Medi ambient

Coll Cardús: tancament en l’aire

Hera, que gestiona l’abocador de Vacarisses, al·lega contra els expedients de l’ARC per haver excedit la capacitat

El primer pla per tancar-lo és del 1999 i els ajuntaments porten ara els residus al de Pujalt, també d’Hera

El consorci de residus contractarà un nou gestor per al centre de tractament del costat de l’abocador

El primer pla de tancament de l’abocador es remunta a l’any 1999, tot i que no hi posava data

Continua sense haver-hi data per al tancament definitiu del gran abocador metropolità de Coll Cardús, a Vacarisses, gestionat pel Grup Hera. No és cap novetat després de més de 50 anys d’activitat, primer de manera descontrolada fins que el 1985 va començar a administrar-lo Hera, ja que han estat diversos els terminis per a la seva clausura que no s’han complert. Ara ja fa uns anys que des de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) tenen clar que no poden donar cap data més per no crear falses expectatives i el seu director, Isaac Peraire, reitera una vegada més: “És un abocador de titularitat privada i les obligacions les sap de sobres, i nosaltres vetllem perquè les compleixin.” Per tant, el seu tancament i procés de clausura s’ha d’iniciar quan hagi assolit “la capacitat màxima autoritzada” i, segons els consta a l’ARC, “la va sobrepassar ja el 2023”. Per això, hi afegeix Peraire, van iniciar un primer procés sancionador per haver superat la capacitat d’una de les cel·les, la destinada a residus no perillosos estabilitzats, i perquè “aturés l’entrada de residus”.

El procés ha acabat en dos expedients, amb un segon per haver superat els de la segona cel·la, que poden comportar multes de 75.000 i 50.000 euros. L’empresa, però, assegurava dilluns a El Punt Avui que ha presentat al·legacions perquè considera que no ha sobrepassat “els volums legalment establerts”. Les sancions són per incompliment del text refós de la llei reguladora dels residus, aprovat per decret legislatiu 1/2009, del 21 de juliol. En el primer cas, el Departament d’Inspecció i Control de l’ARC sobre les entrades de residus inertitzats havia conclòs que s’hi havien dipositat 31.949,24 tones per sobre de la capacitat màxima autoritzada, però ja a l’octubre l’empresa assegurava que la cel·la d’explotació encara tenia capacitat per rebre 30.000 tones abans d’assolir la capacitat màxima autoritzada.

Aquest fet torna a deixar un calendari incert per a l’inici del procés de clausura de l’abocador, que està previst que s’allargui uns 30 anys. L’Ajuntament de Vacarisses entén que, havent sobrepassat els límits establerts, el procés de clausura ha de ser imminent, i l’alcalde, el republicà Toni Massana, s’ha de reunir de nou amb l’ARC perquè li expliqui com està el procediment perquè els interessa poder accelerar les accions que facin possible la clausura, que el consistori, pel volum de tones que hi entraven, preveia que es produís el mes de desembre passat. Unes reunions que es van fent gairebé mensualment i en les quals també participa el CEO del grup Hera, Joan Griñó. Peraire assegura que la problemàtica la segueixen de molt a prop “al costat de l’Ajuntament”, però tampoc s’aventura a donar una data sobre la resolució dels expedients, si bé considera que “el més lògic és que la titularitat s’atingués al que li toca, que és procedir a la clausura” i entén que a Hera “no li interessa pas” anar acumulant sanció rere sanció.

Des del 1999 esperant

El tancament de l’abocador ja es va començar a plantejar amb un pla especial d’ordenació i tancament aprovat pel consistori i per la Generalitat el 1999, quan es va pactar que es tancaria quan arribés a unes cotes determinades i que l’empresa calculava que podria durar entre set i deu anys. Temps suficient perquè els municipis busquessin una alternativa que mai ha arribat després que en poc temps omplissin el clot de l’antiga argilera Elena de Cerdanyola. Algunes dates de tancament donades per consellers del ram van ser el 2005, el 2008, el 2009 i el 2015, però n’hi ha hagut més de càrrecs tècnics i alguns alcaldes, que mai s’han arribat a produir, al voltant d’un equipament que ha generat un munt de queixes a Vacarisses i poblacions del voltant per episodis de pudors com ara de Viladecavalls i Terrassa. De fet l’Associació Prou Pudors de Coll Cardús, amb el suport de les entitats veïnals dels Caus, la Carena Llarga, Torreblanca I i Torreblanca II, i també de tres grups polítics: Veïns per Vacarisses, Unió Independent per Vacarisses-Junts i Ciutadans, va denunciar l’octubre passat a la fiscalia de Medi Ambient els reiterats episodis de pudors, i assegura que les accions i omissions relacionades amb la gestió de residus i la falta de tancament del dipòsit podrien haver contribuït a aquest problema.

Residus a Pujalt

L’altre actor en la problemàtica és el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Occidental, que tracta i valoritza els residus de la majoria de municipis de la comarca des que enguany molts han acceptat que se’n facin càrrec, fet que significarà que als municipis s’implanti una doble taxa. I n’és actor perquè just al costat de l’abocador té la propietat del Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental (CTRV), inaugurat el gener del 2011 amb el suport econòmic de l’ARC per tractar la fracció resta (245.000 tones l’any) i l’orgànica (20.00O tones). La gestió i l’obra es va adjudicar a l’UTE formada per Grup Hera, FCC i Urbasen per 15 anys amb un cost de gairebé 75 milions. Fa mesos que va decidir que la fracció resta tractada al CTRV no l’enviava a Coll Cardús, sinó que ho feia a l’abocador de Pujalt, a l’Anoia, també gestionat per Hera.

En paral·lel, al maig va liquidar el contracte amb l’UTE, que ja s’havia anat modificant diverses vegades. Després d’un inici en què no es posaven d’acord en la interpretació de l’aplicació dels preus del contracte, els responsables de la gestió van presentar dos contenciosos administratius per reclamar uns 40 milions –el consorci xifrava la liquidació en prop de 14 milions– que finalment va acabar retirant i va arribar a un acord de manera que l’UTE continuarà explotant el centre “fins que no es resolgui una nova licitació, que està en marxa en aquests moments” i que es podria resoldre en un període d’entre “un any i mig i dos anys”, asseguren des del consorci.

Ampliació de Can Barba el 2026

A banda d’obrir un nou procés de licitació per al Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental (CTRV) de Vacarisses, el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Occidental, que es va constituir el novembre del 2001 a instàncies del Consell Comarcal i està format per dinou municipis –d’altres com Sant Cugat estan adherits a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)–, també té en marxa el procés d’ampliació de la planta de biometanització de Can Barba, ubicada a Terrassa, on es tracta la matèria orgànica. Segons explica el consorci, en aquests moments s’està redactant el projecte bàsic i els treballs previs necessaris que fixaran les bases del projecte executiu de la futura planta amb l’objectiu de “posar a licitació aquesta ampliació a finals d’aquest any i amb l’objectiu que l’any 2026 estigui en explotació”. La planta pot tractar 21.000 tones de matèria orgànica i durant el 2023 els municipis que utilitzen la instal·lació van produir 25.000 tones, de tal manera que es van haver de derivar 4.000 tones a instal·lacions de l’AMB, amb la qual tenen un conveni, en concret a l’Ecoparc 2 de Montcada i Reixac. La intenció és ampliar la capacitat a les 60.000 tones, i per a la redacció del projecte s’ha rebut una subvenció de l’ARC de 270.000 euros. A més, per iniciar les noves instal·lacions s’han rebut de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) 3,7 milions, dels fons europeus Next Generation, en concret per ampliar la digestió i producció de biogàs i valoritzar-lo com a biometà.

Una acció que respon als objectius de la llei de residus 7/2022, que posa el focus en la circularitat dels residus prioritzant l’obtenció de productes d’alt valor com el biometà per injectar-lo a la xarxa de gas natural, “i no produint només electricitat com es fa actualment a la instal·lació”. L’ens comarcal també recorda que la mateixa llei marca uns objectius ambiciosos per disminuir la fracció resta i un creixement de la fracció orgànica recollida selectivament als municipis, un canvi de tendència que asseguren que s’està notant perquè a les poblacions s’estan aplicant nous sistemes de recollida com ara la implantació del porta a porta o en contenidors tancats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llengua

Escriptors en Llengua Catalana critica que les Pau eliminin les lectures obligatòries en català

barcelona

La Generalitat estudiarà si cataloga la casa Vallmanya

Alcarràs
societat

Primer atac d’os aquesta primavera a un ramat d’ovelles i cabres a la Val d’Aran

Naut Aran
societat

L’acampada de la UB en suport a Palestina posarà fi a la protesta demà

Barcelona
tribunals

La noia que va perdre un ull per un projectil de foam recorre l’arxiu

barcelona

L’hospital implementa la micropigmentació de l’arèola i del mugró

palamós
societat

Mollet incorpora nova senyalització als passos de vianants per a infants amb TEA

Mollet del Vallès
societat

Nova aturada no programada de la central nuclear d’Ascó I

Ascó

Pepita Perich tanca una etapa liderant la Fundació Ramon Noguera

girona