Infraestructures
La taca dels passos a nivell a Catalunya
dades ·
Adif té un total de 146 passos al Principat mentre que Ferrocarrils, 24
Montcada i Reixac i Figueres són dos casos paradigmàtics de ciutats greument afectades pels passos
Les obres planificades en les localitats permetran una gran transformació i “cohesionar” la trama urbana
Prop de mig segle de reivindicacions ha acabat amb la supressió dels passos, un malson
La transformació urbanística i verda també permetrà “reunir” les ciutats
Catalunya té encara desenes i desenes de passos a nivell, que en alguns casos trinxen pobles i ocasionen reptes per a la seguretat. La gran majoria de passos són de la xarxa ferroviària estatal, gestionats per Adif: concretament, 146, mentre que 24 són de Ferrocarrils de la Generalitat. Però la política d’eliminar passos ha anat avançant, amb protestes per aconseguir més seguretat, soterraments o destinar la via en un altre indret. Dos casos emblemàtics són Montcada i Reixac i Figueres. Els alcaldes dels dos municipis, Bartolomé Egea i Jordi Masquef, expliquen a aquest diari què suposa els passos al nucli urbà i les transformacions que podran fer amb les obres que impulsarà el Ministeri de Transports, després de dècades de reclamar. Són les que han portat l’assumpte els darrers anys i en saben tots els detalls. A Montcada se soterraran les vies, mentre a Figueres la via del centre de la ciutat s’eliminarà i es farà la connexió ferroviària amb l’estació d’alta velocitat de Vilafant. En els dos casos deixaran d’estar “trinxats” i evitaran problemes associats als passos a nivell. Però quina és l’evolució dels passos? Quins projectes hi ha previstos?
Segons dades facilitades per Adif, a Catalunya hi ha 146 passos a nivell de l’administrador estatal, dels quals 43 són a la demarcació de Barcelona, 35 a Tarragona i 34 tant a Lleida com a Girona. Des del 2018, Adif n’ha suprimit 28 i, actualment, estan en marxa les obres per eliminar-ne dos més a la Garriga (Vallès Oriental) i set supressions més estan en licitació: dos passos de la Canonja, un de Móra la Nova i un de Bellvei, de la demarcació de Tarragona; i els passos a Sant Sadurní d’Anoia, Subirats i la Granada, a Barcelona. D’altra banda, s’estan redactant projectes per treure 13 passos més i Adif està adaptant-ne d’altres amb sistemes de visió artificial per informar sobre incidències, equips enregistradors per garantir la supervisió remota i altres millores en seguretat. En el còmput estatal, hi ha 2.913 passos a nivell i en els darrers quatre anys se n’ha tancat 273.
La part minoritària de passos a nivell els té Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), 24: la línia Barcelona-Vallès no en té cap perquè es van eliminar (44) abans del 1997; la línia Llobregat-Anoia en té quatre, quan el 1979 en tenia 290; i la línia de Lleida-la Pobla en té vint. Segons fonts de FGC “tots ells compleixen els estàndards de protecció”. Segueixen la política de progressiva eliminació de tots els passos a nivell per “eliminar el risc” tant per a l’explotació ferroviària com viària”. De fet, hi ha intervencions aquest any: dos passos se suprimiran de la línia Lleida-la Pobla de Térmens i Balaguer i es posaran a licitació les obres del de Vallfogona de Balaguer; de la línia Llobregat-Anoia començaran els treballs per fer de vianants el pas de Masquefa. També avançarà el projecte d’eliminar els d’Igualada i Manresa.
Dues ciutats trinxades
Un total de 179 morts per atropellament de tren i una ciutat partida. Montcada i Reixac ha viscut el problema dels passos a nivell i el tren pel mig del municipi, però amb el soterrament de la línia R2 i la nova estació la cosa canviarà. Encara cal confirmar l’empresa adjudicatària finals de juliol, però ara Adif ha contractat una consultoria perquè es decideixi. El procés es va endarrerir i es va haver d’adaptar el preu, que ha quedat en 621 milions d’euros, que finançarà el ministeri de Transports. L’alcalde, Bartolomé Egea, sosté que “les obres estan garantides perquè estem en el procés final”, com l’informa la ministra de Transports, Raquel Sánchez, i defensa que “es millorarà la cohesió de la ciutat, s’uniran els barris, s’alliberaran cinc quilòmetres de passeig i hi haurà un eix comercial”, repassa. Malgrat el canvi de govern, ara mana el PSC –abans comuns–, Egea diu que la transformació urbanística serà “igual” i recorda el consens de ciutat, que es canalitza amb la taula pel soterrament i tots els partits i associacions. Les obres permetran descongestionar la circulació ferroviària perquè es construirà una tercera via i hi haurà millores en infraestructures de mobilitat. “Seran unes obres difícils perquè hi haurem de conviure set o vuit anys, però valdran la pena”. El degoteig de víctimes i la pressió popular i de l’Ajuntament van fer veure el 2017 al govern espanyol que calia soterrar: des de llavors, no s’ha distingit de colors polítics, segons l’exalcaldessa Laura Campos.
D’altra banda, fa un any ja es van executar millores essencials per a la seguretat com ara en l’amplitud dels passos a nivell pel conflicte constant entre vehicles i vianants i s’han anat fent canvis en l’enllumenat. Una dificultat que han arrossegat i arrosseguen és el manteniment. No poden actuar en les servituds ferroviàries, que són uns 15 quilòmetres en sòl residencial, i segons paraules de l’exalcaldessa el darrer mandat han hagut d’estar “enviant requeriments perquè facin neteges perquè treguin brossa i tinguin en condicions l’entorn de les vies i passos de nivell”. L’actual alcalde, Egea, explica el drama del dia a dia: “El centre està partit i la barrera dels passos pot estar cinc o set minuts abaixada, i hi ha gent que no té paciència i passa.” Ara tenen garantit que fins que el projecte no sigui una realitat, la ciutat no estarà tallada ni per a vianants ni per a vehicles.
Figueres, però, també està trinxada. En aquest cas, es traslladarà l’estació de tren convencional a Vilafant amb una estació intermodal i es trauran els passos a nivell del centre de la ciutat. Es licita aquest estiu i serà realitat d’aquí uns anys, amb un cost d’uns 300 milions d’euros. Però la proposta de la variant nord i tota la transformació viària, no només la ferroviària, “millorarà la circulació i la zona nord de la ciutat, ara molt degradada”, assegura l’alcalde Jordi Masquef, que vol “relligar” el municipi. L’exalcaldessa Agnès Lladó explica que el compromís del govern espanyol es va aconseguir gràcies al gran consens polític municipal i es podrà “dinamitzar la zona de l’estació” amb “nous fluxos de persones”.
Masquef, el batlle actual, explica que el projecte preveu “equipaments, obra nova, obrir barris saturats, pacificar el centre amb aparcaments dissuasius, etc”. Ell mateix el 2019 defensava el manteniment de l’actual estació del centre i el soterrament de les vies, no pas l’aposta per l’estació intermodal de Vilafant, però detalla que “hi ha altres actors, el Ministeri va dir que l’estació havia d’anar allà i hem d’agafar el problema com una oportunitat”, a més que podia implicar un centenar de milions d’euros. A algunes crítiques de sectors com la CUP o alguna associació pel fet que l’estació deixi d’estar al centre, Masquef respon que “la centralitat és relativa” i que “si es fan accessos dignes” i s’impulsa el bus llançadora amb una estació d’autobusos satèl·lit, “hi guanyarem molt”. El projecte està en els tràmits administratius, el que està més avançat és el desdoblament de l’N-2A i la sortida de l’AP-7 de Figueres centre; els altres s’estan redactant i Masquef espera que estigui prou encarrilat que un nou govern espanyol no ho reverteixi. És conscient que unir l’estació de Vilafant d’AVE amb el ferrocarril no serà fàcil, però ho considera necessari. Està en converses amb les administracions perquè el projecte sigui reeixit.
Crítiques a l’estratègia de despesa “faraònica”
La plataforma Promoció del Transport Públic (PTP) té una actitud crítica sobre soterraments i variants. El seu coordinador territorial, Josep Maria Olivé, defensa que la tendència a eliminar passos és correcta “per motius de seguretat”, però que si té bones condicions i depenent del trànsit que hi passi potser no és urgent i es poden prioritzar una altra mena d’actuacions. Explica, però, que el fet que les barreres encara baixin en diversos passos dos o tres minuts abans que passi el tren “empeny a la imprudència” perquè molta gent no s’espera i creua els passos posant en risc la seva seguretat. De totes maneres, sosté que el tren ha de poder integrar-se en l’àmbit urbà, com un element clau per a la mobilitat, que no estigui aïllat. Per això, és crític amb els soterraments generalitzats per “l’elevada despesa”, però també pel fet de treure el tren del centre del municipi, com a Figueres. Argumenta que el trasllat de l’estació als afores “allunya el tren de la majoria de la població” i podria comportar “una pèrdua significativa de viatgers”, cosa que el batlle de Figueres nega per les transformacions urbanístiques i les millores acordades en la mobilitat, sobretot pels nous reptes que s’originaran. En tot cas, la PTP titlla l’obra de “faraònica” i “innecessària”, i opta pel soterrament en trinxera que es va fer a Vic. Aquest és un procediment que consisteix a rebaixar la superfície de les vies, amb un cost menor, que permet eliminar els passos a nivell, mantenint l’estació i les vies de tren al mateix lloc, però amb la novetat que es dona continuïtat als carrers i la ciutat no queda partida com ho estava. Segons explica la plataforma “aquesta mesura va permetre resoldre amb èxit l’encaix urbanístic del pas del tren i mantenir-ne l’accessibilitat a Vic”. Calculen que aplicar aquest procediment a Figueres podria costar uns 80 milions d’euros, i que és “l’opció tècnicament beneficiosa per al transport públic que genera més consens”. Destaquen que aquests 80 milions és un cost molt més discret que els 300 que costarà el pla actual.
Ara bé, a Figueres el suport és majoritari en el ple de l’Ajuntament. A finals de març va aprovar el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), que preveu la supressió dels passos a nivell i una única estació a Vilafant. El que ha suposat partir per la meitat la ciutat i els problemes de circulació i fins i tot de seguretat ocasionats han acostat posicions entre partits que d’entrada tenien plantejaments diferents, però amb un mateix objectiu: la transformació de la capital de l’Alt Empordà. Ara per ara el projecte del Ministeri té prou suport, però caldrà veure si el proper govern espanyol fa marxa enrere.
