Infraestructures i serveis

La factura de la llum fa espavilar els ajuntaments

En els pressupostos municipals creix molt la partida de l’electricitat

El nou escenari està accelerant el procés d’incorporació de les energies verdes, sobretot la fotovoltaica

A Girona calculen passar de tres a sis milions en despesa elèctrica

La inflació en general però sobretot l’increment del preu de l’electricitat ha encès les alarmes als ajuntaments. A tall d’exemple: l’Ajuntament de Girona acabarà aquest 2022 havent gastat uns tres milions en electricitat i per l’any vinent calculen que hauran de destinar-n’hi sis, de milions. A Olot, la partida de combustibles i electricitat dels equipaments municipals de l’any vinent serà uns 400.000 euros superior a la d’aquest 2022. Si ens fixem només en la llum, la puja és d’aproximadament 125.000 euros. A Maçanet de la Selva, aquest 2022 s’haurà gastat un 85% més en electricitat en els equipaments municipals; a Besalú, d’un any a l’altre s’ha doblat, arribant als 250.000 euros; a Porqueres, la partida per aquest concepte de l’any vinent serà 127.000 superior a la del 2022; a Banyoles, l’any passat l’Ajuntament va gastar 590.000 euros en electricitat i acabarà aquest 2022 havent pagat per aquest concepte aproximadament 1,3 milions...

Plaques arreu. Girona

Si bé la transició cap a l’ús d’energies verdes ja havia començat –pensant sobretot en la sostenibilitat mediambiental–, ha estat en els darrers mesos que el procés s’ha accelerat pel factor econòmic. La reacció a aquest nou escenari es nota –o es notarà a curt termini– sobretot a les cobertes dels edificis que depenen dels ajuntaments, on estan proliferant les plaques fotovoltaiques. Bona part de les ajudes europees del fons Next Generation que s’estan aprovant aquests dies seran per a aquests equips.

El mercat del Lleó de Girona és un dels espais que s’estan transformant. Hi haurà 288 plaques a la coberta inclinada de l’edifici, que té una superfície útil aproximada de 1.387 m². S’estima que es produeixin anualment 148.477 kWh i que es redueixin 38.960 kg de CO2 a l’any. Després del mercat, es posaran plaques al pavelló de Vila-roja, a l’escola Font de la Pólvora i a les piscines municipals de Palau i de Santa Eugènia-Can Gibert del Pla. L’estiu vinent s’ha de construir la pista coberta de Fontajau, el projecte de la qual s’ha modificat: finalment tindrà una coberta plana i no pas corbada, per tal que sigui més fàcil instal·lar-hi plaques solars.

Figueres, Olot, Celrà

A Figueres han previst en el pressupost del 2023 un increment de 200.000 euros destinats a posar plaques fotovoltaiques. D’altra banda, la sostenibilitat energètica es tindrà molt en compte a l’hora de rehabilitar el Museu de l’Empordà i la nova façana serà un “embolcall tèrmic” que permetrà una reducció important en la factura de la calefacció.

L’Ajuntament d’Olot ja té instal·lades plaques a la seu de la policia municipal, la llar d’infants La Gredera i l’escola del Pla de Dalt, equipaments als quals pròximament s’hi afegiran la llar d’infants i el local social del barri de Sant Miquel i l’escola de Sant Roc. En aquest darrer cas, es generarà el 17% del consum d’electricitat del centre educatiu. Disposarà d’una potència de 8,3 kW i està previst que permeti produir 10.000 kWh l’any, fet que suposarà la reducció de 3,3 tones anuals de CO2 i de més de 1.200 euros en la factura elèctrica.

Els ajuntaments de Besalú i de Celrà han estat dels pioners, ja que el primer desplegament important va ser el 2012 i el 2018, respectivament. En el cas de Celrà, la primera intervenció es va fer al Teatre l’Ateneu i les més recents, a les piscines municipals i al centre cultural La Fàbrica.

Comunitats

Aprofitant les plaques d’edificis municipals, estan proliferant les comunitats energètiques a les quals es poden apuntar particulars. Cornellà del Terri, Rupià, Amer o la Cellera van ser-ne pioners i ara ja n’hi ha o n’estan tramitant a Olot, Vidreres, Cistella, Mieres o Figueres. A l’abocador del Pla de l’Estany hi faran un parc fotovoltaic que podrà subministrar llum a diversos municipis.

LES XIFRES

1,3
milions
d’euros pagarà d’electricitat l’Ajuntament de Banyoles aquest any, el doble que el 2021
288
plaques
fotovoltaiques s’han instal·lat a la coberta del mercat municipal del Lleó de Girona

L’aparcament de Sant Feliu de Guíxols

L’aparcament que s’ha estrenat aquest estiu a Sant Feliu de Guíxols està equipat amb plaques fotovoltaiques, amb les quals s’alimenten els carregadors de vehicles elèctrics. Segons el projecte, com que es preveu que hi hagi excedents, també han d’aprofitar l’energia generada per les plaques els equipaments públics de la zona, com ara la piscina i el gimnàs municipals, el teatre o el futur museu Thyssen.

Les pistes de gel de Nadal, unes instal·lacions sota sospita

R. Estéban

Mentre les administracions clamen al cel per l’encariment dels subministraments d’energia i van fent el canvi cap a les renovables (vegeu l’article anterior), els ajuntaments mantenen pràctiques aparentment contradictòries com són el desplegament dels llums de Nadal i, en algunes ciutats, les pistes de gel. En els cas de la il·luminació de festes, no transcendeixen massa crítiques, segurament perquè costa molt d’imaginar-se un Nadal en què no n’hi hagués i també perquè l’aplicació de leds i la generalització de la reducció dels horaris d’encesa han fet rebaixar la factura.

Una altra cosa són les pistes de gel. Alguns sectors adverteixen que no són sostenibles pel seu cost en energia i en alguns indrets s’han fet campanyes en contra. S’esgrimeix, entre altres arguments, que de mitjana consumeixen 28 kWh per cada metre quadrat i cada mes de funcionament, cosa que equival –asseguren– al consum de 39 habitatges unifamiliars durant tot un mes.

A Olot, la pista de la plaça Major s’està convertint en un clàssic de Nadal al centre. En aquesta ciutat l’oposició l’ha canalitzat sobretot la CUP: “Hem discrepat de la pista de gel des del primer dia per motius ecològics; creiem que caldria explorar alternatives per fomentar el comerç local que no contaminin ni generin tanta despesa energètica”, argumenta el regidor Jordi Gasulla.

Desmentiment

L’equip de govern d’Olot (Junts, amb majoria absoluta) desmenteix que es generi gaire despesa. L’any passat –explica el regidor de Promoció Econòmica, Estanis Vayreda– la factura en electricitat de la pista no va superar els 1.200 euros, i quant a l’aigua es van gastar 34.000 litres, una quantitat inferior –compara– a la del reg d’un camp de futbol abans de començar un partit. “Una pista de gel et pot agradar o no, però la despesa que suposa no és un argument vàlid”, conclou. Per contra –assenyala– és un lloc de diversió que atrau molta gent al centre (l’any passat, unes 9.000 persones, tant de la Garrotxa com de zones veïnes, segons el consistori) i porta possibles clients als comerços i establiments de restauració locals. Aquest impacte econòmic no està quantificat, però la impressió –remarca Vayreda– és que és notable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Una síndrome hereditària originària de la Garrotxa

Banyoles
Pere Costa i Vilanova
Mestre i pedagog

“Formar mestres entre gent de l’ofici és una necessitat”

Girona

Fires al sac!

Vilafranca del Penedès
Medi ambient

Collserola i pagesia s’alien per fer respectar camps i ramats

Barcelona
Ripoll

Es reviu la tradició del Casament a Pagès i de la Festa de la Llana

Ripoll
Girona

Els Bombers fan 4.416 actuacions a la regió de Girona de gener a abril

Girona
SALUT

Bellvitge facilita atenció psicològica als pacients en risc de mort sobtada

L’hospitalet de Llobregat
SALUT

El model de suport a la salut mental dels joves de la Segarra s’estendrà a tot el país

Cervera
URBANISME

Malgrat estrena les escales per accedir a la Verneda i el Castell

Malgrat de Mar