Sostenibilitat
El primer port verd
Diverses obres executades al port de la Ràpita contribueixen al fet que esdevingui el primer Green Port de la Generalitat, amb l’objectiu que el consum d’energia a llarg termini tendeixi a un impacte ambiental zero
En altres dàrsenes també funcionen instal·lacions fotovoltaiques recents, i n’hi ha d’altres en camí aprofitant espais existents
La confraria de Palamós ja disposa de panells solars des del 2020 i a Blanes faran una obra similar
El port de la Ràpita esdevindrà el primer Green Port de les dàrsenes que gestiona Ports de la Generalitat, una etiqueta centrada en la reducció d’emissions i l’autosuficiència energètica. En els darrers anys ja s’havien instal·lat 340 plaques fotovoltaiques a la coberta de la llotja de pescadors. I, des de fa algunes setmanes, hi han afegit un parc fotovoltaic de 900 plaques instal·lades sobre les cobertes de les marquesines d’aparcament del moll central. Sumant-hi els 108 panells addicionals previstos al sostre de la nova base nàutica, amb un cost d’uns 787.000 euros, el conjunt d’instal·lacions faran deixar d’emetre 195 tones anuals de CO2 a l’atmosfera.
El projecte, com en altres casos, s’ha inclòs en les obres de reurbanització i millora d’altres instal·lacions als entorns de la mateixa llotja i a prop de la futura base nàutica, que ha de ser la seu de l’escola de vela rapitenca i les activitats nàutiques. Entre les obres de les instal·lacions fotovoltaiques, la reurbanització i l’edifici, la inversió global entre l’any passat i aquest exercici per posar al dia el port volta els 2,3 milions d’euros. I s’emmarquen en una estratègia que ja va iniciar-se el 2020, i que aleshores ja va permetre rebaixar la factura elèctrica de la confraria de pescadors en uns 24.000 euros anuals, una cinquena part de la factura elèctrica d’abans del 2020. La flota pesquera rapitenca és de les capdavanteres al conjunt de Catalunya, amb la llotja on es comercia amb més tones de peix i marisc cada any. I també hi entren en joc els 1.800 amarradors, trànsits comercials i industrials i l’activitat dels creuers, molt menor respecte a destinacions com ara Barcelona, Palamós i Tarragona, però activa encara després de la pandèmia. Per això, tot els plans van encaminats també a l’electrificació, també, dels molls.
Què és un Green Port?
Els ports verds persegueixen l’objectiu de ser autosuficients pel que fa als consums energètics en un 100%, fet que d’entrada s’assolirà pel que fa a instal·lacions en terra, i també amb l’opció de carregar vehicles elèctrics terrestres amb la instal·lació de l’aparcament. Amb vista al futur, el repte és avançar també en l’electrificació d’embarcacions, un horitzó que encara sembla massa llunyà, però per al qual la indústria ja està començant a desenvolupar models, i solucions híbrides per reduir la contaminació dels motors a l’interior de les dàrsenes, especialment per a la navegació recreativa.
Pel que fa a la Ràpita, Ports hi ha apostat com a destinació pilot en tractar-se d’una dàrsena vinculada a un espai natural com és el delta de l’Ebre, que forma part d’una reserva de la biosfera. El Green Port ha de “desenvolupar la seva activitat tenint en compte l’àmbit econòmic, el mediambiental i el social de manera sostenible i amb el menor impacte al medi, aportant mesures de millora de control de la qualitat de l’aire, l’aigua, el soroll i els residus”. I hi pesarà també el disseny de la nova base nàutica.
Nàutica popular
Aquest nou edifici, que s’acabarà d’enllestir al maig, es projecta com a seu de l’escola de vela local i altres activitats nàutiques d’interès esportiu, recreatiu i turístic. L’objectiu és que esdevingui centre de referència per fomentar la nàutica de base i potenciar les activitats vinculades a la badia dels Alfacs, amb potencial per atraure turisme i desestacionalitzar-lo a les Terres de l’Ebre. La reurbanització de l’entorn ha permès generar també una rampa d’avarada d’embarcacions i un moll en forma de graderia perquè la ciutadania pugui gaudir d’un espai amb vista a la badia des d’on contemplar activitats, i tot plegat sempre amb la renovació d’enllumenat, la integració d’instal·lacions fotovoltaiques i un disseny sostenible. L’estratègia, emmarcada en el conjunt de polítiques que s’estan accelerant en el context d’emergència climàtica, es completarà amb altres accions incloses en el Pla de Ports de Catalunya Horitzó 2030.
2.250 plaques solars, per ara
No és, però, l’únic projecte de Ports per descarbonitzar i fer més sostenibles les factures energètiques d’altres dàrsenes de gestió directa de la Generalitat. El balanç provisional serà de 2.250 plaques instal·lades quan entrin en servei les noves instal·lacions rapitenques, i hi inclouen 1.242 plaques solars més a les cobertes de les instal·lacions pesqueres a Roses i Palamós (Empordà), Arenys de Mar (Maresme), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cambrils (Baix Camp) i Deltebre (Baix Ebre), a més de les que ja han instal·lat per abastir els consums més moderats de cinc oficines portuàries a les tres regions en què l’empresa pública portuària catalana té repartida l’activitat.
Les xifres, però, creixeran en els pròxims mesos, ja que la confraria de pescadors de Blanes espera que concloguin aviat les obres de millora i reforç de la coberta de la llotja per instal·lar un centenar llarg de panells fotovoltaics nous amb una potència de 50 MW. Era un projecte ja previst anteriorment, però que ha hagut d’esperar que la fase prèvia conclogui per poder-la tirar endavant sense posar en risc els terminis de la subvenció europea.
