Un pla per al delta de la Tordera
Naturalistes i experts ambientals reclamen un projecte per renaturalitzar l’espai i retornar el dinamisme al riu
L’estació de regeneració que l’ACA va activar fa un any ha aportat 1.292.411 m³ d’aigua al riu per recarregar l’aqüífer
Com poden coexistir un espai natural, dos càmpings i una dessaladora? Aquest és l’etern debat que afronten tècnics i institucions al delta i a la desembocadura del riu Tordera, ubicada entre els termes municipals de Blanes, Palafolls i Malgrat de Mar. Ara, a més, al debat, s’hi afegeix la sequera que afecta el riu.
Pel que fa a les propostes sobre renaturalitzar aquest espai i retornar al riu el dinamisme i la biodiversitat perduts seixanta anys enrere, destaca el projecte Restauració ambiental de la desembocadura del Tordera, treball de final de màster de Javier Rubio a la UB i en el qual va col·laborar el doctor en ciències del mar i geòleg Enric Sagristà. En aquest estudi es va proposar, com a punt de partida, eliminar les activitats econòmiques que hi ha a la zona, és a dir, treure els dos càmpings. Després, es portarien a terme actuacions com ara eliminar les esculleres i fer un decapat del terreny per eliminar-ne material no natural, reduir l’explotació de l’aqüífer per garantir els cabals ecològics, ampliar la llera del riu, millorar la geomorfologia de la séquia del rec Viver i recuperar arenals litorals, entre d’altres. De moment, però, cap institució ha mostrat interès en aquesta proposta, segons confirma Sagristà.
D’altra banda, l’Ajuntament de Malgrat de Mar sospesa una altra iniciativa que evitaria les inundacions per la crescuda del riu a les indústries properes i contribuiria a la supervivència de la desembocadura: fer retrocedir l’escullera fins al rec Viver. Santi Poch, membre de NatMont, l’associació de naturalistes del Montnegre i la Tordera, explica que seria una solució integral i que permetria restaurar la part final de la desembocadura.
Per la seva banda, aquesta associació ja treballa sobre el terreny i, en aquest sentit, l’antic camp de tir de Malgrat ha estat restaurat com a lateral de riu i han creat unes basses per recuperar comunitats vegetals típiques d’aquest ambient per afavorir-hi el creixement d’amfibis, rèptils i altres espècies. Tanmateix, es queixen de la poca protecció de la zona i que, al novembre, van caure les tanques que protegien la desembocadura de les persones. En aquest sentit, el regidor de Medi Ambient de Blanes, Jaume Frigola, confirma que ja tenen el material per reposar aquestes tanques i que estan acabant de concretar dates amb la brigada municipal. També n’han canviat el disseny: abans era una tanca metàl·lica i ara n’hi posaran una de més natural, amb pals i doble línia de corda, i amb cartells informatius i dissuasius per explicar per què s’hi prohibeix l’entrada. Així mateix, hi ha dos guaites ambientals que fan rondes per avisar les persones que siguin a la zona i trucar a la policia municipal si fan cas omís de les indicacions.
Frigola també concreta que de moment no han destinat una partida pressupostària important a la renaturalització de la desembocadura perquè estan pendents de l’ampliació de la dessaladora per part de l’ACA i de la construcció de les motes, però que estan intentant avançar una ordenança perquè la policia pugui sancionar els actes incívics i les persones que accedeixin a la zona.
Impacte de la sequera
D’altra banda, i mentre els naturalistes critiquen la sobreexplotació que hi ha a la Tordera al·legant que se n’extreuen 35 hectòmetres anuals d’aigua per abastir l’activitat agrícola i industrial, l’estació de regeneració que l’ACA va reactivar fa gairebé un any a Blanes ha aportat en aquest temps un volum total d’1.292.411 m³ d’aigua al riu i la previsió és que enguany sigui superior. L’objectiu, garantir el cabal ecològic i fer possible la recàrrega de la part més superficial de l’aqüífer.
El temporal ‘Glòria’ i la pandèmia de la covid van afavorir el delta
El delta del riu Tordera canvia morfològicament cada any a causa dels corrents marins i fluvials, que creen i transformen la desembocadura del riu. El pas del temporal Glòria entre el 20 i el 23 de gener del 2020 va canviar completament l’aspecte de la desembocadura. També va afavorir la renaixença de la fauna i de l’ecosistema amb visibles guanys ambientals, que estava decreixent per l’efecte del mar i la falta d’aigua del riu. Un altre benefactor per a la proliferació del delta va ser la pandèmia de la covid-19. El confinament humà va portar tranquil·litat i pau als animals. Lluny de la presència humana i els seus actes incívics, les aus van campar lliurement per la desembocadura i va esdevenir un punt de parada en el moment de migració. Com explica Poch, les aus migren a l’hivern de sud a nord i, a la tardor, a l’inrevés. Un dels punts de parada en aquell viatge és la llacuna litoral del delta, on ara es poden observar moltes espècies. Aquests dos successos el 2020 van permetre el que es pot gaudir avui dia, una zona rica i amb futur. El Glòria, però, no va ser un fenomen extraordinari per a la Tordera. Dels episodis de precipitacions importants, en diuen torderades (precipitacions regulars i relativament freqüents característiques de la conca de la Tordera). El que pot ser una catàstrofe per inundacions i pèrdues econòmiques va significar revifar una zona natural esbatussada i poc protegida des de fa més de seixanta anys. Per tot això, portar a terme un projecte que beneficiï l’espai natural i les activitats agrícoles i empresarials és important i necessari per afavorir aquesta coexistència i no perdre la riquesa ambiental que tant ha costat aconseguir.
