“El risc zero no existeix, però l’escola és innegociable”

No tenim avui cap estudi que englobi els estudis clínics i epidemiològics sobre la transmissivitat i a la vegada sobre la càrrega viral dels infants. Sí que tenim la sensació clínica que són menys transmissors, i tot indica que ho són per sota dels adults. Si els estudis sobre la càrrega viral diguessin el mateix, seria fantàstic, però al principi es va dir que la càrrega era la meitat, i ara hi ha dubtes. La recerca científica és variable i té limitacions.

Als domicilis amb nens contagiats tenim un 60% dels casos en què l’adult és el transmissor del virus i només el 3,5% en què ho és l’infant. L’estudi es va fer en ple confinament i molts dels contagis eren previs. Tots ells tenien simptomatologia lleu, i això vol dir que els familiars tenien moltes probabilitats de ser asimptomàtics. A diferència del que ens esperàvem no ens trobem amb cap grup de malalties que presentin pitjor pronòstic, amb quadres igual de lleus o greus per als infants. La simptomatologia és molt inespecífica: des del mal de gola, febre, diarrees o mals musculars, com es poden donar amb qualsevol virus.

Sí, l’estudi es va ampliar a 500 famílies amb infants contagiats quan els nanos ja sortien al carrer. Els percentatges veiem que es mantenen amb transmissions baixes. Ara faltarà veure què passarà a l’escola.

No té per què passar. Es pot donar algun cas, però en altres països les escoles veiem que han reobert amb èxit. Actualment tenim prop de 3.000 menors d’edat contagiats cada mes a Catalunya. Només que mantinguem aquest centenar de casos diaris seria un èxit perquè voldria dir que són puntuals i que no hi ha un rebrot general. Això és millor que tenir el milió i mig d’estudiants i les famílies tancats a casa.

Sí, però pel fet de ser asimptomàtics transmetran menys perquè independentment de la càrrega viral a les vies respiratòries, és amb la tos i els esternuts que es transmet més el virus. Els mestres, com els sanitaris, han de ser molt curosos de no infectar-se a fora. Estaran a l’aula amb mascareta com ho estem els sanitaris quan atenem els pares i nens que arriben a la consulta, molts amb símptomes. En el pic de l’epidèmia la incidència d’infeccions a l’hospital infantil va ser ínfima; de fet es van infectar els companys que van anar a visitar adults.

És produiran més sospites i tindrem més feina en l’atenció primària per estudiar casos de Covid. El que és clar és que els contagis que apareguin la primera setmana seran infeccions prèvies i per això s’ha d’actuar bé a fora. No es pot derivar la responsabilitat a les escoles i les institucions. S’ha de ser una societat madura i responsable.

No hi ha risc zero, però l’escola és innegociable perquè no hi ha cap evidència científica per prohibir aquest dret als nostres fills. Al principi es van tancar perquè pensàvem que el virus seria com la grip, però s’ha vist que no era així. S’ha de portar els fills a l’escola.