En deu anys s’han detectat 8.000 casos de demència
L’any passat se’n van diagnosticar 746 casos nous, segons les dades del Registre de Demències de Girona
Més de la meitat dels diagnòstics són d’Alzheimer
S’incrementa el percentatge de diagnosticats que viuen sols
El Registre de Demències de Girona (ReDeGi), un dispositiu de vigilància epidemiològica que es va posar en marxa el 2007, ha diagnosticat en els seus primers deu anys d’activitat un total de 8.102 casos de demència a les comarques gironines. D’acord amb les dades de la memòria de l’any passat, que recull també les del decenni 2007-2017, el 2017 se’n van registrar 746 casos nous, 76 menys que el 2016, en què se’n van registrar 822. Aquest nombre de casos representa una incidència anual de 6,1 casos nous per 1.000 persones més grans de 64 anys i any. El principal diagnòstic, amb un 52,8% dels casos, continua sent el de la malaltia d’Alzheimer (394 afectats). El segon grup de diagnòstics més freqüents (24,5%) van ser els d’etiologia vascular, dels quals un 68,9% van ser casos de demència degenerativa amb component vascular (126) i la resta (31,1%) van ser diagnòstics de demència vascular (57).
Un 61,8% dels registres del 2017 van ser dones amb una mitjana d’edat de 8,1 anys i els homes tenien de mitjana 79,4 anys. En un 63,7% dels casos, la malaltia va ser diagnosticada en la fase lleu i en un 5,4%, en la fase greu. La mitjana de temps entre l’inici dels símptomes i el diagnòstic clínic va ser de 2,7 anys. La major part dels pacients vivien al seu domicili en el moment del diagnòstic (75%) o al domicili d’un familiar (18,7%). I de l’evolució d’aquests deu anys en sobresurt l’increment del percentatge de persones que viuen soles en el moment del diagnòstic (el 2017 van ser un 23,3% dels casos) i, en contraposició, l’avançament del moment del diagnòstic. La hipertensió arterial, els antecedents familiars de demència, la dislipidèmia i la depressió van ser els antecedents més freqüents (més d’un 20% dels casos).
El ReDeGi, que depèn del Servei Català de la Salut (Catsalut) i és coordinat per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), registra de manera estandarditzada les principals característiques clíniques i demogràfiques de les persones diagnosticades de demència en els dispositius assistencials especialitzats de la demarcació.
Un estudi, becat
Aquest any l’Instituto Carlos III ha atorgat una beca FIS al registre per desenvolupar un estudi que porta per títol El sentit de coherència dels cuidadors pot reduir el cost assistencial en les demències. Es tracta d’un estudi a desenvolupar en tres anys promogut pel ReDeGi i el grup de recerca en envelliment, discapacitat i salut, i elaborat en col·laboració amb la UdG, la UB i la Universitat East Anglia (Norwich, Regne Unit).
En la presentació de la memòria del 2017, es van revelar els resultats d’un estudi fet i publicat aquest any que ha posat de manifest l’elevada adherència a les guies de pràctica clínica dels metges especialistes que treballen als hospitals i que són col·laboradors del ReDeGi.
LES XIFRES
130 milions de persones amb demències el 2050
“El ReDeGi deixa enrere els 10 primers anys d’activitat per abordar nous reptes de futur. Les projeccions de població assenyalen un envelliment progressiu de la població mundial, un fenomen que no té precedents en la història de la humanitat i que serà una font de complexitat per a la provisió d’assistència sanitària i social des de la perspectiva de salut pública”, explica el coordinador del ReDeGi, el doctor Josep Garre-Olmo, en la introducció de la memòria del 2017. I en aquest sentit destaca que “si l’any 2015 hi havia aproximadament 47 milions de persones amb demència al món, si no hi ha canvis en els indicadors epidemiològics, l’any 2050 n’hi haurà 130 milions”. Hi afegeix que, a la regió sanitària de Girona, la informació generada mitjançant el registre de 8.102 casos durant el període 2007-2017 “ha permès conèixer les característiques clíniques dels pacients que són diagnosticats de demència quan contacten amb els dispositius assistencials especialitzats”. Segons exposa el doctor Garre-Olmo, aquesta informació facilita afrontar el repte de l’envelliment poblacional des d’una posició privilegiada, perquè aporta coneixement sobre l’evolució en el nombre de casos i les seves característiques clíniques. “La capacitat de detecció precoç de canvis en les tendències temporals dels casos registrats és fonamental per anticipar-se i poder elaborar una planificació dels recursos assistencials ajustats a les necessitats de la població”, hi afegeix l’especialista que coordina aquest dispositiu de l’IAS.
Portbou, Fontanilles i Mollet, els més envellits
N.A
La regió sanitària de Girona dona cobertura a un 97,9% dels habitants dels 221 municipis de la demarcació de Girona, amb un total de 740.004 habitants. Del conjunt de la població, un 17,5% dels habitants són majors de 64 anys, si bé amb una distribució heterogènia entre les diferents comarques. Així, el Gironès és la comarca amb un major percentatge de persones menors de 65 anys (85,1%), mentre que les comarques de la Garrotxa (79,4%) i sobretot el Ripollès (75,0%) són les més envellides.
Els municipis més envellits de la demarcació de Girona –aquells que tenen un percentatge d’habitants majors de 65 més elevats– són Portbou (33,1%), Fontanilles (32,6%) i Mollet de Peralada (31,2%). I hi ha fins a 35 municipis que tenen més d’un 5% de persones majors de 85 anys. La cobertura diagnòstica sobre el territori de referència del ReDeGi va ser d’un 69,1% d’acord amb la memòria del 2017.
En el ReDeGi hi participen tots els proveïdors de serveis sanitaris de la regió sanitària: l’hospital de Campdevànol, l’hospital de Blanes, l’hospital de Figueres, l’hospital universitari Josep Trueta de Girona, l’hospital d’Olot, l’hospital de Palamós i l’hospital Santa Caterina de Salt. I actualment hi col·laboren més de 30 professionals especialistes en neurologia, geriatria, psiquiatria, psicologia i infermeria que duen a terme la seva activitat assistencial en l’atenció sanitària a les demències en els set hospitals esmentats.
L’activitat del Registre de Demències de Girona continua amb la línia estratègica de promoure la disseminació de la informació i la col·laboració en recerca amb altres grups, dispositius sanitaris i organismes de recerca tant d’àmbit nacional com internacional.
