Medi ambient

Full de ruta verd a Hostalric

El municipi reivindica i conserva els espais naturals amb funció cabdal en termes ecològics i també de benestar

Arrenca el primer pla pilot estratègic d’infraestructura verda a les comarques gironines, impulsat per la Diputació

Un dels atractius turístics d’Hostalric és la ruta del parc de les Rieres, un itinerari circular que transcorre per les hortes, les ribes de la Tordera i de la riera d’Arbúcies. És important per a la conservació de la diversitat biològica, i al mateix temps la seva preservació comporta beneficis per al benestar dels veïns de la vila. La sequera persistent ha fet que estiguin seques. Els tècnics en medi ambient indiquen que les solucions basades en la natura són les més potents per mitigar el canvi climàtic i adaptar-s’hi, i que cal incorporar-les en l’entorn proper. Seguint aquesta premissa, la Diputació de Girona impulsa el primer pla estratègic d’infraestructura verda a la demarcació. Hostalric, a la Selva, és el primer municipi de les comarques gironines que ha aprovat aquest pla, després que la Diputació n’obrís una convocatòria pública. Es tracta de tenir un full de ruta verd al municipi. A les rieres, s’hi vol projectar un espai de ribera ben constituït, amb el qual fer front a situacions tant de sequera com de grans avingudes.

I com es fa aquest full de ruta verd? En primer lloc, es valora el territori municipal des d’una perspectiva de l’àmbit rural. És a dir, a la zona no urbana, identificar els espais naturals que tenen un gran interès per a la conservació de la diversitat biològica, reivindicar-los i, si cal, restaurar-los. Més enllà d’identificar quins espais, elements i components formen part de la denominada “infraestructura verda” i de determinar quina funció tenen i si l’han perduda, el pla preveu les mesures a executar en un termini d’entre deu i quinze anys.

“El pla és molt interessant, perquè prioritza totes les àrees verdes, respectant molt la voluntat i la inquietud dels veïns que han participat en el procés selectiu en diferents taules, i dota l’Ajuntament d’eines per planificar què cal fer-hi, d’una programació amb directrius i de mesures concretes per anar-les desenvolupant”, assenyala Nil Papiol, alcalde d’Hostalric i que a més és diputat de Patrimoni Natural de la Diputació de Girona, una coincidència, ja que el projecte de pla pilot d’infraestructura verda el va impulsar fa dos anys l’anterior diputat de Patrimoni Natural, Lluís Amat. L’alcalde posa com a exemple les zones d’horta, les quals, tot i no tenir una protecció en l’àmbit legislatiu perquè no són espais inclosos en la Xarxa Natura 2000, “i no és una zona d’especial protecció per a les aus, són importantíssimes, perquè proveeixen aliments, la majoria dels quals de valor ecològic”. Papiol, que a més és ambientòleg, graduat per la UdG, hi afegeix que el pla estableix mesures per millorar la biodiversitat d’aquests espais. També es preveu augmentar els espais d’horta, que estan molt limitats. Així, el pla d’infraestructura verda vetlla per potenciar els productes de proximitat i de quilòmetre zero. L’alcalde hi afegeix que, a la zona d’hortes, hi ha arbredes de plataners i pollancres que aparentment no tenen cap valor, però són serveis ecosistèmics que proveeixen de fusta o són espais verds saludables. En el cas del turó del castell d’Hostalric, a més del valor paisatgístic, hi ha elements geològics i biològics singulars. Amb tot, hi ha un conjunt d’espècies invasores que s’estan apoderant d’aquests terrenys i el pla pilot preveu mesures d’intervenció. A vegades, es tracta de fer petites actuacions, però que són molt importants, com ara detectar els paviments que dificulten la infiltració i assegurar així els recursos hídrics per al municipi.

Els POUM

L’alcalde d’Hostalric recorda que els planejaments urbanístics de tots els ajuntaments marquen que s’han de reservar àrees verdes, però no hi ha cap eina que permeti projectar en un horitzó de deu o quinze anys quina és la gestió que s’ha de fer d’aquests espais. “Els POUM també preveuen com es pot connectar la població, però ningú diu com podem connectar els boscos i les àrees verdes. I la infraestructura verda va d’això: com connectem els diversos ecosistemes que tenim, no només a Hostalric, sinó amb les poblacions de l’entorn. És una de les grans pèrdues de biodiversitat, el camp que és travessat per una carretera, una bassa que se soterra i les granotes no poden anar d’una bassa a l’altra...”, explica. L’alcalde d’Hostalric destaca que el pla ha reivindicat el barranc de Nualard i el torrent de Mas Siurana, que són importants en clau de connectors ecològics.

Hi ha un segon pla pilot estratègic, aprovat inicialment, a Vilobí d’Onyar. I enguany s’ha d’engegar un tercer pla a Palafrugell, al Baix Empordà.

Un nou glossari
‘Biodiversitat’, ‘ecosistema’, ‘connectivitat ecològica’, ‘serveis ecosistèmics’, ‘mosaic agroforestal’ i ‘infraestructura verda’. Són termes del glossari de l’estratègia del patrimoni natural. ‘Infraestructura verda’ és un concepte poc tangible i feixuc. Fa referència a la xarxa d’espais naturals amb valor agrícola, forestal o paisatgístic que tenen una funció cabdal en termes ecològics, però també de salut.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

GIRONA

Aturem les Guerres reclama la no militarització d’Europa

GIRONA
societat

Detenen un acusat d’agressió sexual a menors mentre intentava fugir del país

portbou
societat

Conveni de col·laboració amb l’associació Reach per prevenir abusos sexuals

girona
Successos

Els morts a Palma són dues alemanyes, un senegalès i una cambrera espanyola

barcelona
SOCIETAT

Una vintena de persones de tot Catalunya participen en cursos de pasturatge a la Conca de Barberà

Solivella
SOCIETAT

A la recerca de vinya més resilient al canvi climàtic al Bages

Artés
DARNIUS

Els veïns no poden consumir aigua de boca pels nivells alts de trihalometans

DARNIUS
gastronomia

Cap de setmana gastronòmic a l’Antiga Fàbrica Damm

Barcelona
sequera

Darnius-Boadella retorna al 20%, encara molt per sota de fa un any

DARNIUS