JOSÉ RAMON ROPERO
SOTS CAP TERRITORIAL DEL SISTEMA D’EMERGÈNCIES MÈDIQUES DE LLEIDA I ALT PIRINEU I ARAN
“La nostra feina és organitzar el caos d’una emergència”
“L’estat d’alarma va imposar menys desplaçaments, menys turisme i una disminució d’accidents. Això ens ha permès afrontar la pandèmia sense desbordar-nos”
José Ramón Ropero fa un any que va assumir el càrrec de sotscap territorial del SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques) de Lleida i Alt Pirineu i Aran i és al capdavant d’un equip format per cinc-centes persones.
Com han viscut els moments més intensos de la pandèmia en un servei habituat a les emergències?
Una emergència sempre pot provocar el caos i la nostra feina és evitar-lo, organitzar la capacitat de reacció en coordinació amb tots els professionals de la regió sanitària i seguint en tot moment indicacions del Departament de Salut.
Tot això compaginat amb el servei de 24 hores per donar resposta a les emergències prehospitalàries, trasllat de víctimes de trànsit, altres desastres...?
També fem trasllats interhospitalaris i el nostre servei ha tingut un paper molt important perquè vam regular fluxos de pacients i alliberar llits. S’ha de dir que les intervencions habituals van baixar. L’estat d’alarma va imposar menys desplaçaments, menys turisme i, per tant, una disminució en accidents. Això ens ha permès mimar els casos de la pandèmia sense arribar a desbordar-nos.
La regió de l’Alt Pirineu i Aran ha entrat en una segona fase de desconfinament abans que altres territoris perquè els accessos i la mateixa tipologia de la població dificulten els contagis. Alhora, però, per raons geogràfiques és una zona que per a les operacions del SEM resulta més complicada.
Aquí és com si hi hagués quatre o cinc regions diferents, perquè cada vall és diferent, amb varietat de connexions i infraestructures en una zona tan extensa. S’han fet moltes accions puntuals en col·laboració amb atenció primària i salut pública i això ha facilitat que la regió hagi pogut passar a la fase 1.
Vostès intenten salvar una vida en cada intervenció que fan. Han tingut problemes d’equipament o de recursos?
No, cap unitat ha quedat inoperativa per manca d’EPI, però és veritat que hem estat molt tensionats. Voldria destacar que amb la nostra capacitat logística vam liderar la gestió de compres i donacions de material, sempre coordinats amb la esta de proveïdors sanitaris. L’exemple més clar va ser el dels respiradors, revisats a través del centre d’operacions logístiques.
‘Tensionats’ i, pel que diu, assumint tasques poc habituals.
Habituals però amb no tanta intensitat. I disposats a canviar el paradigma quan calia, adaptant-nos als protocols i als espais.
La gent s’ho pensarà millor abans de demanar ajuda al servei d’emergències? Se n’ha abusat?
Sempre que s’ofereixen serveis a la ciutadania, és normal que es facin servir. Nosaltres sempre hem tingut molta demanda. En aquest cas ens hem trobat que calia gestionar la por, era com si la gent ens avisés més tard. En malalties com ara un ictus o un infart els afectats tardaven més a trucar.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
