Salut

Baixa la mitjana d’edat dels ludòpates en tractament

Els pacients adults que passen per la unitat de joc patològic de l’IAS, per sota dels 40 anys

L’any passat, es van atendre 91 primers casos i el 12% eren menors d’edat

Molts dels joves enganxats als videojocs tenen TDAH

La unitat de tractament del joc patològic i addiccions no tòxiques de l’Institut d’Assistència Sanitàries (IAS) ha detectat un descens de la mitjana d’edat dels pacients que atén. La responsable d’aquesta unitat, la psicòloga clínica Mercè Soms, ha explicat que, anys enrere, la mitjana del pacient adult que acudia a la seva consulta tenia més 40 anys, mentre que, ara, l’edat se situat per sota. I el mateix ha passat amb els usuaris de menys de 30 anys: de 23 anys de mitjana s’ha passat als 20. Soms puntualitza que la davallada de la mitjana d’edat de les persones que acudeixen a la unitat és perquè la gent està més informada i sensibilitzada i, per tant, demana ajuda especialitzada abans.

L’any passat, aquesta unitat va atendre 91 primers casos, un nombre molt similar al dels darrers anys. El 85,5% de les primeres visites estan protagonitzades per homes. Entre els primers casos i els de seguiment, en la unitat es van atendre 157 pacients. El total de visites assistencials va ser de 983. El 2016, per aquesta unitat van passar 161 pacients i el nombre total de visites assistencials va ser de 893.

Un altre dels aspectes que destaca la responsable d’aquesta unitat és que, els darrers anys, ha baixat el perfil de persona adulta enganxada a les màquines escurabutxaques mentre que s’ha incrementat el perfil del jugador en línia (apostes, joc de la ruleta i pòquer, principalment). Així, si el 2015 el nombre d’addictes a les màquines escurabutxaques era del 62% de tots els adults que van passar per la unitat, l’any passat, va baixar deu punts i es va situar en un 52%. I el percentatge de pèrdua presencial cap a les màquines escurabutxaques s’ha canalitzat cap al joc en línia i ara representen un 22% dels casos atesos.

D’entre les persones que passen per aquest unitat, ressalten els casos dels menors d’edat, que amb 11 joves representen un 12% de tots els pacients atesos el 2017. En tots els casos, excepte el d’un protagonitzat per una jove, la resta van ser nois amb problemes d’addicció als videojocs. “Es tracta de nois, en general molt intel·ligents, podria haver-hi fins i algun cas amb altes capacitats, i amb un diagnòstic freqüent de trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat [TDAH] i que tenen en comú els problemes d’adaptació”, afirma Mercè Soms. La psicòloga clínica explica que la major part d’aquests nois pateixen una depressió que, en alguns casos, és la causa de la seva addicció als videojocs i, en d’altres, apareix com a conseqüència de la patologia i l’aïllament que aquesta comporta. “Són nois amb moltes capacitats intel·lectuals, però no emocionals. No saben gestionar el que els passa”, exposa. Tant en adults com en joves, la implicació per part dels familiars dels malalts és clau a l’hora de reconduir els diferents tipus d’addiccions al joc.

LES XIFRES

85,5
per cent
de les persones adultes que passen per la unitat de ludopaties de Salt són homes.
52
per cent
dels pacients amb problemes d’addicció al joc estan enganxats a les màquines escurabutxaques.
10
per cent
dels joves abusa de les tecnologies de la informació i comunicació, ha alertat el Ministeri de Sanitat.

L’OMS inclourà l’addicció als videojocs com a malaltia

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix addicció com una malaltia física i psicoemocional que es basa en la dependència o necessitat cap a una substància, activitat o relació. La persona afectada té una necessitat i desig intens de consumir i una manca de control sobre aquesta i sol abandonar o reduir la resta d’activitats o àrees de la seva vida (família, feina, estudis i amistats). I manté o augmenta la conducta malgrat els efectes perjudicials del consum. L’OMS inclourà l’addicció als videojocs en la propera actualització de la classificació internacional de les malalties. I el consell de ministres de l’Estat espanyol ha aprovat una nova estratègia d’addiccions en què s’afegeixen, per primer cop, les addicions sense substàncies, és a dir, a les noves tecnologies i al joc, segons han destacat els responsables del centre privat d’assessorament terapèutic UPHill de Girona. L’Estat espanyol és el país de la UE amb el major nombre de telèfons intel·ligents. El 87% de la població espanyola el té a l’abast durant tot el dia i el 80% l’agafa només d’aixecar-se, segons consta en la guia editada pel centre UPHill. Segons dades de l’INE, el 69,8% dels menors entre 10 i 15 anys utilitza el mòbil i el 91,3% fa servir habitualment l’ordinador. El Ministeri de Sanitat alerta que un 10% dels joves abusa de les TIC. I la ONG Protégeles ha observat, en un estudi sobre conductes patològiques d’Internet, que el 21,3% dels joves està en risc d’addicció a les TIC i un 1,5% la pateix, segons recull la mateixa publicació.

Els riscos d’abusar del mòbil i les xarxes socials

N.A

El centre privat UPHill de Girona, que es dedica a la prevenció, l’assessorament i el tractament de les addiccions, ha alertat que cada cop hi ha més adolescents que abusen de les noves tecnologies i que, en alguns, aquest comportament ha derivat en un malestar físic o psicològic important. Aquest centre ha constatat un increment de la demanda de tractaments en aquest àmbit. Per la seva part, des del servei públic de salut mental infantil i juvenil del Gironès i Pla de l’Estany s’indica que, ara per ara, no ha arribat cap cas amb aquesta demanda. Reconeixen, però, que, en alguns casos, darrere d’un trastorn mental hi ha una forta dependència de les TIC. “L’addicció és una malaltia progressiva, en què, a mesura que passa el temps, n’augmenten les conseqüències”, avisa el director terapèutic d’UPHill, Xavier Valés, i la psicòloga del centre Yvonne Bommes. “Tot i que les TIC poden ser un mitjà de gran utilitat, en alguns casos poden resultar perjudicials si se’n fa un ús inadequat; i ja no es veuen com un mitjà sinó com una finalitat”, destaquen els responsables del centre. Davant d’aquesta problemàtica, el centre ha editat una guia de prevenció d’addicció a les TIC adreçada al col·lectiu adolescent i pensada per difondre a través de xerrades als centres educatius, que estan a punt de començar. “Dur a terme programes preventius pot ser una bona eina per dotar el col·lectiu adolescent de la informació necessària per conèixer els riscos relacionats amb l’abús de les noves tecnologies, com es poden prevenir i a qui acudir en cas que es necessiti ajuda”, es remarca. El tractament requereix un assessorament terapèutic, implica una fase de desintoxicació i una segona de deshabituació i canvi d’hàbits. La darrera fase és la de la rehabilitació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Tret de sortida al Fórum de Gestió de Residus municipals #wasteinprogress

GIRONA
societat

Irídia reclama un mecanisme independent per controlar les actuacions policials

barcelona
societat

Prop de 200 persones, a la III Jornada Gironina de Recerca per Residents

girona
societat

Els delictes amb violència a la Garrotxa han crescut un 28% el darrer any

olot

Dinamització i sostenibilitat, objectius de les properes llums de Nadal

girona
infraestructures

S'inicien les obres de protecció de talussos a la N-260a entre Olot i Ripoll

olot
sequera

Dessaladores privades sense limitació i piscines com a refugi climàtic

barcelona

Salut i Ajuntament acceleren tràmits per fer els nous equipaments sanitaris

TERRASSA
medi ambient

Reus engega una prova pilot amb contenidors intel·ligents

REUS