Quan la Covid-19 entra a la sala d’operacions

“On deixo la bata, amb quina mà toco el pany de la porta o agafo la clau de l’armariet... Si abans aquestes accions les hauria fet de manera automatitzada, ara cadascuna em requereix una atenció extremament curosa.” Així explica en primera persona algunes de les precaucions que ha hagut d’incorporar aquestes últimes setmanes en el seu dia a dia laboral Alícia Carrera i Boix. És una de les ginecòlogues de l’equip mèdic de l’hospital de Santa Caterina de Salt i ha volgut compartir la seva experiència i les seves reflexions posant-les per escrit en el seu blog.

Prèviament a l’entrada a la sala d’operacions, els protocols per a pacients positius de la Covid-19 són estrictes i tècnics: canvis de mascareta (que es guarden tancades amb clau perquè són un bé preuat); dues mascaretes, dos casquets, polaines, guants, ulleres, campana de metacrilat amb dues finestres a través de les quals l’anestesista passarà les mans per poder intubar la pacient... “Acostar-s’hi a una distància prudencial, per parlar-hi i tranquil·litzar-la. Una sala d’operacions ja normalment fa respecte per si mateixa, però en aquestes circumstàncies encara més.” Llegir aquesta crònica ens endinsa en una realitat que la majoria desconeixem. Una lectura idònia per fer just abans de la sortida als balcons que repetim cada dia a les vuit del vespre per aplaudir.

Un dels al·licients de l’escrit és que eixampla el ventall de les persones que definim com les que “estan a primera línia”. Evidentment hi són els treballadors i el personal mèdic que afronten la Covid-19, però també ens apropa a la quotidianitat d’altres professionals mèdics. El relat també ens recorda que totes aquestes persones, quan surten de la feina, tornaran a casa. Rentar-se les mans: “«Amb aigua i sabó, que, si no, no serveix de res!», deu ser la frase que més dic al meu fill i a les meves filles aquests dies”, diu Carrera. Dues hores per a una operació que hauria durat trenta minuts. I més reflexions sortint de la sala d’operacions i dinant de carmanyola: “M’anima notar que, en moments de tanta complexitat, aflora una forta cohesió amb els equips d’infermeria, neteja, zeladors i administració de l’hospital.” El text sencer de Carrera i Boix es pot llegir en el seu blog, aliciacarreraboix.tumblr.com .