tribunals
judici pel metro de valència
Es torna a reobrir la causa per l’accident del metro de València del 2006
En els fets hi van perdre la vida 43 persones i 47 més van resultar ferides
L’Audiència vol aclarir si es van prendre totes les mesures de seguretat necessàries per evitar el sinistre
L’Audiència de València ha reobert la causa judicial per l’accident del metro de l’any 2006 en el que van morir 43 persones i 47 més van resultar ferides.
Segons que ha informat aquest dilluns el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià, la sala segona ha estimat de manera parcial els recursos d’apel·lació interposats per la Fiscalia i per l’Associació de Víctimes i deixa sense efecte la decisió del juny del 2017, que arxivava la causa per tercera vegada.
L’Audiència accepta la petició de citar a declarar com a investigats l’exgerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana i quatre exdirectius, que la jutgessa no va interrogar durant la instrucció.
Cap responsabilitat
El jutjat d’instrucció número 21 de València va arxivar el passat mes de juny la investigació en considerar la magistrada instructora que no hi havia responsabilitats penals i que no havia quedat acreditat que l’accident es produís a causa de l’estat del vagó o de les vies. La decisió va ser presa després d’estudiar els informes emesos per diversos perits i les declaracions de testimonis.
La jutgessa assenyalava que, segons els experts en seguretat ferroviària, tant les instal·lacions, com el traçat, el carril, les travesses, les fixacions i altres elements es trobaven en un estat i condicions suficients per mantenir la seguretat de la marxa als 40 quilòmetres per hora que indicava el punt on es va produir el descarrilament del comboi, que circulava a 80 quilòmetres per hora.
Rebutjava així la petició de l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juny (AVM3J) , que representa 13 de les 90 víctimes, perquè es prengués declaració a l’exdirectora de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i als quatre tècnics investigats.
La jutgessa considerava que ni a ells ni els altres tres treballadors investigats que sí que han declarat se’ls pot exigir responsabilitats penals per 43 delictes d’homicidi i 47 delictes de lesions per imprudència professional per no haver adoptat mesures de seguretat addicionals a les que ja existien.
Ara, l’Audiència de València contradiu la magistrada i sosté que els citats tenien el deure de garantir la seguretat dels viatgers i treballadors, en tant que les seves funcions es vinculen amb la planificació adequada, i evitar més riscos que els imprevisibles i “la previsibilitat de tots aquells que haguessin de derivar-se, sempre en contrast amb la funció encomanada”.
L’Audiència assenyala que “no es tracta tant d’arribar a la convicció o constatació que hi hagi indici o prova de culpabilitat, matèria reservada als òrgans jurisdiccionals que tenen encomanada la valoració probatòria, sinó el descobriment que hi ha algun indici racional de criminalitat, suficient en el procediment ordinari per dictar el corresponent ordre de processament”.
Un llarg camí judicial
La investigació per l’accident del metro es va arxivar a petició de la Fiscalia el desembre de 2007, decisió que va ser confirmada per l’Audiència de València el maig de 2008. El gener de 2014 l’Audiència, en aquest cas la secció segona, va ordenar la reobertura a petició de la Fiscalia i contra del criteri de la instructora.
Des d’aleshores s’han practicat les diligències ordenades per l’Audiència, altres que van sol•licitar les parts i aquelles que la jutgessa va acordar d’ofici. La causa consta de més de 8.200 folis distribuïts en 30 toms, als quals cal afegir nombrosos arxius informàtics amb un volum superior als 2.000 folis. S’ha pres declaració a tres investigats i a 100 testimonis.
