Salut

Sanitat

Barcelona es cura en salut

L’estratègia de millora de les instal·lacions sanitàries de la ciutat preveu la construcció de 14 CAP els pròxims anys

Sis són de nova creació i la resta, seus noves per traslladar-hi centres que han quedat obsolets, amb el CAP Raval com a obra icònica

L’augment demogràfic, els nous perfils professionals i l’envelliment poblacional determinen el creixement

També s’ha previst la reserva d’espais per construir o reformar més centres més enllà del 2030

La futura construcció i trasllat de la seu central de l’hospital Clínic a la Diagonal de Barcelona és un dels canvis més transformadors que hi haurà a la ciutat els pròxims anys en matèria de salut. Representarà un impuls extraordinari per al centre que repercutirà en l’assistència, la docència i la recerca. Però abans d’arribar fins aquest punt, encara llunyà, a la capital catalana se succeiran un seguit d’actuacions en matèria de salut que probablement tindran més impacte en el dia a dia de molts ciutadans, ja que impliquen la construcció de 14 centres d’atenció primària (sis de nova generació i vuit seus noves per a d’altres que ja estan en funcionament i tenen instal·lacions obsoletes o insuficients), així com la remodelació o ampliació d’11 CAP més.

Això és, com a mínim, el que recull el Conveni per a la millora de la xarxa sanitària de la Ciutat de Barcelona, el pacte signat entre la Generalitat i l’Ajuntament per garantir la millora del nivell assistencial a la capital fins al 2030. La finalitat del conveni és refinar la qualitat de la xarxa d’equipaments i infraestructures sanitàries de la ciutat i també planificar el creixement per al futur, també en matèria d’assistència intermèdia i hospitalària.

Aquest conveni, signat recentment, és el quart que entra en vigor (l’anterior datava del 2016) i estableix un marc de planificació i priorització de les actuacions, ordenant les obres de construcció i reforma segons la seva urgència però valorant també les necessitats de sòl públic per a equipaments sanitaris que hi pugui haver en un futur.

“Les complexitats de la ciutat de Barcelona, que té una alta densitat de població i una important manca de sòl disponible, comporten la necessitat de treballar amb molta anticipació des del punt de vista de planejament urbanístic per poder realitzar les corresponents reserves de sòl que en garanteixin la disponibilitat en el moment oportú”, explica Jaume Estany, gerent del Consorci Sanitari de Barcelona, una de les entitats de la Generalitat que participen en aquest pacte de ciutat, juntament amb el Departament de Salut i el Servei Català de la Salut.

Aquest acord, doncs, estableix l’estratègia que seguirà la ciutat per millorar la qualitat de l’atenció sanitària, en la mesura que millorant les infraestructures es guanya accessibilitat i es dona cabuda als nous perfils professionals de la cartera de serveis, entre altres factors.

L’anterior conveni va prioritzar les intervencions en barris amb pitjors indicadors socioeconòmics i de salut, les actuacions en matèria d’atenció primària i les línies assistencials amb menys presència d’entitats públiques (sociosanitària i salut mental). El nou document pactat enguany i amb vigència per al que queda de dècada “aborda les necessitats actuals que encara no estan cobertes, amb una projecció de futur que permeti atendre les necessitats resultants del creixement, envelliment i dependència de la població”, explica el doctor Estany.

Cal tenir en compte, però, que aquest acord entre administracions no té associat un pressupost propi com a tal, de manera que l’execució de tot el que s’hi programa queda supeditada a la disponibilitat de recursos a cada moment. Amb tot, fonts del Consorci Sanitari de Barcelona confirmen que, si no hi ha un daltabaix, no hi hauria d’haver cap problema per completar les execucions previstes. Especialment en el servei de més proximitat al pacient, l’atenció primària, un àmbit en què les principals intervencions s’adrecen a la millora dels equipaments de la xarxa. Caldrà adequar-los tant als creixements poblacionals com al desplegament de la nova cartera de serveis d’atenció primària i comunitària, que inclou nous perfils professionals com ara fisioterapeutes, nutricionistes, higienistes dentals, referents en benestar emocional comunitari i terapeutes ocupacionals.

CAP nous

Una de les prioritats d’aquest full de ruta és culminar els projectes que ja estaven en marxa en el conveni anterior i que no han estat enllestits, com ara la construcció de dos centres d’atenció primària nous de trinca: el CAP Parc i la Llacuna del Poblenou, al districte de Sant Martí, i el CAP Fort Pienc a l’Eixample. Aquest últim agafarà el relleu del CAP Passeig Sant Joan i se situarà a la confluència de la Gran Via amb el carrer Nàpols, als baixos d’un edifici d’habitatge protegit. El projecte està adjudicat però encara per construir, de manera que caldrà esperar uns anys per gaudir-ne.

A més, a Ciutat Vella s’espera completar l’ampliació del CAP Drassanes i enllestir noves seus per al CAP Barceloneta i el CAP Gòtic. Els seus professionals i usuaris fa temps que es queixen de la manca d’espai als emplaçaments actuals, que en alguns moments han tingut deficiències importants. Mentre que en el cas del de la Barceloneta encara s’està en la fase d’identificació de solar, en el del Gòtic ja es té clar l’emplaçament: les oficines que actualment ocupa la gerència de Prevenció i Seguretat de l’Ajuntament a la plaça Carles Pi i Sunyer. Amb tot, el trasllat encara es farà esperar fins al 2028, perquè cal que el consistori alliberi l’espai i després s’hi hauran de fer les reformes pertinents.

A banda, a partir de les reserves d’espais que s’havien fet en l’anterior conveni, es prioritzaran les actuacions per a la construcció de nous equipaments que també substituiran els que s’utilitzen actualment. Això afecta principalment els veïns de Ciutat Vella (CAP Casc Antic i CAP Raval Nord) i els d’Horta-Guinardó (CAP Sardenya, CAP i CUAP Horta - la Clota i CAP Congrés-Indians).

Noves necessitats

A banda de les actuacions que provenen de convenis anteriors, el nou pacte de ciutat en matèria de salut vol satisfer noves necessitats en les infraestructures sanitàries, no incloses en el conveni precedent. “En alguns casos aquestes necessitats de nous espais tenen a veure amb el creixement demogràfic, però en d’altres amb l’ampliació de la cartera de serveis amb nous perfils professionals que no tenen espai als centres actuals”, assenyala el gerent del Consorci Sanitari de Barcelona.

Entre les primeres hi ha el cas del CAP La Marina del Prat Vermell que es vol fer a Sants-Montjuïc, districte per al qual també s’ha anunciat un altre nou equipament: el CAP Poble-sec - Font de la Guatlla. En paral·lel, també s’ha previst la construcció del CAP Verneda i la Pau, al districte de Sant Martí, i el CAP la Sagrera, a Sant Andreu.

Finalment, també s’ha planificat la construcció d’un nou centre per substituir el CAP Casanova, i obres d’ampliació o remodelació en una desena de centres més (vegeu el gràfic), entre els quals n’hi ha d’històrics com el de Manso.

A banda, estudiant la situació actual i preveient el que pugui passar en el futur, l’Ajuntament de Barcelona s’ha compromès a realitzar les corresponents reserves d’espais per crear els nous CAP Provençals del Poblenou (a Sant Martí) i Bon Pastor (a Sant Andreu), i també a trobar espais per ampliar o canviar de lloc el CAP les Hortes (Sants-Montjuïc) i el CAP les Corts.

Diferents nivells d’assistència

A banda de l’atenció primària, que pel fet de ser la porta d’entrada al sistema sanitari ha de tenir el màxim factor de proximitat i implica tenir el CAP al mateix barri, hi ha altres nivells assistencials que tenen menys demanda i poden ser compartits per un territori més gran. És el cas dels centres de salut mental, que han de ser al districte, de l’atenció intermèdia sociosanitària, que pot ser compartida entre diversos districtes, i l’atenció hospitalària, que va encara més enllà, i per a certs aspectes són referencials en l’àmbit de tota la ciutat i fins i tot més enllà.

En l’àmbit de l’atenció intermèdia, que inclou serveis com els centres sociosanitaris, s’han previst diverses actuacions, però potser la més destacada és la creació d’una nova seu per al nou hospital Evangèlic. L’entitat del barri de Gràcia especialitzada en l’atenció a gent gran, amb més de 140 anys d’història i concertada des del 1976, disposarà d’un espai completament nou al carrer Granada del 22@, en una superilla on abans hi havia unes cotxeres de TMB. L’edifici disposarà de 10.000 m² repartits en sis plantes per atendre 190 persones amb patologies cròniques complexes, necessitats de rehabilitació intensiva o amb necessitats d’acompanyament a final de vida.

També a l’àrea integral de salut Litoral Mar s’ha previst la creació d’un centre d’atenció intermèdia a Sant Martí que substituirà l’antiga clínica Barceloneta, mentre que les novetats en aquest àmbit es completaran amb la construcció dels centres d’atenció intermèdia de Magòria (AIS Barcelona Esquerra) i Jordà (AIS Barcelona Nord).

A més, en matèria de salut mental i addiccions es faran diverses adequacions d’espais en centres de Nou Barris, Sants-Montjuïc, l’Esquerra de l’Eixample i Ciutat Vella.

Aquestes seran les actuacions que més impactaran en el dia a dia de molts ciutadans, però no necessàriament les més importants. En paral·lel, els grans hospitals de la ciutat estan sotmesos a un gran procés de canvi que també revertirà en la millora de l’atenció sanitària de manera clara.

Sense terminis clars, però amb esperança
La incertesa sobre els períodes d’execució de les obres fa que els responsables del pla no vulguin mullar-se sobre un calendari d’execució. Cada projecte va per expedients diferents i avança al seu propi ritme. Per posar un exemple, la nova seu del CAP Raval Nord, a la capella de la Misericòrdia, s’ha fet esperar molt, però es perfila com un espai únic des del punt de vista arquitectònic, conservant i integrant l’estructura de l’edifici religiós


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

successos

La policia busca un home que exhibia una pistola pel carrer

L’Hospitalet de Llobregat
enogastronomia

Clou el cicle ‘d’vines 2024’ per promocionar la dona al sector vitivinícola

Lleida
societat

El 82% dels vehicles ja han sortit de l’àrea de Barcelona

barcelona
enogastronomia

El certamen internacional ‘Mundus Vini’ premia vins catalans

Barcelona
VERGES

La Dansa de la Mort dona inici a la Setmana Santa amb el desig de ser Patrimoni per la UNESCO

VERGES
sant antoni de calonge

Tallen un tram del passeig al trànsit a causa del temporal

sant antoni de calonge
mediterrani

Un terratrèmol de magnitud 5,7 sacseja el sud de Grècia

barcelona
infraestructures

Montgat tanca als vianants el passeig marítim del 2 al 5 d’abril

Montgat
SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC