Infraestructures i serveis

Infraestructures

La Generalitat guanya Invicat en el litigi per la fi dels peatges

La finalització dels peatges ha comportat a l’administració haver de passar pels tribunals els últims anys, tot pels diners de les compensacions. A casa nostra, Abertis, a través d’Invicat –Infraestructures Viàries de Catalunya, SA–, fa dos anys va reclamar a la Generalitat una compensació de 426 milions relacionada amb el conveni del Maresme, en el marc de la gestió de les autopistes C-31, C-32 i C-33. El govern havia calculat una xifra substancialment més baixa: 65 milions d’euros com a compensació en relació a aquest conveni, d’un total de 94, sumades totes les compensacions per diversos convenis. Els 94 milions es van pagar el 2022 en el marc de la liquidació del contracte de concessió.

Els 361 milions de més que demanava Invicat surten dels càlculs que han fet sobre els guanys que haurien aconseguit a partir d’unes obres programades per al 2010, segons el conveni del Maresme. El cas és que les obres no es van fer, així que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat la raó a la Generalitat: no han de pagar res pels suposats guanys d’unes obres inexistents. Amb la decisió del TSJC, de 5 de juny, la Generalitat ja no té cap litigi obert sobre les autopistes. Invicat pot apel·lar encara, amb un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. Des de la Generalitat no se li veu recorregut possible.

Precedent estatal

D’altra banda, hi ha un precedent, quan l’Estat espanyol va guanyar aquest any el plet amb Abertis. La concessionària reclamava un total de 4.300 milions de compensació. La sala tercera del Tribunal Suprem va dictar sentència amb data de 24 de gener i va desestimar la major part de la reclamació de l’empresa explotadora de l’AP-7, que es basava a exigir més diners en unes obres per esponjar la circulació a l’AP-7. Les obres s’havien de fer perquè havia augmentat el trànsit en aquesta autopista. Finalment l’efectivitat va ser inferior a la prevista. En tot cas, el govern espanyol ja havia compensat l’empresa, el 2022, amb 1.070 milions d’euros, per l’acabament de la concessió. La concessionària va presentar recurs per demanar-ne més de 3.000 més. En va treure 33. Mantenien que la compensació havia de tenir en compte la reducció d’ingressos derivats dels desdoblaments a l’N-II a Girona i a l’N-340 a Tarragona com a alternativa a l’AP-7 Nord i l’AP-7 Sud.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Política

La plantilla del Consell Comarcal del Baix Penedès exigeix equipar sous

El Vendrell
educació

Clam perquè es posin zones d’ombres a sis escoles públiques de Mataró

mataró
societat

Entitats veïnals i socials tallen Aragó en protesta per la Fòrmula 1

Barcelona
Societat

Proposen reduir un 51% l’espai de premsa dels quioscos a Barcelona

Barcelona
Medi Ambient

L’oposició de Camarles demana blindar el terme a les plantes de biogàs

Camarles
Societat

L’Ajuntament de Badalona retalla l’horari de les terrasses del front marítim

Badalona

Milloraran passos de vianants de Lluís Pericot i Álvarez de Castro

GIRONA
URBANISME

Al Baix Llobregat s’han iniciat 497 habitatges aquest 2024

Viladecans

Detenen cinc persones per sabotejar caixers a Barcelona, l’Hospitalet i Santa Coloma

Barcelona