Educació

Girona, un gran campus

ALIANÇA

La UdG i l’Ajuntament de Girona s’alien per redefinir el projecte de ciutat universitària

S’aspira a convertir la ciutat en un gran campus que interconnecti tots els serveis, amb l’aposta de millorar la competitivitat

Es planteja fer una residència d’estudiants a Palau

La Universitat de Girona (UdG) i l’Ajuntament han unit esforços per fer avançar el projecte de ciutat universitària. Una aposta que es vertebrarà, sobretot, al voltant de l’objectiu de convertir la mateixa Girona en un gran campus, més enllà dels que formen part de l’estructura física de la universitat. Aquest és un aspecte molt important per al rector, Joaquim Salvi, i que alhora lliga amb la visió de ciutat i de territori que defensa l’alcaldessa, Marta Madrenas. Segons Madrenas –vegeu entrevista–, el model de ciutat universitària ha de ser un projecte transversal i de futur que generi coneixement i riquesa al territori.

Equip de treball

Joaquim Salvi explica que, després d’una primera reunió, ja s’han creat les primeres comissions de treball, formades per vicerectors i regidors municipals. En aquest sentit, i segons Salvi, els equips de treball se centraran en aquest primer estadi en temes com ara el transport i la mobilitat, el dèficit d’habitatge entre els joves, el foment de graus tecnològics –especialment entre les noies–, la unió entre les biblioteques de la ciutat i la UdG, i la millora de la connexió entre els campus. “És un projecte obert a la ciutadania, un model de cultura obert a tothom”, explica Salvi. N’és un bon exemple la nova línia d’autobús L9, que es posarà en marxa a l’octubre, coincidint amb l’inici del curs acadèmic 2018/19. El trajecte permetrà connectar de manera directa Salt amb els campus de la UdG. “Però tenim molts projectes, pel que fa a la mobilitat, com ara fer arribar la Girocleta allà on ara mateix encara no n’hi ha”, destaca Salvi. Un altre aspecte seria que els estudiants es poguessin beneficiar de totes les instal·lacions municipals i, a la vegada, que la ciutadania pogués gaudir d’alguns serveis universitaris com ara la biblioteca.

Residència d’estudiants

Una altra qüestió que es treballarà seran les residències d’estudiants, però anant més enllà, ja que també s’apostarà per altres fórmules com ara lloguers. Salvi i Madrenas tenen clar que una ubicació possible seria un edifici de Palau. Però l’alcaldessa remarca que cal buscar altres alternatives: “La UdG sempre tindrà el suport de l’Ajuntament per buscar solucions que facilitin l’accés dels estudiants a un lloc de residència.” Ara mateix, la UdG té al servei dels estudiants la residència universitària Resa i els habitatges universitaris Unihabit, les dues opcions al campus Montilivi; l’alberg residència Cerverí de Girona i el de les Religioses Adoratrius (per a noies), al campus Barri Vell i Centre, i la residència Monestir de Sant Daniel (també per a noies), al campus Barri Vell.

La UdG es vertebra a la ciutat de Girona a través de tres campus diferenciats: Montilivi, Barri Vell i Centre. El campus Montilivi és de nova construcció, amb diversos edificis emblemàtics en un espai obert; el campus Barri Vell, erigit per la rehabilitació d’edificis històrics, forma part del patrimoni històric de la ciutat, i el campus Centre s’aglutina a l’entorn de l’antiga Escola Normal, actualment rehabilitada i convertida en seu de dos centres docents, amb els estudis de medicina i infermeria. A tot això, cal afegir-hi un últim espai, el Parc Científic i Tecnològic de la UdG, que s’ha desenvolupat i que també cal tenir molt en compte.

LES FRASES

Aquest és un projecte que no només afectaria la comunitat universitària, sinó el conjunt de la ciutadania

LES XIFRES

Volem que la mateixa ciutat de Girona es converteixi en un únic espai universitari
Joaquim Salvi
rector de la universitat de girona (udg)
17.264
persones
formen la comunitat de la UdG: 15.436 estudiants, 1.252 docents i investigadors i 576 empleats d’administració.
4
grans espais
ocupa la UdG. Té tres campus (Montilivi, Barri Vell i Centre), però cal afegir-hi el Parc Científic i Tecnològic.
MARTA MADRENAS

“Hem de construir un territori d’oportunitats”

Què li cal al projecte de ciutat universitària?
Ens cal una mirada nova. I això implica compartir un projecte. No només fer coses conjuntament, que també s’han de fer. Es tracta de compartir el projecte. Ciutat i universitat han d’anar de bracet, això és evident. Estem parlant que Girona es converteixi en un gran territori d’oportunitats i que la UdG en sigui un agent cabdal. És aquest el canvi. I l’Ajuntament i la UdG ho veiem igual, i sempre des de l’àmbit de la capitalitat. Per a nosaltres, el principal objectiu del projecte de ciutat universitària és contribuir a ser un territori més competitiu. Som un territori potent i atractiu. Això ja ho tenim, i amb un nivell de vida alt. Però ens calen més recursos humans i científics. Hem d’aconseguir que el talent es formi aquí, que volti pel món, però que, si vol, després tingui l’oportunitat de tornar a Girona.
I amb un altre enfocament.
Sí. Però ara ens cal fer el pas d’abordar-ho d’una manera molt més global, més transversal. Amb l’actual equip de la UdG, ja hem començat a fer força activitat i ja s’han començat a traçar línies de treball.
Un exemple?
Ja treballem perquè hi hagi més vocació entre els joves per les carreres tècniques i científiques, especialment entre les dones, que és on hi ha un dèficit. Aquest és un punt essencial perquè el territori sigui més competitiu.
I ja han creat comissions de treball entre vicerectors i regidors.
Sí, però en aquest punt, que és molt important, estaríem parlant de gestió. El que és important és anar molt més enllà d’allò que podem gestionar i millorar, que ja dic que és també essencial per fer realitat aquest gran projecte que és la societat del coneixement. Un exemple: la mobilitat. S’ha de millorar, sí; n’és una prova la tasca que s’ha fet amb la connexió amb Salt. I aquest és un bon model per treballar la gestió, i ho farem bé, en el sentit de millorar la vida dels ciutadans i els estudiants. Però tot això ha d’anar encaminat a modificar la competitivitat del territori. Això és realment fonamental, i és en aquesta direcció que cal orientar-nos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia