Infraestructures i serveis

Un debat d’alta volada

L’alcalde de Vielha lidera les queixes del sector turístic aranès contra l’aeroport de la Seu d’Urgell perquè du esquiadors a Andorra

Altres batlles de l’Urgell defensen la instal·lació, base per a diversos serveis d’emergències que atenen el Pirineu

Tenim clar que BCN són les tres lletres fixades per l’Associació Internacional per al Transport Aeri per designar l’aeroport de Barcelona, o que JFK és el codi corresponent al John F. Kennedy de Nova York. Potser els més curiosos saben que SEX identifica el Sembach Annex, un aeròdrom militar alemany, o que PUS fa referència a Busan (Corea del Sud). Però no hi ha gaire gent que tingui al cap que LEU és el codi associat a l’aeroport d’Andorra-la Seu. I és normal, perquè aquesta instal·lació, ubicada a més de 800 metres d’altitud al serrat d’Ensiula, dins dels termes municipals de Montferrer i Castellbò i de Ribera d’Urgellet, té uns registres de visitants comparativament ínfims. Per això, per l’elevat cost d’aquesta infraestructura propietat de la Generalitat de Catalunya i pel poc benefici que suposa per a la zona, veus representatives del territori han començat a plantejar la conveniència d’un projecte que fa molts anys que s’arrossega però que, curiosament, mai no s’acaba d’enlairar.

La darrera figura que s’ha afegit a les crítiques correspon a Juan Antonio Serrano, alcalde de Vielha i vicepresident del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. El batlle admetia fa uns dies, en declaracions recollides per l’ACN, que li sabia greu que aquesta infraestructura es faci servir per dur turistes a Andorra. Serrano (Unitat d’Aran/ PSC) assegurava que no està en contra de l’aeroport, però sí del fet que es financi amb diners públics per portar esquiadors a Andorra, sobretot tenint en compte que el govern té estacions públiques a prop.

L’alcalde de Vielha reivindicava d’aquesta manera la percepció creixent en el sector turístic de la Val d’Aran que la pista d’aterratge no ajuda a atraure a la zona els aficionats a l’esport i el turisme de neu. L’alcalde de Vielha fins i tot va anar més enllà: “La Generalitat no fa cap altra infraestructura a la resta del Pirineu i, en canvi, en manté una per dur clients a Andorra, que és la nostra competència”, va reblar. Serrano criticava la manca d’infraestructures dignes –“no parlo d’aeroports, sinó de carreteres i pistes forestals”– i fins i tot lamentava que el govern hagués accedit a posar-hi Andorra al nom.

De fet, la denominació respon a un antic acord de cofinançament de la instal·lació entre el govern català i l’andorrà. Aquest últim preveu aportar enguany uns 400.000 euros a una infraestructura amb un dèficit estimat d’un milió, segons el secretari d’estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat del govern d’Andorra, David Forné.

Nova ruta a Palma

Fins fa poc, l’aeroport de la Seu només tenia una línia regular de vols comercials que unia, i encara ho fa, el Pirineu amb Madrid. Operada per Air Nostrum, consisteix en un únic vol els divendres i un altre els diumenges que també estan parcialment finançats per l’administració andorrana per garantir-ne la viabilitat a l’empresa adjudicatària del contracte. En funció de l’ocupació real dels vols, aquesta partida pot arribar fins a gairebé els 700.000 euros anuals. A banda, fa uns dies l’aeroport ha inaugurat un nou vol regular, ara en connexió amb Palma. Aquesta línia funciona també els divendres i diumenges, i està igualment subvencionada, amb un límit d’uns 200.000 euros. Inicialment està previst que operi durant la temporada hivernal, però hi ha la intenció d’estudiar que es mantingui també durant l’estiu.

En la presentació d’aquest nou vol regular, el ministre andorrà de Turisme, Jordi Torres, va defensar l’aeroport com “una opció per connectar el territori” i va indicar que un dels reptes pendents és l’habilitació d’un punt duaner per poder operar vols de fora de l’espai Schengen. Això beneficiaria principalment els vols privats i aerotaxis, perquè les línies comercials ni tan sols volen fora de l’Estat.

L’aeroport és a deu minuts de la Seu d’Urgell, a vint de la frontera i té una línia directa de busos gratuïts que el connecten amb Andorra la Vella. Però les veus que donen suport a la pista d’aterratge no arriben només d’aquell país. La presidenta del Consell de l’Alt Urgell i alcaldessa de Ribera d’Urgellet, Josefina Lladós, argumenta que “l’aeroport és molt més que els vols a Madrid i a Palma, de la mateixa forma que el Pirineu és molt més que turisme”. Lladós (Junts) admet que a qui més interessen i beneficien aquestes rutes aèries és a Andorra, però també recorda que a l’aeroport també s’hi han anat instal·lant empreses que donen feina a persones de la comarca i que les instal·lacions es fan servir com a base de l’helicòpter d’emergències mèdiques i dels grups de rescat dels Bombers.

Per tot plegat, la presidenta del Consell de l’Alt Urgell insisteix que aquest camp de vol és “bàsic com a servei elemental per comptar amb una atenció pública de més qualitat” i lamenta les crítiques des de l’Aran, que considera “fetes per desconeixement”. Segons Lladós, tot i que la Generalitat en té la titularitat, qui més recursos destina a l’aeroport és el govern d’Andorra.

L’aeroport de la Seu d’Urgell ha tancat l’any 2023 amb un total de 9.380 passatgers, una xifra que el de Barcelona supera en menys de dues hores d’activitat a un ritme mitjà. La seva única pista, de 1.440 metres, va rebre 170 vols comercials, 1.532 de corporatius i aerotaxis i 2.951 corresponents a treballs aeris, rescats o emergències.

Un projecte amb història
L’aeroport d’Andorra-la Seu va reobrir la pista als vols comercials el 2015, després d’unes obres de reforma que van costar 2,9 milions d’euros. Elton John i el seu jet privat van ser dels primers a aterrar en una pista que havia estat infrautilitzada durant anys. El 1931 hi va haver un intent de construir un aeroport a Benavarri, però no va ser fins al 1975 que un empresari urgellenc, Josep Betriu, va iniciar la construcció de l’actual. Es va inaugurar el 1982 amb un vol a Barcelona, però el 1984 es va tancar als vols comercials i el 2007 totalment, per motius de seguretat, fins que es va reformar ja sota titularitat de la Generalitat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Els veïns d’Alpens voten en consulta popular si el consistori ha de fer una piscina

ALPENS

L'equip de govern reitera el suport a la professora vexada per parlar en català

TERRASSA
economia

Chery i Ebro produiran 150.000 vehicles a l’antiga Nissan

barcelona
medi ambient

El Pirineu occidental, protegit per la bona qualitat de cel nocturn

SORT

Crearan vint places regulades per aparcar autocaravanes pagant 5 euros

TERRASSA
moda

Giambattista Valli il·lumina Barcelona en la Bridal Night

Barcelona
política

Agents de la Guàrdia Urbana irrompen al ple per reclamar millores salarials

TARRAGONA

Destinaran 1,8 milions per reparar “amb urgència” el passeig de Fenals

lloret de mar

Jaume Cruset i Ballart, pregoner de les Festes de Primavera de Girona

GIRONA