Infraestructures i serveis

Pepi Astor

Va treballar a les Tres Xemeneies

“Miro el petjapapers i em venen tots els records”

Tota la vida
Pepi Astor ha passat la seva vida laboral distribuïda entre Tèrmiques del Besòs, les Tres Xemeneies i la central tèrmica de cicle combinat –on s’ha jubilat, ara fa dos anys i mig–. Ha estat secretària d’administració i ha tingut molts caps, que s’han anat jubilant i han anat deixant pas al següent.
Quan va començar a treballar a Tèrmiques del Besòs, el pas previ a arribar a les Tres Xemeneies?
Era a finals de l’any 1974. Jo volia estudiar a les tardes i a l’empresa Tèrmiques del Besòs, a la zona de les Tres Xemeneies, es feia jornada intensiva al matí. Així, vaig entrar com a eventual en una de les parades de l’activitat, que és quan es feien les revisions dels grups electrògens. Em van contractar d’entrada com a administrativa. Van ser uns tres mesos. Després vaig començar a buscar una altra feina, però no trobava res, i al cap de tres o quatre mesos em van proposar tornar-hi i ho vaig acceptar sense pensar-m’ho dos cops. Vaig estar dos anys de manera eventual abans de passar a ser fixa.
Era com treballar enmig del desert però amb el privilegi de tenir la platja a pocs metres?
No hi havia ni el tramvia que ara hi arriba. Allò era una zona al costat del barri de la Mina, sense veïns, tot atrotinat, amb les vies del tren per darrere. No hi havia res més. Hi havia la carretera de la Catalana per poder accedir-hi i un autobús que aquells anys no era molt aconsellable agafar.
I com hi arribava des de Barcelona, on vostè vivia?
El primer cop m’hi va dur el meu pare perquè jo estava acostumada a anar a les oficines de l’empresa, que estaven a la ronda del General Mitre. Recordo que el pare em deia: “On has anat a parar? Què és això? Si estàs en un altre món.” El meu pare em va seguir acompanyant cada matí perquè aleshores jo només tenia divuit anys i sobretot no tenia cap altra manera d’arribar-hi, al-menys que em fes sentir segura.
I la tornada a casa?
Sempre hi havia algun company que em deixava a l’estació de metro de Selva de Mar, que durant molts anys era la més propera a la zona de les Tres Xemeneies. El metro no havia arribat encara a Sant Adrià de Besòs. Vaig començar a descobrir un món totalment desconegut. Recordo anar per la carretera de la Catalana i trobar cavalls. Per a mi era un canvi al·lucinant, era una mica com fer marxa enrere en el temps, perquè al meu barri ja no es veien aquestes coses. És cert que l’última etapa ja hi arribava el tramvia i tot va ser bastant més fàcil.
Amb quin dirigent es va estrenar com a secretària de direcció?
Amb Claudio Català. I darrere d’ell van venir molts més i jo mantenia el lloc de responsabilitat, tant a Tèrmiques del Besòs com a Fecsa. Ara mateix estic pensant en la meva etapa a Tèrmiques del Besòs, en concret quan des de la finestra del meu despatx ja veia les Tres Xemeneies i anava mirant si treien fum o no.
A quina planta de les Tres Xemeneies treballava?
Jo diria que la cota 21, si no ho recordo malament. És on hi havia tota la part administrativa. Recordo les vistes espectaculars al mar, evidentment.
Algun cop es van espatllar els ascensors?
Diria que no perquè suposo que si hagués passat no me n’hauria oblidat [riu].
Quantes dones hi havia treballant quan vostè hi va arribar?
Molt poquetes. Una al laboratori químic, una altra a administració, l’ATS…, es podien comptar amb els dits d’una mà. Hi treballava moltíssima gent a l’empresa, sobretot si descomptem l’etapa final, però gairebé tot eren homes.
Es va sentir mai qüestionada pel fet de ser dona?
On jo treballava hi havia molt bon ambient, destacava la companyonia. Bé, també és cert que quan hi vaig arribar ja hi havia companys de Tèrmiques del Besòs que s’hi havien traslladat abans que jo, així que em vaig sentir molt emparada. Amb el canvi jo sortia de la meva zona de confort de molts anys i era començar en un lloc nou on hi havia més gent desconeguda que coneguda, però sempre vaig percebre respecte.
Ho recorda com una empresa molt familiar, on molts pares i fills compartien lloc de feina?
Això sí. Teníem una escola i els fills aprenien i després entraven a treballar. N’havia conegut uns quants.
Hi havia molta lluita sindical?
A Fecsa sempre hi havia hagut la fama de tenir un sindicat fort i lluitador, però no recordo que hi hagués hagut molts problemes. No recordo cap gran lluita sindical. La meva secció era tranquil·la. Potser negociacions més tenses a l’hora de signar algun conveni, però ho recordo tot d’una manera molt agradable. He tingut la sort de treballar en un lloc on vaig estar-hi molt a gust.
Li ordenaven com havia d’anar vestida?
En absolut, sempre em vaig vestir com vaig voler. Pensa que hi vaig arribar als anys noranta.
Quan ha estat l’últim cop que ha passat per la zona?
He vist que està tot buidat, sense entrar-hi. Quan la van tancar ens van donar un petjapapers i encara el miro i em venen tots els records i penso en el que havia estat i el que és ara.
Va seguir la votació popular sobre si l’estructura anava a terra o no?
I tant que sí. Són un símbol i m’hauria fet molta pena que les haguessin enderrocat. Vaig veure com tiraven a terra les de Tèrmiques del Besòs i no m’hauria agradat que s’hagués repetit l’escena.
Quan explica que ha treballat a les Tres Xemeneies, la gent se sorprèn?
Tothom sap què són, tothom les coneix. També com a Fecsa. Són uns monstres però són un símbol, és clar. Recordo molt les visites de les escoles i com les criatures al·lucinaven.
Ha seguit la transformació?
Ja no ho he seguit tant, però he llegit que s’hi faran pisos i no sé si m’agrada tant. És una zona maca per fer-hi un parc o equipaments



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

El comissari en cap Eduard Sallent inicia demà el curs per ser major dels Mossos

barcelona
gastronomia

El Gastronomic Forum Barcelona 2024 ja té el 80% de l’espai expositiu reservat

Barcelona
societat

L’adjudicació del nou contracte de neteja per 7,9 milions passa avui per ple

salt

Noves escales i voreres a quatre urbanitzacions

Rubí
SOCIETAT

Danys a cultius de fruita al Pla d’Urgell, les Garrigues i el Segrià a causa d’una pedregada

Arbeca

Precinten i tapien l’accés a més de 200 garatges per evitar ocupacions delictives

banyoles
societat

Barcelona destina 14 milions al Fons d’Infància

Barcelona

Crítiques a l’Estat per a un projecte aparcat de l’N-II que ha fet gastar “temps i diners”

sant julià de ramis / sarrià de ter
SOCIETAT

La cooperativa de l’Aldea vol prorrogar tres anys el retorn dels fons entrampats

L’Aldea