Els EUA ja són el país amb més contagis de coronavirus
Trump atribueix l’augment del nombre d’infectats a l’eficàcia de la feina feta en el sistema de tests
L’estat de Nova York, zona zero del focus al país, acumula més de la meitat dels casos
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) indicava aquesta setmana que els Estats Units estaven a punt de ser el principal focus de coronavirus al món. De moment, els Estats Units tenen el nombre més gran de casos de tot el món i ja superen la Xina i Itàlia, i les xifres no paren de créixer de forma exponencial.
El recompte que està duent a terme la Universitat Johns Hopkins, una de les més prestigioses en temes mèdics i la referència a la qual tothom s’adreça, indicava, divendres a la matinada, que els EUA ja tenen més de 86.000 casos, un augment de més de 20.000 comparat amb el dia anterior. Les xifres del lloc web Worldometer, un acumulador estadístic, situaven els contagis en més de 93.000.
“Crec que és un tribut als nostres [sistemes de] tests. I, a banda, no sabem les xifres [reals] de la Xina”, va argumentar el president Donald Trump, en una conferència de premsa novament mancada de dades clares i d’informació veraç.
Trump continua obsessionat a relaxar les recomanacions de distància social. No obstant això, i davant la poca predisposició i consell dels assessors mèdics que lideren la resposta al coronavirus, ja no insisteix tant que la data ha de ser diumenge de Pasqua.
Nova York s’ha convertit en la zona zero de la crisi. Segons les dades del governador, el demòcrata Andrew Cuomo, l’estat té més de 44.600 casos confirmats i gairebé 520 morts: la meitat de tots els dels EUA. Si fos un país, l’estat de Nova York seria el cinquè en nombre de contagiats, només darrere de la Xina, Itàlia, l’Estat espanyol i Alemanya.
I això que encara no s’ha arribat al pic de la corba de contagis, que s’espera que sigui d’aquí a dues o tres setmanes, al voltant del 20 d’abril. De moment les autoritats estatals han allargat el tancament de les escoles un parell de setmanes més de les previstes, fins a mitjan abril, amb molta probabilitat que es mantinguin tancats fins al maig.
Cuomo, elevat com el líder moral davant la crisi i la ineficàcia de la Casa Blanca, va esperonar els efectius de la Guàrdia Nacional que estan ajudant a construir hospitals temporals en temps rècord: “Sortim al carrer i clavem una puntada al cul del coronavirus”, en un missatge adreçat indirectament a tots els novaiorquesos.
La resposta de la població ha estat aclaparadora. La crida de voluntaris en va mobilitzar més de 62.000. “Seran setmanes, i setmanes, i setmanes. Serà un dia llarg, dur, lleig i trist. És una missió de rescat”, va resumir Cuomo, encara desesperat per la falta de material mèdic.
Mentrestant, els auguris són tenebrosos. Segons una investigació de la Universitat de Washington, es calcula que, tot i les mesures aplicades fins ara, la Covid-19 tindrà més de 81.000 víctimes. Una enquesta de la Conferència d’Alcaldes dels EUA indicava que el 90% dels batlles interrogats, de 213 ciutats, deien que tenien mancança de material mèdic i sanitari per poder afrontar la crisi en condicions.
El Congrés aprova el pla de rescat econòmic
Després d’una setmana d’estira-i-arronses, finalment el Congrés va arribar a un acord per aprovar el major pla de rescat de la història dels EUA: 2,2 bilions de dòlars (1,99 bilions d’euros), que es ven com un paquet d’“estímul” per no fer trontollar encara més una economia que, segons el president de la Reserva Federal, Jay Powell, “ja podria estar en recessió”. La matinada de dimecres el Senat aprovava el text per unanimitat, i ahir va ser el torn de la Cambra de Representants. La Casa Blanca estava disposada a signar-lo i convertir-lo en llei de forma immediata, per començar a insuflar efectiu a les butxaques dels nord-americans (xecs de més de 1.000 euros per nord-americà arribarien abans d’una setmana); donar més ajudes als qui han perdut la feina per la crisi (la setmana passada, gairebé 3,3 milions de nord-americans van sol·licitar subsidis d’atur, una xifra mai vista abans); fons per a les pimes i el rescat d’empreses com les aerolínies, un dels punts que van despertar més discrepàncies entre republicans i demòcrates.
