Medi ambient

La poma de Girona, en risc

La reducció del 80% de l’aigua de reg agrícola i la sequera podria provocar la desaparició de la poma de Girona

Les cooperatives creuen que l’extracció d’aigües subterrànies del Ter en sequera comportaria la salinització de les terres

La producció de la poma de Girona es veu greument compromesa per la sequera actual. El socis productors de les cooperatives gironines estan preocupats perquè veuen perillar la seva forma de vida pels efectes d’aquesta sequera, problema que s’agreuja amb els plans d’emergència que determinen una reducció del reg agrícola del 80%.

Això, diuen les cooperatives de Girona, en comportaria la desaparició. Com explica Llorenç Frigola, portaveu a Girona de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, president de la IGP Poma de Girona i enginyer agrònom, ja varen patir un episodi similar entre el 2005 i el 2008, però menys greu, i era previsible i qüestió de temps que arribessin a aquesta situació. “La pagesia està molt preocupada i ja no veu futur al camp”, sosté.

Poma de Girona ha aconseguit en els darrers anys impulsar nous sistemes de producció, protecció de les plantacions, eficiència en el reg i l’adobat, així com una reducció de residus i requerir el mínim d’aigua possible per mantenir les pomeres. Així i tot, asseguren que és el sector que més estalvi d’aigua ha de fer per complir el decret d’emergència.

Segons calculen les cooperatives, la inversió perduda serà de 120 milions d’euros per cada 2.000 hectàrees de producció. També pateixen per l’extracció de les aigües subterrànies dels marges del riu Ter perquè, aquest estiu, es pugui fer arribar l’aigua a les poblacions costaneres i al turisme. Al seu parer, si es fan extraccions importants de cabals d’aigua en temporada de sequera, provocarà l’entrada d’aigua de mar fins a uns cinc quilòmetres a l’interior, amb la consegüent salinització de les terres.

Això faria que entre mig miler i un miler d’hectàrees de la part baixa del Ter esdevinguessin irrecuperables durant dècades. “Si jo dic a un supermercat que l’any que ve no li puc portar pomes, perdré un client per la resta d’anys”, exclama Frigola. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya reclama, “ara més que mai”, que es torni l’aigua al riu Ter. L’aigua de reg de les plantacions depèn del seu cabdal i dels seus embassaments. “I el Ter ha dit prou”, remarca Frigola. “Les tres grans empreses de Poma de Girona perdrien mercats i clients a mans de la competència italiana i francesa.”

Per la seva part, l’ACA afirma que s’estan fent reconduccions d’aigua des de la depuradora de Figueres al riu Muga per ampliar cabal amb aigua regenerada i que “en cap cas” s’extrauria el màxim dels pous actuals per evitar danys mediambientals. Per una banda, hi ha la recuperació de pous per aportar aigua als rius Ter i Onyar. Són pous ja construïts en la passada sequera i els treballs serviran per reactivar-los. A l’àmbit de l’Alt Empordà, hi ha la recuperació de pous per reforçar l’abastament a les tres xarxes que hi ha en servei a l’àmbit de Peralada, que està adjudicat per via d’emergència.

La pagesia ha sortit al carrer aquestes darreres setmanes per denunciar el que consideren un tracte indigne en relació amb la resta de sectors econòmics. Es queixen que la societat els exigeix la producció d’aliments d’alta qualitat, amb sostenibilitat, respecte al medi ambient i màximes garanties, però ho han de fer amb uns preus “exageradament baixos i amb l’amenaça de les importacions”.

En relació a la sequera, el sector agrícola creu que en comptes d’ajuts per part del govern s’hauria de parlar de compensacions. Consideren que seria una terminologia més “adient i més digna”, alhora que el poder de decisió sobre aquests ajuts els genera una sensació de feblesa, dependència i desmotivació. Ara, el dubte que tenen, i que esperen que es resolgui a la comissió d’embassaments, és si aquestes “compensacions” tindran en compte la pèrdua de mercats i de clients, l’endarreriment en la investigació de noves varietats, la pèrdua de valor humà de joves que canviaran de sector i l’ajornament de noves inversions..

Frigola destaca que falta, sobretot, conscienciació per part de la població: “Què passarà el dia que s’obri l’aixeta i no hi caigui aigua?”, diu. Els pagesos estan patint les primeres conseqüències perquè estan directament lligats al territori, però, darrere seu, també hi ha la resta de sectors de comarques de Girona, que hauran de fer front a un canvi molt negatiu, tant econòmic, com social, paisatgístic i d’entorn, destaca Frigola.

La comissió d’embassaments, on es determinen les dotacions d’aigua per satisfer les diverses necessitats d’abastament, reg i usos ambientals, està prevista per a finals d’abril. Aquesta comissió serà determinant per als pagesos, que esperen, aquest cop, treure “aigua clara” sobre els ajuts o les compensacions i el futur de les seves terres.

2.500
hectàrees
de producció
3.000
treballadors
directes
1.500
treballadors
indirectes
100
milions d’euros
de facturació anual


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

equipaments

Enderrocament “d’urgència” i “per seguretat” de l’edifici de l’Escola de Vela

platja d’aro
sequera

Només 17 hm³ per als regants al Baix Ter

LA TALLADA D’EMPORDÀ
urbanisme

Adjudiquen la rehabilitació de les cases del castell d’Amposta

AMPOSTA
GIRONA

Finalitzen les obres de l’enllumenat d’accés als jardins de les Pedreres

GIRONA
GIRONA

Tallen el pas per sota del viaducte al carrer Pedret per un despreniment

GIRONA
Societat

Mor Tuni Jordana, activista cultural i fundadora de la Gralla de Granollers

solidaritat

Pineda de Mar, Calella i Salou acullen 25 infants ucraïnesos durant tres setmanes

PINEDA DE MAR
patrimoni

El jaciment ibèric de Puig Castellar, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional

Santa Coloma de Gramenet
infraestructures

L’Estat promet una inversió de 260 milions a l’Eix Pirinenc

LLEIDA