Del “bloqueig” dels mestres a la vaga dels metges
Els facultatius van trobar a faltar més implicació docent al març i ara han tastat la inoportunitat de la seva protesta
El món educatiu se’n surt i supera el repte de fer d’escoles i instituts espais segurs
Els col·lectius sanitari i educatiu es miren sovint de reüll com els dos principals grups de servidors públics, atès que Salut i Ensenyament s’enduen bona part del pressupost públic de la Generalitat i de les administracions públiques estatals. Tant Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges, com Josep Gonzàlez-Cambray, director general de Centres Públics, són prudents a l’hora d’opinar de manera encreuada sobre el sistema del qual no formen part. Tal vegada, la Covid-19 “ha sacsejat tant les nostres vides”, admet Padrós, que tots els ciutadans hi diem la nostra, sobretot perquè, “més que crítica, ens ha faltat autocrítica”.
La pandèmia posa en gran tensió i en primer pla col·lectius que l’entomen de cara. Si a la primavera es qüestionava el refugi confinat docent, ara es critica la inoportunitat dels facultatius per convocar vaga. Gonzàlez-Cambray admet que durant el confinament no van “transmetre la imatge real dels canvis profunds que va haver d’afrontar el sistema educatiu” amb l’adaptació, de cop, de milers de projectes d’aprenentatge presencial al sistema telemàtic. De tot se n’aprèn, i per aquella crisi s’ha decidit avançar dos anys la implantació del pla de digitalització, que inclou formació de docents, aparells, programes, etc. Al març, Padrós hi va trobar a faltar “més implicació docent, ja que, quan els sanitaris s’hi jugaven la vida, el món educatiu estava bloquejat”, com si esperessin que tot passés i no els afectés a ells.
De la falta d’implicació docent, s’ha passat a un funcionament protocol·laritzat i un escàs contagi en el sistema educatiu, amb l’excepció de la universitat. “Hem estat capaços d’aplicar la mirada sanitària a l’entorn educatiu”, defineix Gonzàlez-Cambray, de manera que “hem après a conviure amb el virus, i anirem tancant i reobrint grups estables amb una certa normalitat durant el curs”.
La protesta mèdica tot just començar la segona onada ha restat credibilitat a les reivindicacions. Tant és així que, en vista d’un seguiment esquifit, va ser desconvocada per Metges de Catalunya a mig procés. Padrós i Gonzàlez-Cambray es mostren respectuosos amb el dret de vaga, però el president del Col·legi de Metges avisa que “tot i l’abast de les retallades i l’enuig per la falta de mitjans i inversions, no es pot desatendre en cap cas l’atenció primària en un moment com l’actual”.
El director de Centres Públics alerta que la gestió de la crisi sanitària, econòmica i social es produeix en “un context que mai no havíem viscut ningú de nosaltres”, de manera que només la col·laboració entre els “servidors públics” i la complicitat dels ciutadans –com l’escola està tenint la complicitat i l’esforç dels docents i de les famílies en un curs complex– permetran afrontar un “repte de país” com una pandèmia. Perquè, d’altra banda, “no ens queda més remei que mirar de sortir-nos-en”.
