L’eterna via que agita el Vallès
El govern ha d’encarregar encara el projecte per a la ronda Nord entre Terrassa i Sabadell que paga l’Estat
Els consistoris han fet propostes de traçat, la majoria subterrani, que la Generalitat descarta per cares
Els opositors presenten lluita legal perquè creuen que continua tractant-se del Quart Cinturó
-
Les obres del Quart Cinturó / B-40 EPA. -
El traçat proposat pels Ajuntaments de Terrassa i Sabadell de la ronda Nord EPA. -
El traçat de la B-40 s'acaba actualment en aquesta rotonda de Can Roca JUNMA RAMOS. -
VÍDEO: Traçat de la ronda Nord per Sabadell. AJUNTAMENT DE SABADELL
Passen els anys i el Quart Cinturó, autovia orbital de Barcelona o B-40, prevista el 1966 per l’Estat espanyol per unir el Penedès amb el Baix Llobregat i la plana del Vallès fins a arribar a Sant Celoni, continua sent motiu de debat al territori i més enllà. Inclusions en planejaments territorials i plans de carreteres diversos, renúncies de traçats (2022) al Penedès o més enllà de la connexió amb la C-60 a Mataró –inaugurada el 1995 per no malmetre el Parc Natural del Montseny–, estudis d’impacte ambiental que caduquen (2004, 2010 i 2018) del tram entre Terrassa i Granollers, o canvis de nom com el de ronda entre Terrassa i Sabadell, fan d’aquesta via l’obra de la Seu. Amb tot, i malgrat la divisió al territori entre partidaris –patronals, cambres de comerç i l’entitat que n’agrupa algunes com Fem Vallès– i detractors –270 entitats adscrites a la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC), nascuda el 1992–, ja hi ha tres trams en funcionament entre Abrera i Terrassa.
Des de l’estiu del 2022 s’ha tornat a sacsejar el tauler i la firma del conveni a l’octubre entre el Ministeri de Transports i Mobilitat Urbana i la Generalitat perquè el govern català s’encarregui de la redacció dels projectes, i la posterior licitació de l’obra de l’anomenada ronda Nord entre Terrassa i Sabadell amb un import de 200 milions, ja ha posat el comptador en marxa. Els dos ajuntaments ja han fet arribar les seves propostes de traçat com es pot veure en el gràfic i la CCQC ha reactivat la iniciativa contra la via i preveu oposar-s’hi judicialment (vegeu entrevista a la plana 4), ja que consideren que mentre sigui l’Estat qui en tingui la titularitat es tracta del Quart Cinturó i es manté l’“amenaça” de prolongar-lo fins a Granollers.
El procés d’encomanda de gestió aprovada pel Consell de Ministres dins d’un paquet d’infraestructures valorades en 710 milions, juntament amb la millora de la connectivitat de l’AP-2 i l’AP-7 i la millora de l’Eix Pirinenc (N-260), no va estar exempt de polèmica. Va començar amb el govern català format per ERC i Junts quan l’11 de juny del 2022 va decidir no assistir a la trobada que van fer els alcaldes de Sabadell, Terrassa i Castellar i la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, en l’acte El futur de les infraestructures del Vallès, en el qual van presentar el que deien que era un acord verbal en els governs català i espanyol per desencallar la ronda Nord –entre les dues cocapitals– donant continuïtat al tram del Quart Cinturó o B-40 des de Terrassa on acaba en una gran rotonda als plans de Can Roca, al barri del Pla del Bon Aire. L’argument esgrimit va ser per mostrar el seu desacord “per la falta d’inversions de l’Estat a Catalunya” mentre l’aleshores president, el republicà Pere Aragonès, en renegava perquè no se sustentava en un acord concret i només eren paraules. Una denominació, la de ronda, que es va començar a utilitzar amb el govern tripartit del 2003 per suavitzar les diferències entre el PSC, que n’era partidari com a via d’alta capacitat, i ERC i ICV, que hi estaven en contra i consideraven que la ronda suposava abandonar definitivament el projecte del Quart Cinturó. Aquesta denominació de “ronda Vallès” va passar el febrer del 2021 a dir-se “ronda Nord dels sistemes urbans de Terrassa, Sabadell i Castellar”, quan es va aprovar el Pacte Específic de la Mobilitat al Vallès (PEMV) resolent 57 al·legacions, i no es feia cap menció a donar continuïtat a la B-40 fins a Granollers. Quatre mesos després, Junts deixava en solitari ERC al govern del país: l’exalcalde de Sabadell Juli Fernández era nomenat conseller de Territori amb els republicans havent d’acceptar un acord amb el PSC perquè els aprovés els pressupostos que incloïa firmar el conveni entre la Generalitat i l’Estat per la ronda el primer trimestre del 2023.
No va ser així i primer es va signar un protocol d’intencions el juliol del 2023, ja sense Fernàndez al capdavant de la conselleria, que va plegar al cap de quatre mesos d’empassar-se el gripau, però les dues administracions es van encallar en la capacitat i disseny de la ronda Nord, i en legalismes sobre un possible traspàs de la via i es va acabar modificant la llei de carreteres per poder licitar, contractar, fer el seguiment i supervisar tant les obres com les assistències tècniques, que es produeixen el desembre del 2023.
El traçat i la continuïtat
L’encomanda de gestió i el conveni no s’aproven fins l’octubre passat i ja amb el PSC i Salvador Illa governant en solitari a Catalunya quan en campanya havia mostrat la voluntat d’executar el Quart Cinturó fins a Granollers. De moment haurà d’esperar, perquè els Comuns així li ho van imposar a condició de tenir el seu suport a la investidura. En tot cas, l’última paraula en tot el procediment la té el govern estatal, que manté la titularitat de la via i és qui hi ha de posar els diners.
Amb un lacònic s’“està treballant en els estudis de la ronda Nord dels sistemes urbans de Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès,” segons les característiques definides en el conveni subscrit amb l’Estat i en coordinació amb els municipis d’aquest àmbit”, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica es pronunciava aquest darrer divendres. Ho feia en una setmana en què estan previstes reunions, ajornades dues vegades des de l’estiu, de seguiment de les comissions del Pacte Específic de la Mobilitat al Vallès (PEMV).
Un dels aspectes que es podrien tractar en aquestes reunions són els projectes que els consistoris han fet arribar a la conselleria. El 2 de gener passat l’Ajuntament de Sabadell ja es va reunir amb la consellera Sílvia Paneque, i des de Terrassa n’anunciaven una de tècnica i una de conjunta amb l’alcalde Jordi Ballart, i l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, a la conselleria que encara no té data a les agendes. El secretari d’infraestructures i Mobilitat, Manel Nadal, ja advertia el 5 de desembre de la inviabilitat de les propostes dels consistoris perquè s’havien de cenyir a un pressupost de 200 milions i les seves, amb un traçat majoritàriament en trinxera o soterrat mantenint dos carrils per banda, podrien pujar a més de 900 milions.
A Terrassa el recorregut de 4,5 quilòmetres des de l’actual rotonda on acaba la B-40 fins al nou enllaç de la ronda Oest de Sabadell per connectar amb l’autopista C-58 –i amb qui ho han consensuat– s’ha dissenyat semisubterrani, amb quatre túnels, quatre viaductes i passos elevats per preservar diferents camins. A més, a l’oest i ja en el tram en funcionament, també hi preveu un nou enllaç per connectar els barris de Can Boada, la Maurina i Can’Aurell, així com pels futurs barris de Can Marcet i les Aymerigues i l’estació prevista de Renfe Terrassa Oest. L’estudi informatiu de l’Estat del 2010, triat entre tretze alternatives, i que està caducat, preveia en tot el tram entre Terrassa i Sabadell un únic fals túnel a Can Deu de Sabadell, i des de Terrassa proposen un viaducte més dels tres inicials. També desplaça l’enllaç Terrassa Est, que no inclogui una nova rotonda i s’aprofiti la rotonda el·líptica ja existent sobre la riera de les Arenes que connecta l’avinguda Béjar i l’avinguda del Vallès.
A Sabadell, la proposta pels seus 3,5 quilòmetres entra en un túnel per la zona de Can Bon Vilar i, després del nou enllaç a la ronda Oest, s’introdueix la ciutat en un túnel per sota l’avinguda de les Palmeres i l’avinguda de Can Deu per sortir en superfície creant una gran rotonda al polígon La Llanera i connectar amb la carretera cap a Castellar (B-124) ampliant el pont sobre el Ripoll.
El govern estatal de diferents colors tampoc ha demostrat un gran interès a executar el Quart Cinturó tot i que ha sigut sempre amb el PSOE que s’han executat les obres des del 2007 amb dos trams fets i sense connexió entre el 2009 i el 2010 –Abrera-Olesa i Viladecavalls-Terrassa– o qui les va reimpulsar en quedar aturades per la crisi i problemes constructius. No va ser fins al 16 de febrer passat que es va inaugurar el tram entre Olesa i Viladecavalls, 17 anys després i amb un sobrecost de 164 milions.
