Els municipis barcelonins, a punt per celebrar Tots Sants

La primera celebració de tardor que ens marca el calendari és la castanyada, la festa de les castanyes i els panellets, les bruixes i els rituals, el moment de l’any en què s’interrelacionen dos mons, el dels vius i el dels morts. Malgrat haver perdut el caràcter d’ofrena funerària, la castanyada combina la celebració amb el recolliment, àpats concorreguts, castanyeres amb davantals de quadres i mocadors de cap, balls i gastronomia amb un denominador comú: castanyes calentes, ben torrades i panellets.

Segons el gremi de pastisseria de Barcelona, els catalans menjarem uns 250.000 quilos de panellets aquest any, sobretot de pinyons. Tot i així, Elies Miró, president del gremi, explica que enguany seran els panellets liofilitzats els més innovadors, uns panellets elaborats amb fruites deshidratades i rehidratades de forma natural, de sabors tan suggeridors com la maduixa, els gerds, el mango, les fruites del bosc o el maracujà. Pel que fa als preus, es mantenen estables des de fa anys i es tornaran a situar entre els 40 i els 55 euros el quilo.

Pels volts del 31 d’octubre, moltes localitats catalanes celebren festes i balls, absolutament pagans, i d’altres s’han reinventat la festivitat que marca l’inici d’una nova temporada. Les bruixes retornen a Sant Feliu Sasserra (Bages) l’1 de novembre en un homenatge festiu als fruits de la tardor; Vilanova de Prades (Conca de Barberà) es converteix aquest cap de setmana en un mercat de la castanya; a Amer (Selva) s’hi reuneixen els millors torradors de castanyes del país el primer diumenge de novembre; Viladrau (Osona) escenifica una reunió de bruixes que hi va haver l’any 1617. Aprofitant la fira, la comarca d’Osona celebra fins al 26 de novembre la primera Campanya Gastronòmica de la Castanya, amb la participació de quinze restaurants.

La cultura popular, però, ha de competir amb productes importats i, en aquest cas, amb la cada vegada més present festa de Halloween. Amb tot, cada 1 de novembre, dia de Tots Sants, milers de persones s’acosten als cementiris per visitar els seus éssers estimats, dedicar-los el seu record i oferir-los flors. Tot i que alguns diuen que es va perdent progressivament, l’activitat als recintes funeraris no para en tot el dia i les vendes de flors es disparen en aquestes dates.