la producció d’energia elèctrica nuclear a les centrals nuclears d’Ascó i de Vandellòs, que van entrar en funcionament als anys vuitanta.
Amb tot, segons informa l’ACN, la recaptació de l’impost nuclear d’enguany no s’ha quantificat, ni tampoc la meitat que cal retornar al territori, i també falta concretar amb quin criteri s’escull el municipi més gran i més petit de les dues àrees nuclears d’Ascó i Vandellòs.
La xifra de 34 milions seria l’aproximada si es concreta una recaptació de 120 milions d’euros de l’impost nuclear. Els ajuntaments ja treballen per preparar i signar els convenis entre la Generalitat i el conjunt de municipis.
Segons ha confirmat el secretari d’Empresa i competitivitat, Albert Castellanos, al juliol es fixaran els criteris per distribuir la resta dels recursos (un 26 milions més) que han de finançar projectes a l’àrea de deu quilòmetres de les plantes nuclears.
“Aquest repartiment excepcional”, que pot ser d’aproximadament mig milió d’euros per consistori, s’haurà de destinar (i justificar) per a actuacions “directament relacionades amb la promoció econòmica, la generació de llocs de treball o la transició energètica”. A partir de 2024, el Fons només finançarà “actuacions de desenvolupament socioeconòmic i de transició energètica justa” dins les dues zones “afectades per l’impacte ambiental de la producció d’energia elèctrica nuclear”.
Resposta dels alcaldes
L’alcalde de Flix, Francesc Barbero, ha reconegut que els satisfà “que s’estengui el tracte igualitari” amb aquesta decisió d’incloure els pobles de Penta I en el repartiment extraordinari del Fons Nuclear del 2023. “Així el mecanisme no deixa damnificats ni agreujats tot i que no és l’òptim i no ens hi sentim còmodes els ajuntaments que fugim de repartidores, però la llei ho estableix i si s’ha de fer de forma excepcional, que afecti a tots els municipis”, ha celebrat.
Barbero confia que no hi hagi “nous incendis polítics” davant del consens de l’òrgan de govern de Fons Nuclear en aquesta decisió, no contemplada per la normativa, però possible. “No entendríem que algú insistís en continuar excloent els municipis de la zona I, sobretot els de la Ribera d’Ebre”, ha defensat l’alcalde de Flix. “Només faltaria que se’ns discuteixi, a la comarca amb més municipis en zona I, la idoneïtat de tenir un tracte igualitari, equiparable i equitatiu a la resta”, ha conclòs.
En aquesta reunió hi ha participat també els vicepresidents de l’organisme, els alcaldes d’Ascó (Ribera d’Ebre), Miquel Àngel Ribes, i de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Alfons Garcia, i dos representants de cadascun dels cinc consells comarcals afectats, dels agents econòmics i socials “representatius” del territori i també de les cambres de comerç de Reus i Tortosa.
En canvi, no hi han estat convidats els alcaldes o representants del poble “més gran i més petit”, com marca la llei, perquè hi ha dubtes sobre “la interpretació exacta” d’aquest qualificatiu. Els serveis jurídics de govern determinaran si han de ser els municipis amb més superfície municipal, en aquest cas serien Flix (Penta I de la nuclear d’Ascó) i Tivissa (Penta I de la nuclear de Vandellòs)– tots dos de la Ribera d’Ebre–, o els de més població, que serien Móra d’Ebre (àrea d’Ascó) i Mont-roig del Camp (àrea de Vandellòs). Pel que fa al municipi més petit, el de menys habitants i amb el terme municipal més petit del Penta I de Vandellòs coincideix que és Pratdip (Baix Camp), però en l’àrea d’Ascó el més petit de superfície és Móra la Nova i el de menys habitants és la Figuera (Priorat).
Barbero ha recordat que la normativa ha hagut de ser “autoesmenada” pels seus impulsors per resoldre “problemes jurídics i tècnics” a l’hora d’aplicar-la, “un nyap” com creu que és aquesta consideració de les dimensions dels pobles amb representació a l’òrgan de govern. “Hem d’exigir que siguin curosos perquè les paraules volen dir el que volen dir. No és tan obvi, com algú pretén, que sigui el criteri de població”, ha defensat l’alcalde de Flix. De fet, Barbero no descarta accions legals, si el dictamen de garanties jurídiques no els dona la raó.
