Salut

El Homrani defensa la feina feta a les residències en la segona onada després de la crítica d’Amnistia Internacional

El conseller afirma que les “dificultats” que van tenir en el primer impacte de la Covid-19 van produir-se “a tot el món”

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha defensat aquest dijous la feina feta a les residències de gent gran en la segona onada de la Covid-19. “El gran exemple és la segona onada, com ho hem treballat”, ha afirmat, preguntat per l’informe d’Amnistia Internacional que critica vulneració de drets durant la primera onada a les residències de Catalunya i Madrid i un difícil accés dels residents a la sanitat.

El Homrani ha afirmat que les dificultats que van tenir van ser globals, “a tot el món”, i les ha concretat sobretot en la “manca d’EPI, professionals i que no eren espais pensats per a una crisi sanitària”. També ha assenyalat que han explicat en tots els espais com van actuar davant aquestes dificultats.

La pandèmia va colpejar amb molta cruesa les residències en la primera onada i el Departament de Salut en va assumir a principi d’abril les competències, fins aleshores d’Afers Socials. 7.388 persones que vivien en residències han mort per Covid-19 des de l’inici de la pandèmia, pràcticament la meitat de les defuncions a Catalunya, 15.994, segons la darrera actualització de Salut. 4.298 d’aquestes persones van morir a la residència; 2.540 als hospitals o en centres sociosanitaris; 118 al domicili i 432 casos no es poden classificar, segons indica Salut.

Amnistia Internacional assegura en un informe que les mesures preses a les residències de Catalunya i Madrid han estat “ineficients” i “inadequades” i “han vulnerat com a mínim cinc drets humans”, el dret a la salut, el dret a la vida, a la no discriminació, a la vida privada i familiar i al de tenir una mort digna. L’organització assegura que durant la primera onada no es va garantir el trasllat als centres sanitaris dels residents quan era necessari i que també van viure aïllats dels familiars i de la vida exterior durant molt de temps.

Amnistia reconeix que durant els darrers mesos s’han millorat algunes mancances, però d’altres han continuat en la segona onada. Per a aquesta organització internacional, es continuen sense garantir plenament les visites a familiars i es mantenen indicacions per tractar els residents als centres i no als hospitals, unes mesures “discriminatòries”. També considera que les mesures de reforç de personal no són suficients.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Olot

La pressió veïnal fa reestudiar la urbanització de Montolivet

Olot

Nomenen Joaquim Mundet i Creus, fill predilecte de Cassà de la Selva

CASSÀ DE LA SELVA
salut

La primera fase del futur parc sanitari Joan XXIII s’enllestirà aquest trimestre

tarragona

El CAFGi veu inviable l’aplicació del decret d’obertura de piscines

GIRONA

L’Antic Hospital de Sant Jaume de Mataró reubicarà els nous interns a altres centres

mataró
LA CRÒNICA

Terricabras, patrimoni polifacètic

El 2028 s’enderrocarà l’edifici Venus de la Mina

Sant Adrià de Besòs

Campanya per omplir les motxilles d’infants vulnerables que van de colònies

Barcelona
barcelona

Una vintena d’entitats reclamen que la prefectura de la Via Laietana sigui “només un lloc de memòria”

barcelona