L’oxigenació extracorpòria rescata el 70% dels pacients

Si un paci­ent amb la Covid-19 ingressa a l’UCI, vol dir que, òbvi­a­ment, està molt greu. Però si, a més, el trac­ten amb ECMO sig­ni­fica que ja s’ho està jugant tot a una última carta. L’ECMO és com es coneix, per les seves sigles en anglès, el sis­tema d’oxi­ge­nació per mem­brana extra­corpòria. Una màquina que actua com un pulmó arti­fi­cial pro­vi­si­o­nal que extreu, oxi­gena i rein­tro­du­eix la sang del paci­ent per mirar si, dei­xant des­can­sar com­ple­ta­ment els pul­mons, s’aca­ben de recu­pe­rar. Al prin­cipi de la pandèmia aquesta tècnica no va donar grans resul­tats als hos­pi­tals xine­sos, però s’ha anat depu­rant i l’hos­pi­tal Vall d’Hebron, el cen­tre de referència en aquests casos a Cata­lu­nya, ha acon­se­guit un 70% de super­vivència durant la pandèmia, una xifra que està per sobre de la mit­jana mun­dial.

D’ençà que es va posar en marxa el pro­grama ECMO en adults, el cen­tre bar­ce­loní ha donat suport amb aquesta tècnica a 200 paci­ents. Gai­rebé la mei­tat, 90, han estat afec­tats per la pandèmia de la Covid-19. “Som un dels vuit hos­pi­tals d’Europa que més paci­ents Covid hem trac­tat i un dels hos­pi­tals del món que més tras­llats ECMO hem fet durant la pandèmia, anant a bus­car els malalts a altres cen­tres per canu­lar-los i dur-los al Vall d’Hebron”, comenta el Dr. Jordi Riera, direc­tor del pro­grama ECMO del cen­tre.

L’ECMO s’uti­litza en casos crítics d’insu­ficiència res­pi­ratòria de paci­ents que no res­po­nen als trac­ta­ments con­ven­ci­o­nals o, també, quan el cor no té força sufi­ci­ent per bom­bar la sang i no res­pon a les mani­o­bres de rea­ni­mació habi­tu­als. Gene­ral­ment, per­met una millora sig­ni­fi­ca­tiva de les con­di­ci­ons clíniques de la per­sona trac­tada.

El doc­tor Riera recorda que les pri­me­res pràcti­ques amb aquesta tècnica a la Xina van acon­se­guir resul­tats “des­co­rat­ja­dors, amb una super­vivència baixa”. A mesura que el conei­xe­ment sobre la Covid crei­xia i les pràcti­ques es modi­fi­ca­ven, els resul­tats van millo­rar, fins al 70% que actu­al­ment regis­tra el Vall d’Hebron. “Hem res­ca­tat molts paci­ents en situ­ació molt com­plexa, és una taxa per estar con­tent”, remarca el cap del ser­vei. L’èxit es deu, segons fonts del cen­tre, a l’entre­na­ment dels pro­fes­si­o­nals amb simu­la­dors, als pro­to­cols per garan­tir la segu­re­tat en l’assistència i a una meto­do­lo­gia que pri­o­ritza la recu­pe­ració fun­ci­o­nal dels paci­ents amb l’ajuda del pro­grama de fisi­o­teràpia UCI Viva. “Quan superen la fase aguda, en què els paci­ents estan en coma, els des­per­tem perquè puguin rea­lit­zar exer­ci­cis de fisi­o­teràpia i comu­ni­car-se amb la família. En aquesta fase, estan des­perts, men­gen, fan exer­cici i interac­ci­o­nen amb nosal­tres, men­tre espe­rem que els pul­mons tor­nin a fun­ci­o­nar, inclús amb un cami­na­dor poden posar-se drets i pas­se­jar per l’UCI”, explica l’espe­ci­a­lista.

L’ECMO es con­necta al paci­ent a través de dos catèters grui­xuts en venes i artèries que fan cir­cu­lar la sang. Una bomba centrífuga roda per gene­rar el movi­ment de la sang i subs­ti­tuir la funció del cor i la fa pas­sar per una mem­brana en la qual ocorre l’inter­canvi gasós propi del pulmó. La màquina no cura per si mateixa, però en assu­mir la funció dels òrgans sovint per­met que s’aca­bin recu­pe­rant dels danys cau­sats per la infecció. Actu­al­ment, a Cata­lu­nya hi ha 21 paci­ents con­nec­tats a aquesta mena de dis­po­si­tius, que també per­me­ten trac­tar com­pli­ca­ci­ons pròpies d’un tras­plan­ta­ment, embòlies, grips, cri­sis asmàtiques, hiper­ten­si­ons pul­mo­nars, trau­ma­tis­mes i fins i tot hipotèrmies greus com les que va tenir abans de la pandèmia la jove Audrey Mash, que va estar sis hores amb el cor atu­rat en ser sor­presa per un torb al Piri­neu gironí.