Els pediatres aconsellen una dosi de reforç de la vacuna de tos ferina

L’Associació Espanyola de Pediatria (CAV-AEP) recomana posar una dosi de reforç de la vacuna de la tos ferina abans de l’adolescència, després que s’hagi quadruplicat els casos a l’Estat. Segons dades del Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE), recollides per l’ACN, durant les deu primeres setmanes de l’any, s’han diagnosticat 8.260 casos d’aquesta malaltia infecciosa, dels quals més de la meitat a Catalunya. Un fet que des de l’associació, que ha celebrat a Girona la XV Jornades d’Immunitzacions, atribueixen a “l’esforç diagnòstic” del territori. Pel que fa als moviments antivacunes, el sector diu que són “residuals” a l’Estat, però reconeix que “tot i tenir bones dades de vacunació, no es pot abaixar la guàrdia”. En aquest sentit, es posa el focus en malalties com “la grip, que està oblidada i mata més que el coronavirus”.

Després de l'aturada imposada per la pandèmia, des de la segona meitat de 2023 s'està observant un increment de la incidència de la tos ferina a l'Estat. Així s'ha exposat aquest divendres al matí durant la celebració de les XV Jornades d'Immunització de l'Associació Espanyola de Pediatria, que se celebren a Girona fins dissabte. Concretament, el Centre Nacional d'Epidemiologia ha registrat 8.260 casos les primeres deu setmanes del 2024; una xifra que pràcticament quadruplica els casos de 2023 (2.211). Més de la meitat d'aquests contagis han sigut a Catalunya, sobretot a la comarca del Vallès. Els més afectats per aquesta malaltia endèmica són infants de 10 a 14 anys, amb el 60 % de la incidència. 

El codirector de les jornades, Pepe Serrano, descarta que hi hagi més presència d'aquesta malaltia infecciosa a Catalunya i atribueix les xifres tan elevades a "l'esforç diagnòstic" del territori. "Això significa que estem més connectats i hem implantat més facilitats per fer el diagnòstic", recull Serrano. 

En la mateixa línia, la presidenta de la Societat Catalana de Pediatria, Anna Gatell, ha dit que "l'infradiagnòstic de la tos ferina és usual i no a tot arreu es porten a terme els mateixos protocols diagnòstics". Per això, la doctora considera que "la incidència real d'aquesta malaltia serà, probablement, inclús major que la indicada per les xifres oficials". De fet, ha posat damunt la taula que a Catalunya hi ha sospita d'uns 7.230 casos, tot i que al laboratori només se n'han certificat a laboratori amb la tècnica PCR 4.650. 

Espanya no és un cas aïllat. L'increment anòmal de casos de tos ferina a Europa també s'ha observat de manera inesperada a Dinamarca, Bèlgica, La República Txeca, Noruega, Suècia, Croàcia i el Regne Unit.

La tos ferina és una infecció respiratòria causada pel bacteri Bordetella pertussis. Resulta molt contagiosa i es caracteritza per començar de manera similar a un refredat, seguit per una tos prolongada que, amb freqüència, s'acompanya d'una estridència en inspirar. En els adolescents i adults joves no acostuma a repercutir gravetat, però sí en els lactants menors de 3-4 mesos, que presenten una important morbimortalitat. 

 Per protegir sobretot als nadons, tal com s'ha exposat aquest divendres al matí a les XV Jornades d'Immunització, cal posar-se el focus sobre els portadors asimptomàtics. "El seu paper en la transmissió de la infecció és poc conegut, però s'estima de gran importància per controlar la malaltia", ha explicat Gatell. 

Les vacunes que s'utilitzen a Espanya des de 2007 per prevenir la tos ferina acostumen a inocular-se des dels 2 mesos d'edat fins als 6 anys en quatre dosis. La vacuna és immunògena i efectiva, però la seva protecció decau notablement en un termini de 5 a 10 anys i no actua sobre la colonització nasofaríngia. El CAV-AEP proposa cinc dosis, amb una més a l'adolescència. 

A més de monitorar les cobertures vacunals en les diferents comunitats autònomes i de conscienciar a la població perquè s'immunitzi, els pediatres suggereixen una nova mesura: revisar el calendari del Ministeri de Sanitat, incorporant la dosis de reforç de l'adolescència per cobrir aquesta pèrdua d'efectivitat. Així mateix, en paraules de Gatell, "convé reforçar la investigació de noves vacunes que salvin aquesta clara limitació".

A la temporada de tardor i hivern 2023-24 totes les comunitats autònomes espanyoles han ofert la immunització enfront del virus respiratori sincicial (VRS) amb nirsevimab als lactants menors de 6 mesos, sent l'AEP la primera associació científica a escala internacional en recomanar aquest anticòs monoclonal de manera sistemàtica. Altres països com França, Luxemburg o els Estats Units han seguit posteriorment la mateixa línia. Les anàlisis preliminars després de l'adopció d'aquesta mesura indiquen una efectivitat de la immunització amb nirsevimab superior al 70 % per prevenir les hospitalitzacions dels nadons menors de 9 mesos amb infecció respiratòria de vies baixes associada al VRS. 

"Els resultats han sigut impressionants, aconseguint-se cobertures vacunals superiors al 90 %", ha celebrat el doctor Antonio Iofrío, codirector de les Jornades, per tant l'estratègia immunitària per la temporada 2024-25 probablement es repetirà. A la sessió titulada 'Vacunes. Necessitem més protecció enfront del VRS?', exposarà aquest èxit sense precedents a Espanya i analitzarà els avenços d'investigació per prevenir el VRS en nens a partir de 6 mesos i embarassades. En aquest sentit, tot i que no va estar disponible per aquesta temporada 2023-24 al nostre país, altres ja han iniciat la immunització en les gestants enfront del VRS amb la vacuna bivalent contra la proteïna F. A més, "altres vacunes, com les vives atenuades intranasals o les de l'ARN missatger, estan actualment en assajos clínics i podrien arribar a la població en els pròxims anys", avança Iofrío. 

En concret a Catalunya, "podria dir-se que l'èxit més gran d'aquesta temporada ha sigut la immunització amb l'anticòs enfront del VRS i el revés més gros la vacuna de la grip". Tot i que es tracta d'una malaltia que es dona cada any, la presidenta de la Societat Catalana de Pediatria considera que encara han d'augmentar els nivells de cobertura amb aquesta vacuna, ja que la major part dels ingressos es donen en nens sans. "Hem de millorar les tasses de vacunació de la grip, fent captació proactiva del nen sa i platejant-ho com una vacunació sistemàtica i no només com a una possible opció", opina. El coordinador del Comitè Assessor de Vacunes, Francisco Álvarez, ha afegit que "la gent pensa que la grip és un refredat amb gebre i mata més que el coronavirus, sobretot a persones grans".

Un dels temes que més interès està generant en aquestes Jornades és la ponència titulada 'IA i vacunes, és una bona combinació?', que impartirà el pediatre Pepe Serrano, codirector de la trobada científica. A més de posar de manifest com la IA pot accelerar els processos de validació o desestimació de noves vacunes, en aprendre més de pressa que els humans, exposarà l'evidència científica actual que demostra com aquest sistema podria contribuir a la prevenció de pandèmies al futur. 

Nombrosos estudis han demostrat, ja que són principalment tres les variables que determinen que un patogen a un animal pugui arribar a infectar a un humà (zoonosi). Aquestes són: les mediambientals, les filogenètiques i les geogràfiques. La novetat és que la IA ha aconseguit desenvolupar una metodologia d'aprenentatge automàtic per analitzar com influeixen aquestes variables, sent capaç de guiar les decisions de mostreig. 

L'eina, ideada per diferents facultats de física i escoles de ciències i estudis moleculars de Mèxic i els Estats Units, ha sigut creada per analitzar conjunts de patògens de múltiples hostes: tant de transmissió directa, com de transmissió per vectors. 

Els investigadors van descobrir així que la malària aviar es va veure afectada principalment per factors ambientals i per una interacció entre la filogènia i la geografia, mentre que la susceptibilitat al Virus del Nil Occidental va estar influenciada fonamentalment per la filogènia i la interacció entre geografia i distàncies ambientals. Finalment, van descobrir que la transmissió del coronavirus es va veure afectada principalment per la geografia. 

"Aquest avenç és realment fantàstic: analitzant la distribució de les espècies a un mapamundi es pot predir quina té més probabilitats de desencadenar una pandèmia", apunta Pepe Serrano, que afegeix que "descobrir les causes que precipiten aquests contagis donarà l'oportunitat de prendre mides abans que es repeteixi una situació tan dramàtica com la de fa quatre anys".

El Comitè Assessor de Vacunes de l'AEP fa 30 anys que revisa l'evidència científica disponible sobre vacunes infantils i compartint coneixement amb la comunitat pediàtrica i sanitària, amb les institucions i òrgans de decisió en vacunes, els pacients, les seves famílies i la població en general. El doctor Lluís Carlos Blesa Baviera, president de l'AEP, subratlla que "la vacunació és una de les activitats preventives amb major impacte a la salut de la població a tots els nivells" i destaca el paper del pediatre "com a promotor d'aquest instrument sanitari que compta amb una de les millors relacions de cost-eficàcia de la història de la medecina". 

En aquest sentit, l'AEP es mostra satisfeta de les altes taxes de cobertura de vacunació que hi ha a l'Estat i especialment a Catalunya, un dels territoris amb índex més elevats de vacunació. "Per sort, el moviment antivacunes encara és molt residual", ha destacat Blesa. 

Una de les demandes de l'AEP és la creació d'un Comitè Nacional d'Immunització on participin, a més dels tècnics en Salut Pública del Ministeri de Sanitat i de les comunitats autònomes, representants de les societats científiques i els pacients, i inclús, amb veu, però sense vot, les companyies que desenvolupen vacunes. "L'OMS ho recomana i ja existeixen aquest tipus de comitès en altres països del nostre entorn. Afavoreixen que les decisions sobre vacunes gaudeixin de major consens i suport social", argumenta el doctor Blesa. 

Una altra de les peticions habituals del CAV-AEP, com apunta el doctor Francisco Álvarez, el seu coordinador és "que es respecti el principi d'equitat entre la infància de tot el país". Com a exemple, exposa vàries de les recomanacions del Calendari d'Immunitzacions de 2024 que per ara només s'apliquen a algunes comunitats autònomes: com la vacuna de la tos ferina per a adolescents, que només la té incorporada Astúries; la vacuna enfront del rotavirus en lactants, que està introduïda solament a Castella i Lleó, Galícia i València (Múrcia també ho ha anunciat); o la nova pauta de vacunació enfront dels meningococs A, C, W i Y (4 i 12 mesos), implementada a Andalusia, Galícia, Castella i Lleó, i Extremadura. Altres sis comunitats autònomes (Catalunya, Illes Balears, La Rioja, Melilla, Múrcia i Navarra) administren MenACWY als 12 mesos d'edat.