Medi ambient

Els boscos gironins, també assedegats per la sequera

A l’Albera, les Gavarres, la vall de Llémena, les Guilleries i l’Alta Garrotxa hi detecten clapes d’arbrat mort, sobretot en llocs de transició

A les Gavarres, a més, pateixen les suredes, i els propietaris sospesen no pelar els arbres pel risc afegit de les plagues

Els petits propietaris demanen més ajuts públics per retirar la fusta morta i prevenir altres riscos futurs

Els més de tres anys amb dèficit de pre­ci­pi­tació, sumats a les tem­pe­ra­tu­res anor­mal­ment ele­va­des dels dos últims estius i aquest hivern, comen­cen a dei­xar empremta en el pai­satge fores­tal de la demar­cació. Des del Depar­ta­ment d’Acció Climàtica, el cap de la secció de Bos­cos i Recur­sos Fores­tals a la demar­cació, David Meya, admet el “risc de canvi subs­tan­cial del pai­satge”, però tot i tenir la situ­ació moni­to­rit­zada, i amb mol­tes més dades que en el pas­sat, lamenta que no la poden com­pa­rar amb altres epi­so­dis pas­sats, menys greus i amb menys dades.

Entre les zones que estan patint més, Meya des­taca aquells bos­cos a les fron­te­res climàtiques, sin­gu­la­ri­tats com ara la fageda de Reca­sens entre Colera i Port­bou, a l’Albera, de cadu­ci­fo­lis en ple ves­sant medi­ter­rani; o bé les cla­pes de pi roig que resis­tien amb rela­tiva bona salut en zones més mun­ta­nyo­ses, com ara l’Alta Gar­rotxa, entre Tor­tellà o l’àmbit de Sader­nes, o a les zones més bai­xes de les Gui­lle­ries. També patei­xen, però, els alzi­nars més asso­le­llats de la vall de Llémena, en “sòls molt esqui­fits”. Però l’afec­tació és gene­ra­lit­zada, i també estan arri­bant al límit bos­cos de pineda en zones sor­ren­ques i dunars, al parc natu­ral del Montgrí, i fins i tot espècies de sota­bosc típica­ment medi­terrànies i adap­ta­des a uns esti­at­ges que el dar­rer tri­enni s’han eter­nit­zat, com serien els gar­rics.

Des de l’espai natu­ral pro­te­git de les Gavar­res, el gerent del con­sorci que el ges­ti­ona, Quim Gubau, posa altres zones molt afe­bli­des sobre el mapa, com ara les pine­des de pinas­tre que a Celrà van recu­pe­rar-se després de l’incendi al sec­tor dels Àngels i Sant Daniel, el 1983. Però també altres espècies teòrica­ment millor adap­ta­des, com ara les alzi­nes sure­res.

Les pla­gues fan la resta

El pro­blema col·late­ral de la sequera per a la salut de les mas­ses fores­tals és que els arbres han que­dat afe­blits davant d’unes pla­gues que, inver­sa­ment, han aga­fat embran­zida amb les tem­pe­ra­tu­res suaus de l’hivern. Meya cons­tata que la incidència de les eru­gues pro­ces­sionàries s’ha acce­le­rat i agreu­jat en mol­tes pine­des. I a les Gavar­res, insec­tes i malu­res també estan ata­cant sure­des, una situ­ació que, segons Gubau, els ha fet “ajor­nar, encara que plo­gui”, les peles d’exem­plars que tenien pre­vis­tes per a aquest any a la finca que el con­sorci ges­ti­ona a Can Vila­llonga.

La lleva de l’escorça garan­teix ren­di­ment als pro­pi­e­ta­ris, però deixa les sure­des pela­des en una situ­ació deli­cada durant les pri­me­res tem­po­ra­des, fins que l’escorça es comença a rege­ne­rar. És un pro­blema que ja venia d’abans de la sequera, atribuït pels experts a l’incre­ment pro­gres­siu de les tem­pe­ra­tu­res en els dar­rers anys. Però que ara pre­o­cupa força en les explo­ta­ci­ons pri­va­des que pro­du­ei­xen i esta­ven posant-se en pro­ducció al massís.

Des de l’Asso­ci­ació de Ges­tors Fores­tals de les Gavar­res, l’engi­nyera de bos­cos San­dra Tor­ras coin­ci­deix que “encara no s’ha pres la decisió de no pelar, en espera que plo­gui sufi­ci­ent­ment”, però podrien aca­bar ajor­nant la lleva igual­ment si la situ­ació no millora. La tècnica també troba urgent acti­var la reti­rada de fusta morta, sobre­tot de pine­des amb exem­plars morts on les pla­gues aga­fen embran­zida i sal­ten cap als altres exem­plars, un efecte dòmino acce­le­rat.

Ajuts insu­fi­ci­ents per al pro­blema

L’altre obs­ta­cle per a la gestió és que les par­ti­des ordinàries d’ajuts de la Gene­ra­li­tat perquè els pro­pi­e­ta­ris reti­rin arbres morts als bos­cos, que ja jus­te­ja­ven, aquest any extrem, i repar­ti­des entre les sol·lici­tuds d’arreu de Cata­lu­nya, “poden que­dar en no-res”. “Les Gavar­res, l’any pas­sat, ja van que­dar-ne total­ment fora”, es queixa Tor­ras. I la incer­tesa sobre el nou pres­su­post de la Gene­ra­li­tat tam­poc ajuda.

Des de l’enti­tat cre­uen que cal­dria enfor­tir les par­ti­des per a pre­venció de focs a l’estiu, men­tre al depar­ta­ment se li acu­mu­len els fronts dels ajuts per tapar fui­tes de con­sis­to­ris i ens d’abas­ta­ment, l’ús d’aigua rege­ne­rada o la hipotètica con­trac­tació de vai­xells per al sub­mi­nis­tra­ment, o les rei­vin­di­ca­ci­ons paral·leles de la page­sia per obte­nir més aigua i com­pen­sar pèrdues.

Gavar­res a banda, on també hi ha el mal­de­cap de les fin­ques aban­do­na­des que ampli­fi­quen pla­gues i ris­cos d’incendi, hi ha altres zones sense cap òrgan de gestió públic, com ara l’Arde­nya, la mateixa vall de Llémena o les Gui­lle­ries.

Canvi de pai­satge

En espera de la pri­ma­vera, Meya no des­carta que les sin­gu­la­ri­tats del pai­satge gironí es vegin alte­ra­des, com ja va pas­sar amb les glaçades gene­rals del 1956 o l’epi­sodi del 1896, que va fer molt de mal, a la costa. Més enrere que­da­ria la letal fil·loxera que a par­tir del 1879 va fer que mol­tes vinyes que­des­sin aban­do­na­des, pot­ser subs­tituïdes per l’avenç d’un bosc del qual molts pro­pi­e­ta­ris ja no se n’han cui­dat mai més. Pel cap de bos­cos d’Acció Climàtica a la demar­cació, però, hi ha l’expec­ta­tiva d’ana­lit­zar com s’adapta la vege­tació al nou esce­nari: “Pot­ser ens tro­ba­rem amb arbres menys alts i amb una escorça i fulles més grui­xu­des”, per mini­mit­zar la trans­pi­ració d’aigua i opti­mit­zar un recurs més escàs. Això impli­carà, de retruc, menys pro­ducció de fusta o de suro, i haver d’adap­tar els plans i les eines de gestió fores­tal a la nova rea­li­tat.

Al Montseny, comencen a prendre mesures contra focs.
Els boscos del massís del Montseny també estan patint conseqüències inèdites fins ara en anteriors episodis de sequera. En aquest cas, l’Associació de Propietaris del Montseny ha començat a impulsar les primeres accions estratègiques per prevenir incendis, amb un pla de gestió dins del terme municipal d’Arbúcies que ha reduït massa combustible potencial, capçades i sotabosc en 7,55 hectàrees.

Equips de prevenció d’incendis, avançats i reforçats ja a l’hivern

El problema d’una addició de combustible, “amb fusta morta o molt seca i sense un sotabosc hidratat que faci d’amortidor”, reconeix Meya. Per aquest motiu, des d’Acció Climàtica, la directora general de Boscos, Anna Sanitjas, constata que la mortalitat d’arbrat s’ha disparat i en alguns casos, amb “efecte de col·lapse” que agreugen el risc d’incendi. El Departament, en veure que en un mes de febrer la vegetació mai no estava en tan mal estat, ha ampliat els recursos i ajuts per a la retirada d’arbrat mort avançat el dispositiu ordinari de control dels Grups Especials de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF), que habitualment doblava personal i efectius abans d’estiu que enguany ja estan a ple rendiment. A les comarques gironines, la base central dels equips és a l’Alt Empordà, a Vilamalla, un dels àmbits on la situació és més delicada, i on les minses precipitacions del cap de setmana no pal·lien res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia