Dones de fora de la Garrotxa que volen tenir el fill a Olot

El nombre de dones que tenen un fill a l’hospital d’Olot i comarcal de la Garrotxa procedents d’altres comarques fora de l’àmbit territorial que els pertoca ha crescut durant els últims 10 anys. Les parteres hi volen donar a llum atretes per la bona reputació de l’equip professional i per una aposta clara pel part natural. Valoren, sobretot, poder dur a terme la fase de dilatació en una piscina preparada per a aquesta finalitat, amb condicions de llum natural i sense intervenció per accelerar el procés. El part, però, no es du a terme a l’aigua. El cap de ginecologia de l’hospital olotí, Juan Carlos Bello, ha detallat que tenen unes instal·lacions diferents de la resta de centres hospitalaris, amb molta llum natural i amb una sala específica amb una piscina, cadires que faciliten el procés de dilatació, etc.

El grup més majoritari de dones foranes que pareixen a l’hospital d’Olot són de la comarca veïna del Ripollès. La resta es reparteixen entre les comarques de l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i Osona, principalment de la zona de Vic. També, i més testimonialment, n’hi ha de Barcelona i rodalia, i algun cas de dones de nacionalitat francesa.

Segons les dades que ha facilitat el mateix hospital, l’any 2013, el nombre de dones adscrites a altres centres hospitalaris que van tenir el fill al centre olotí sobrepassava per poc la trentena i representava el 8% del total de parts (407). Aquest any, amb dades encara provisionals de l’octubre, el nombre de dones parteres s’ha doblat i el percentatge ha pujat a prop del 20% respecte al total, 376. De fet, els percentatges es mantenen entre el 15% i el 20% durant els últims anys. A tall d’exemple, l’hospital ha informat que el 2020 va ser l’any amb més parteres no garrotxines, amb un total de 89, i un percentatge del 21,8%. L’any anterior havien estat 65 i un 15,3% del total, i l’any passat i aquest any fins a l’octubre se’n van registrar 73 cada any, però amb una lleugera diferència quant a percentatge, del 18,1% i del 19,4%, respectivament.

Tot i que les instal·lacions de l’hospital d’Olot i comarcal de la Garrotxa estan dimensionades per doblar els registres del total de parts, la quantitat es manté a l’entorn de les 400, amb un pic màxim de 440 naixements el 2009, i amb una lenta baixada fins al 2013, any en què els registres es comencen a recuperar, amb 40 parts, 400 el 2017, 444 el 2018, 423 el 2019, 407 el 2020, 403 el 2021 i 376 aquest any, encara per acabar.

Les dones foranes de la Garrotxa que opten per tenir el fill a l’hospital d’Olot hi acudeixen atretes pel prestigi de l’equip de professionals d’obstetrícia i per l’aposta pel part natural que el centre olotí va fer l’any 2004, aleshores participant en una prova pilot. Les dades facilitades per l’hospital són aclaridores. El nombre de parts naturals es va incrementar des de l’entrada al pla pilot. Uns anys després ja va representar el 40%, com per exemple l’any 2014, i s’ha incrementat fins a percentatges propers al 70%, 288 (68%), 275 (67,5%), 255 (63,2%) i 256 (68%), des del 2019, respectivament. Els percentatges són més elevats, però no en tots els casos, per seguretat de les mares, es pot tirar endavant un part natural.

La resta de tipologies de parts, i a molta distància, són les cesàries, que s’han situat al voltant de les 80 durant els últims quatre anys: 80 justes els anys 2019 i 2020, es va registrar un repunt fins a les 95 l’any següent i 72 enguany.

Quant als parts amb ajuda d’instruments, durant aquest mateix període ha pujat lleugerament el nombre de parts en què s’utilitzen espàtules, dels 17 als 32. Així mateix, s’han mantingut els duts a terme amb fòrceps entre els 13 i els 14, i han baixat clarament els de ventosa, dels 23 del 2019 als quatre d’aquest any.