Cap país, ric o pobre, és immune a l’impacte del canvi global en la salut 

Cap país, ric o pobre, és immune a l’impacte en la salut de l’empitjorament de la crisi climàtica, segons un informe que examina més de 40 indicadors i que adverteix que Europa té la puntuació més alta en l’índex de vulnerabilitat a la calor, col·locant els seus ciutadans en un risc cada vegada més gran.

Es tracta de la perspectiva més preocupant presentada fins avui, apunta l’estudi, en què els seus autors resumeixen que els sistemes de salut estan mal preparats per fer front al ràpid augment de la mortalitat a tot el món a causa de la calor extrema, que amenaça a més, el mitjà de vida de milions de persones.

“A menys que es prenguin mesures urgents, el canvi climàtic amenaçarà cada vegada més la salut mundial, alterarà les vides i els mitjans de subsistència i desbordarà els sistemes d’atenció de salut”, conclou l’informe Countdown publicat a The Lancet , que recorda que en les dues últimes dècades les morts relacionades amb la calor en aquelles persones de més edat han augmentat un 54%.

Els 120 experts mundials de diferents disciplines apunten que la recuperació de la pandèmia de COVID-19 ofereix un moment clau per actuar sobre l’emergència climàtica: una resposta conjunta a les crisis convergents ofereix l’oportunitat de millorar la salut pública, crear una economia sostenible i protegir el medi ambient.

I és que, segons els autors, si es prenen mesures urgents per fer front al canvi climàtic -amb plans per complir els compromisos de limitar l’augment de la temperatura mundial a molt per sota dels 2ºC- es poden mitigar aquestes pertorbacions i aconseguir en el seu lloc beneficis sanitaris i econòmics.

Al mateix temps, aquestes mesures podrien reduir el risc de futures pandèmies perquè els factors que impulsen el canvi climàtic també poden impulsar el risc de pandèmies zoonòtiques.

Però, de no posar mesures en marxa, des d’illes petites fins a grans ciutats poden patir en el futur “xocs sanitaris” relacionats amb el clima, a causa de les dificultats per anticipar els impactes de la calor extrema i trobar formes d’adaptació.

Entre els efectes figuren els creixents nivells de mortalitat vinculada amb la calor entre persones vulnerables de tot el planeta, que en 2018 es van cobrar 296.000 vides.

Els mitjans de vida també corren perill, ja que la calor afecta cada vegada més la capacitat de les persones per treballar a l’aire lliure en regions en desenvolupament, el que té importants repercussions econòmiques; l’any passat, per exemple, Índia va representar el 40% del total de les 302.000 milions d’hores de treball perdudes.