Infraestructures i serveis

Rellançar l’aeroport més enllà de Ryanair i la covid

La Diputació treballa per destinar l’any vinent tres milions d’euros a promoció per captar més rutes

Volen recuperar el passatge de fa una dècada, amb més diversitat de companyies i fora de l’estiu

L’aeroport de Girona-Costa Brava és la gran assignatura pendent del sector turístic a la demarcació, que enyora els més de cinc milions de passatgers que el van fer servir l’any 2008. La crisi econòmica, la fi de la política de subvencions per viatger que havia impulsat la Generalitat del tripartit amb l’aerolínia Ryanair i l’ampliació de l’aeroport del Prat van motivar que una dècada després, el 2019, el volum anual de passatge s’hagués reduït a poc més d’un terç del sostre històric, 1,9 milions. I un cop superat l’escenari de pandèmia de 2020 i 2021, ara la Diputació pretén fer-lo remuntar amb una inversió d’uns tres milions d’euros en promoció amb vista al 2023.

El president de l’ens, Miquel Noguer, va llançar la idea en la trobada del Dia Internacional del Turisme, al setembre. Una taula estratègica de l’aeroport en què també s’hi asseuran la Generalitat –Turisme de Catalunya i Aeroports Públics de Catalunya–, la Cambra de Comerç de Girona i els ajuntaments gironins i de l’Alt Maresme que més rèdit obtenen del moviment de passatgers a Vilobí. La intenció és finançar la partida a parts iguals amb el govern català i els municipis, que hi destinarien part de la taxa turística per retroalimentar l’arribada de més visitants. És un model inspirat en el conveni subscrit l’any passat al voltant de l’aeroport de Reus i la Costa Daurada. Noguer diu que la Diputació aprovarà el document aviat, com a pas perquè els plens dels consistoris implicats s’hi comencin a adherir abans de final d’any.

L’estació del TAV, cabdal

L’ocupació mitjana dels vols amb destinació o origen Girona-Costa Brava s’ha anat recuperant des de la primavera, des de nivells a l’entorn del 60% fins a fregar altre cop el 90% a l’agost i setembre. Però el 2020 i el 2021, la por a compartir l’espai reduït de la cabina de les aeronaus va fer que una gran massa de turistes es desplacessin en cotxe fins a la Costa Brava, fet que va posar al límit carreteres i la dotació d’aparcaments.

Per això, a Lloret de Mar anhelen el retorn dels vols charter, amb grups que a terra es belluguen més en autocars o transport públic. Però Noguer indica que la promoció de l’aeroport ha d’anar més enllà, i competir per a la recuperació, per exemple, de línies regulars amb grans capitals europees.

En aquest vessant, la competència directa és el Prat, però Noguer, també president del Patronat de Turisme, subratlla la necessitat d’accelerar la connexió de l’aeroport de Girona amb la línia del TAV i Barcelona, una obra que faria possible que els viatgers es plantessin en tot just vint minuts a la Sagrera barcelonina, un cop també se’n completin les obres.

Tres anys més d’espera

La setmana passada, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, va visitar Girona per anunciar que el projecte de la futura estació va endavant, tot i que els terminis requerits per a la tramitació i les obres, en el millor dels escenaris, n’ajornarien l’entrada en servei fins a l’any 2026.

Pel secretari d’Infraestructures del Ministeri, Xavier Flores, l’estació podria aportar entre dos i tres milions més de passatge anual a l’aeroport, un volum que, afegit al moviment actual, podria situar l’aeroport altre cop al voltant dels cinc milions de viatgers a l’any. Però per materialitzar aquestes hipòtesis, encara falten tres anys llargs en què la promoció continuarà encasellada en el mercat merament turístic.

El nou pla director

En paral·lel, l’empresa aeroportuària estatal Aena tramita l’actualització del pla director de les instal·lacions de Vilobí, que planteja obres per un import de més de 360 milions d’euros i reserves de sòl per allargar la pista. En la previsió més optimista de la forquilla, els documents previs eleven la capacitat màxima de l’aeroport fins a deu milions de passatgers anuals, quintuplicant el trànsit de 2019 i duplicant el sostre històric de 2008, però que des dels municipis afectats inquieta i els grups ecologistes dubten que sigui factible en un futur en què s’aposta per conduir cap al ferrocarril el transport aeri en distàncies curtes i mitjanes. Respecte al pla director, Noguer entén neguits i creu que “s’haurà de fer i tirar endavant escoltant les veus del territori”.

LES XIFRES

3
milions
vol invertir en promoció al 2023 la Diputació, amb la Generalitat i els ajuntaments més beneficiats per l’aeroport
5,3
milions
de passatgers van passar per la infraestructura el 2008, una xifra que encara no s’ha pogut recuperar
MIQUEL NOGUER PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ I DEL PATRONAT DE TURISME

“Desestacionalitzar és el que s’ha de treballar”

El president de la Diputació avança alguns dels reptes que abordarà la futura taula de l’aeroport.

L’aeroport pot refer-se de la crisi de 2008?
És una infraestructura estratègica per a la demarcació, que a l’inici van impulsar empresaris i municipis que hi continuen creient 50 anys després. Les hem vist de tots colors, però encara que hagi funcionat sobretot només als estius, permet desestacionalitzar i és el que s’ha de treballar.
Hi ha vida més enllà de Ryanair?
S’han cercat altres companyies, i si es fa l’estació del TAV, estem segurs que companyies de primera línia hi apostaran. Es pot competir amb el Prat, a més de l’aviació privada, en vols regulars més àgils en el temps de maniobres a terra. Les companyies guanyen diners com més hores fan volar els avions, i menys estona estan a l’aeroport.
Cap on anirà la promoció?
Abandonem la idea de la subvenció per passatger, qüestionada per la Comissió Europea, i ens centrarem a vendre la destinació i els avantatges turístics, empresarials o geogràfics, amb una direcció comercial que agafarà la maleta i s’haurà de moure. Caldrà un concurs públic per a la contractació de l’estratègia i personal.
Ja s’estan movent, però, per recuperar i atraure, per exemple, noves empreses d’operadors turístics?
Sí, però volem anar més enllà. Amb l’estació, podem captar línies a París, Londres, Roma o Frankfurt, perquè es trigaria el mateix a arribar a Barcelona que des del Prat, i amb taxes aeroportuàries més econòmiques i una operativa més àgil.
Caldria canviar, però, el nom a l’aeroport? Girona-Barcelona?
D’això ja se n’encarreguen les mateixes companyies. Ryanair sempre ha fet servir aquesta denominació en les ofertes.

Polònia i l’Europa oriental i nòrdica, nous mercats

El monocultiu de Ryanair no es pot dir que hagi estat negatiu per a l’aeroport gironí, ja que encara és l’única aerolínia que hi garanteix un mínim d’activitat fora dels mesos d’estiu, però ha palesat el problema de la manca de diversificació tant quan l’aerolínia rebia subvencions per passatger, com quan en la dècada passada va centrar el gros del seu negoci català a la T2 del Prat. Pel que fa a la diversificació de companyies, només Transavia i Smartwings, a més dels vols de l’operador britànic Jet2, han complementat rutes i moviments en els darrers anys. I l’altra mala notícia ha estat el conflicte entre Rússia i Ucraïna, que en el darrer any ha fet suspendre els vols regulars que l’aerolínia russa Pobeda havia consolidat a Vilobí.

Entre les possibles alternatives a explorar, el director de l’aeroport, Vicent Pallarès, apostava a l’octubre per obrir negoci a l’Europa de l’est, on el mercat polonès ha anat creixent els darrers anys. I posava en el focus d’interès la companyia Wizzair, que opera en la zona, i Volotea, una aerolínia que està ampliant i renovant flota. Pallarès també proposava recuperar connexions amb països escandinaus i Itàlia, o fins i tot amb llocs allunyats de la península ibèrica. Però hi ha el dubte sobre el futur del model de vols de baix cost si el querosè és substituït per combustible més net, però molt més car.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
estat espanyol

Renfe cessa un gestor de material i Adif a un cap d’Inspecció

Madrid

El pressupost de Salut preveu 100 milions per reduir llistes d’espera

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Neu, pluja i temporal marítim

Barcelona

ERC d’Olot fa una bona valoració dels pressupostos 2023

olot

Inventarien el patrimoni cultural del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter

torroella de montgrí

Prop 500 persones participen en l’enquesta sobre punts insegurs per a dones a Girona

girona
mediterrani

El terratrèmol de Turquia i Síria deixa més de 1.500 morts

Ankara
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Núvols al litoral i algunes pluges

Barcelona
gastronomia

La D.O. Cava es posiciona a la Barcelona Wine Week

Barcelona