Més salut i més educació per sortir-nos-en
Debat amb el president del Col·legi de Metges i el director general de Centres Públics
Reivindiquen sanitat i escola per avançar
L’excés de mobilitat i els costums inadequats han provocat les restriccions
Perill social: fins i tot als hospitals hi ha més contagi als espais comuns
Una passa enrere, o fins i tot dues, ha hagut de fer Catalunya aquesta setmana per mirar de superar la crisi de la Covid-19. Si ens en sortim, serà recolzats sobre dos pilars, sanitat i educació, tal com coincideixen a reivindicar dos experts en salut i docència: Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona i de Catalunya, i Josep Gonzàlez-Cambray, director general de Centres Públics i president del Consorci d’Educació de Barcelona. Tots dos analitzen en una trobada telemàtica per a El Punt Avui com els sistemes de salut i d’ensenyament han entomat la pandèmia, des de la sacsejada i el col·lapse inicials de la primavera fins a la nova i aparent normalitat de l’estiu, i l’actual segona onada, i adverteixen que sense apostar per la salut pública i l’educació en sentit ampli com a millors garanties perquè l’economia no s’aturi, no hi haurà manera de sortir-nos-en.
Un mes després de reprendre les classes com a senyal de normalitat, Catalunya i mig Europa apliquen restriccions socials per l’augment del nombre de contagis, i per evitar tornar a col·lapsar la sanitat pública, tot i que aquest cop es mantindrà el sistema educatiu obert i, en bona part, presencial. “És el moment que la sanitat i l’escola, com a béns comuns”, exerceixin de locomotores socials, assenyala Gonzàlez-Cambray. Padrós assegura que els estats que millor van contenir el primer cop de la Covid-19 a la primavera són els que havien “invertit per enfortir l’educació i la sanitat”. Tot i les urgències socials i econòmiques, una societat “ben formada i sana en salut pública” accelerarà la recerca de noves oportunitats econòmiques abans que d’altres, vaticina el president del Col·legi de Metges de Catalunya, que lamenta, alhora, la “pèrdua de consciència col·lectiva” dels darrers mesos, que ens ha dut fins a una tardor de restriccions, de moment. La doble anàlisi –l’un, des de la responsabilitat educativa en el dia a dia dels centres escolars; l’altre, al capdavant del col·lectiu professional clau en la lluita contra la pandèmia– convergeix a definir com a inevitables les restriccions socials decretades pel govern aquesta setmana.
Consciència social
La relaxació dels costums i l’excessiva mobilitat advertida els darrers caps de setmana i festius de setembre i octubre han estat “inapropiades”, lamenta Padrós, en una pandèmia com la que vivim: “Hem demostrat que tenim poca consciència col·lectiva. Els ciutadans haurien de tenir més deures, i no només exigir i criticar les autoritats. Hauríem de fer més autocrítica”, sentencia el president dels metges catalans, atès que el nombre de contagis no ha parat de pujar des del mes d’agost, i ja ha superat aquesta setmana el miler d’hospitalitzacions, amb un risc de contagi de prop de 400 punts –el triple que fa unes setmanes– i una taxa de positivitat molt superior al que recomana l’OMS. Un exemple que el perill de contagi se situa “en la relaxació”, recorden els dos experts, és que, durant la primera onada, un dels espais on es produïen més contagis entre els sanitaris eren les zones de descans comunes. Com ara succeeix en les trobades familiars i d’amics, perquè “tendim a pensar «aquí estem lliures de Covid»”, diu Padrós.
La represa de l’activitat laboral i la normalitat educativa del setembre haurien fet insuficients els cribratges massius i localitzats, tot i que, com puntualitza el responsable de centres educatius de Catalunya: “L’escola no és transmissora, és segura. El 87% dels grups escolars confinats –que són un 2% dels 72.000 grups estables– només tenien un sol cas de Covid-19, el cas índex, que, un cop completada la traçabilitat, es comprovava sempre que havia estat contagiat en alguna activitat fora del centre.” Amb dades a la mà, Gonzàlez-Cambray recorda l’argument optimista per confiar més que mai en el sistema educatiu: “Les escoles seran l’últim espai que tancarem.” De fet, la majoria d’estats europeus han limitat les relacions socials, però gairebé cap ha aplicat mesures en l’àmbit educatiu en la segona onada. Catalunya ha decretat quinze dies de classes telemàtiques a les universitats, però més per retenir els joves a casa que pel perill de l’activitat lectiva presencial.
Dades i decisions
La contundència de l’afirmació de Gonzàlez-Cambray sobre la fermesa del sistema educatiu –tot i que el director general preveu per a les pròximes setmanes “més tancaments de grups com a conseqüència de l’augment del contagi fora dels centres”– contrasta amb el tancament decretat el 13 de març, que va aturar l’activitat lectiva presencial en molts centres educatius, que no van recuperar una certa normalitat fins al juny, a tocar del final de curs passat. “Ara sabem que els infants no solen transmetre el virus a l’escola, però al març es desconeixia, i ens temíem –els epidemiòlegs també– un comportament similar al virus gripal.” El doctor Padrós defensa la presa de decisions que les autoritats i els facultatius duen a terme “amb les dades de què es disposa en el moment de prendre-les”. Coincideixen a indicar que, “amb les evidències sanitàries actuals i els mesos d’estudis virals, no s’haurien tancat les escoles el 13-M ni s’haurien pres altres decisions posteriors durant la primavera que ara hem anat comprovant que tenien escassa efectivitat”. Tot i no ser el seu àmbit, posen com a exemple el cas de les residències d’avis, que amb canvis sobre els protocols i un compliment estricte, van poder tombar la tendència d’expansió i mortalitat del virus, prenent les decisions amb les dades que tenien en cada moment. Com ara la restricció de visites d’aquesta setmana mateix.
Segona onada
Arribats fins aquí, però, i tot i que l’escassa consciència social ens ha conduït fins a xifres que ens fan avergonyir com a col·lectiu, com cal afrontar la segona onada? “Compte –avisa d’entrada Padrós–, perquè estem molt més ben preparats. La primera ens va agafar sense previsió ni material i ho van pagar els més vulnerables.” Ara es té “més informació i dades sobre el virus, perquè tot el món científic hi està abocat, i perquè hem après a tractar els malalts més greus”, que generaven impotència als facultatius i engrossien la llista de víctimes. Padrós recorda que es va tractar “amb displicència” l’episodi de la Xina, per la seva poca credibilitat en salut pública, i no ens vam adonar de la magnitud de la tragèdia fins a comprovar que Itàlia no se’n sortia. “A més, l’Estat va fer tard” i va repetir els errors.
Tot i les errades i les més de 13.000 víctimes a Catalunya, el doctor prediu una resposta global “més aviat del que mai hauríem tingut”. En una perspectiva històrica epidèmica, Padrós puntualitza que les generacions d’europeus de menys de 70 anys “ens havíem acostumat al benestar”, ja que no havíem viscut cap guerra –excepte als Balcans– ni cap pandèmia. “Cal recordar que fa un segle encara hi havia paludisme als deltes de l’Ebre i el Llobregat!”
De la mateixa manera que comencem a entendre el que implica el canvi climàtic, hauríem de començar a pensar en la globalització de la salut pública, amb les facilitats de mobilitat i contagi actuals. Serà una altra de les lliçons que ens deixarà la Covid-19.
Solidaritat
Els dos experts coincideixen que els professionals dels sistemes sanitari i educatiu públics exerceixen un lideratge i tenen una responsabilitat i també una autoritat “exemplificadores”. Gonzàlez-Cambray ens recomana “creure més en el sistema educatiu” i atorgar confiança als “servidors públics”, perquè tenen clara la seva “responsabilitat compartida”. Aquest lideratge l’assumeix també el sistema de salut, que es basa en “l’equitat i la universalitat” i promou valors com ara la solidaritat, perquè “dur mascareta i mantenir el distanciament és també una mostra de solidaritat social”, recorda Padrós.
Oportunitat
Malgrat les dificultats del moment i el tancament de moltes activitats econòmiques aquesta setmana, tots dos auguren també que la crisi serà una oportunitat. “En allò en què ho sigui, com en la recerca, caldrà aprofitar-la”, reivindica Padrós, ferm defensor de la investigació com a motor econòmic. Gonzàlez-Cambray hi coincideix, per exemple, en l’àmbit de la digitalització de l’educació, perquè, tot i la importància dels protocols sanitaris, “no ens haurien de distraure del centre de l’educació: els alumnes”. “Ara és també l’hora de la pedagogia”, conclou.
