Medi ambient

Les renovables recuperen terreny per no ser a la cua de l’Estat

El govern presumeix del desbloqueig de 16MW d’energia en dos anys en un centenar de parcs nous, sobretot solars

El govern es vanta d’haver desbloquejat la construcció i posada en funcionament d’energies renovables els darrers dos anys que sumarien 1.600 MW de potència, superant una dècada de paràlisi que ha situat Catalunya a la cua de l’Estat en la producció d’energia eòlica i fotovoltàica. El president Pere Aragonès, i el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, han fet avui balanç dels dos anys de vigència del decret d’acceleració del desplegament de les energies renovables, després de reunir-se amb els agents implicats en la seva implantació.

En dos anys, la Generalitat ha atorgat autorització administrativa a 104 projectes de renovables -98 parcs solars i sis parcs eòlics- que sumen un total de 1.484,79 MW de potència, de manera que els promotors d’aquests projectes ja disposen de l’aval administratiu per començar a construir aquestes instal·lacions. A més a més, ha concedit l’acta de posada en servei a sis instal·lacions renovables que sumen 106,58 MW. Es tracta de dos parcs fotovoltaics, els de Talarn i Olost, i quatre parcs eòlics: els dels Barrancs (Vilalba dels Arcs) i Punta Redona (Gandesa/Pinell de Brai), de Naturgy; el de Solans (Cabacés) i el de La Collada (el Perelló).

Amb tot, el conseller ha admès que entre eòlica i la solar només sumen al voltant del 10% de la potència instal·lada en matèria energètica a Catalunya. Les renovables avancen més lentament que la resta de la Unió Europea i sobretot, molt pitjor que a la resta de l’Estat. El 2021, el conjunt de les energies hidràulica, eòlica i fotovoltaica va assolir nivells de generació del 46,7% de la demanda real estatal, però la mateixa estadística traslladada a les 42 comarques catalanes davallava fins al 17,5% dels consums.

“Fa dos anys no es tramitaven projectes, i si no s’autoritzaven és molt difícil que veiessin la llum”, ha assegurat el conseller Mascort, que ha dit que hi haurà qui pensi que s’avança “a poc a poc”, però que s’ha “començat un camí que ja no s’atura”.

Aragonès calcula que aquesta aposta per les renovables pot generar 188.000 llocs de treball a Catalunya fins al 2030. “Catalunya avança cap a un model energètic net, distribuït i reforça el camí cap a la sobirania energètica”, considera. Tot i això, caldria produir deu vegades més d’energia renovable per assolir l’objectiu.

En l’únic àmbit de renovables que Catalunya pot presumir és en la generació d’energia per a l’autoconsum. Hi ha 92.000 plaques d’autoconsum instal·lades, una xifra similar a la que produeix una central nuclear, tot i que termes de generació energètica una central produeix molta més energia que totes aquestes instal·lacions d’autoconsum, pel major nombre d’hores de producció.

LA XIFRA

104
parcs de renovables s’han posat en marxa, la majoria, 98, solars i quatre d’eòlics els dos últims anys.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

la crònica
La crònica

Jugar no és només cosa de nens

OLOT

Simulacre d’emergències al Recinte Firal d’Olot

OLOT
equipaments

Solsona inaugura una nova pista poliesportiva

SOLSONA
patrimoni cultural

Homenatgen una trentena de ‘casillers’ del canal d’Urgell i les seves famílies

El Palau d’Anglesola
tradicions

La samarreta de la Patum llueix a la plaça Sant Pere de Berga

BERGA
societat

Fundesplai engega la campanya de casals i colònies d’estiu amb 90.000 places

prat del llobregat
SOCIETAT

La falta de pluja canvia la maceració de la ratafia

SANTA COLOMA DE FARNERS
societat

Alella fa una crida a participar del consell agrari municipal

alella
LLENGUA

Els drets lingüístics centren la Jornada Lluís M. de Puig

GIRONA