Salut

JOAN MARIA ADSERÀ

DIRECTOR DE LA XARXA SANTA TECLA

“Guanyarem amb serveis i eficiència”

És director general de la Xarxa Santa Tecla, que integra l’hospital comarcal del Vendrell. Adserà va viure en primera persona l’aprovació del projecte de construcció d’aquest centre, quan Xavier Trias era conseller de Salut i Martí Carnicer era alcalde del Vendrell. D’aleshores ençà la població de la comarca crescut més del 30% i les necessitats són unes altres.

Com es planteja l’ampliació?
S’amplien tres mòduls tal com ja s’incloïa en el disseny inicial de l’hospital, perquè ja es va preveure que el centre hauria de créixer quan creixés la població. L’any 2005 no hi havia la necessitat de tants metres, però la projecció ja ens feia preveure que a mitjà termini s’hauria de fer aquesta ampliació.
Això vol dir que aquest centre guanyarà serveis?
Guanyarà capacitat, i per tant, guanyarem alguns serveis, professionals i eficiència. Però en el cas dels hospitals comarcals s’ha d’analitzar l’eficiència dels serveis. Per això hi ha els eixos i els clústers de derivació, que marquen fins on poden arribar els centres comarcals... I en el nostre cas l’hospital de referència d’alta especialització és l’hospital de Bellvitge. Però això s’ha de fer així perquè duplicant els serveis a tot arreu no guanyaríem una millor atenció.
Una de les coses que han destacat des de la Xarxa Santa Tecla és que, amb l’ampliació, es podria reduir la mobilitat de professionals...
Sí, sí... En aquest moment, a l’hospital del Vendrell hi ha molta mobilitat de professionals. L’ampliació permetrà incrementar el nombre de professionals i estabilitzar els equips, ja que creiem que aquest centre pot ser atractiu per a professionals de la zona o per a aquells que volen presencialitat. Actualment, en medicina ja no existeix la decisió sota criteri únic, i nosaltres, per definició, creiem en el treball en equip i en xarxa.
Faran les obres en un context de postcovid. Els preocupa el context?
Entenem que després d’haver superat la pandèmia i haver arribat a un escenari de memòria immunitària, aquest estiu i tardor ja serà diferent, i creiem que el 2024 hauríem d’entrar en un context de confort i seguretat. Per tant, ja no haurem de fer front als escenaris de pressió assistencial que vam patir durant el 2020 i el 2021 o el de descompensacions en malalties respiratòries del 2022 o principi de 2023.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Els boscos gironins, també assedegats per la sequera

GIRONA
CASTELL D’ARO, PLATJA D’aRO I S’aGARÓ

Cinc milions per a un dipòsit nou que millori el servei d’aigua

CASTELL D’ARO

La pacificació de les Corts

Barcelona
Pere Casellas Borrell Pere Casellas
Cap de l’oposició a Figueres (PSC) Cap de l’oposició de Figueres (PSC)

“Junts a Figueres aposta pel llenguatge fàcil i populista”

figueres
Jordi Masquef
Alcalde de Figueres (Junts per Figueres)

“Tot s’ha complicat molt i el polític ha de donar exemple”

figueres
societat

Marxar de la ciutat, una migració a l’alça

BARCELONA
Olot

La primera pista coberta i un circuit de bicicletes i patins configuren la nova illa de les Mates

Olot
Si la comtessa Ermessenda aixequés el cap
opinió

Si la comtessa Ermessenda aixequés el cap

Regidor del PSC a Girona
Olot

El pessebrisme olotí, al fons fotogràfic de la Viquipèdia

Olot