Afavorir el son dels malalts per facilitar-ne la recuperació

Pas­sar una nit a l’hos­pi­tal és un plat que, en prin­cipi, no ve de gust a ningú. Qui hagi hagut de viure aquest tràngol sabrà que, a banda del pati­ment inhe­rent a l’ingrés, hi ha una inco­mo­di­tat afe­gida per la impos­si­bi­li­tat de poder des­can­sar bé durant la nit. No és gens estrany que, quan per fi has acon­se­guit aga­far el pri­mer son i el cer­vell es comença a eva­dir de la situ­ació, entri la infer­mera per qual­se­vol motiu, obri porta i llum sense gai­res mira­ments i apa, ja hi tor­nem a ser.

Per sort, la tendència de posar el paci­ent al cen­tre de l’equació i huma­nit­zar el seu pas pel sis­tema sani­tari ha dut l’hos­pi­tal uni­ver­si­tari de Bell­vitge a impul­sar el pro­jecte L’hos­pi­tal ja dorm, adreçat a vet­llar per la qua­li­tat del son noc­turn dels paci­ents ingres­sats. Es tracta d’un pla impul­sat per la direcció infer­mera del cen­tre ara fa uns quants mesos i que ja s’ha con­so­li­dat gràcies al canvi de cer­tes dinàmiques noc­tur­nes, per bé que encara està en desen­vo­lu­pa­ment i no es des­carta apli­car més can­vis.

Entre les pri­me­res inter­ven­ci­ons que s’han fet hi ha can­vis en els hora­ris dels ser­veis de neteja, modi­fi­ca­ci­ons en les pau­tes d’admi­nis­tració d’alguns trac­ta­ments far­ma­cològics per evi­tar inter­rup­ci­ons noc­tur­nes, la ins­tal·lació de regu­la­dors de llum i la subs­ti­tució de les rodes dels car­ros de mate­rial i de certs apa­rells mèdics que gene­ra­ven una fressa exces­siva en plena nit. “Amb tot la pri­mera inter­venció, la més fona­men­tal i bàsica, té a veure amb els hàbits i les pràcti­ques dels paci­ents i dels pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris”, explica Susana Asen­sio, sub­di­rec­tora d’infer­me­ria a l’hos­pi­tal de Bell­vitge.

“A par­tir de les vuit del ves­pre es comença a abai­xar la inten­si­tat de la llum i el volum dels tim­bres de tru­cada dels paci­ents, per posar alguns exem­ples, i cap a les deu es fa una ronda de segu­re­tat per ava­luar que les per­so­nes ingres­sa­des esti­guin bé, que no tin­guin dolor i tot esti­gui cor­recte i faci­li­tar que, si és pos­si­ble, puguin des­can­sar durant tota la nit”, explica la infer­mera, dei­xant clar que el res­pecte al des­cans no pot pas­sar mai davant de la neces­si­tat de fer cer­tes cures o trac­ta­ments.

El silenci també és res­pon­sa­bi­li­tat dels paci­ents; per això a totes les habi­ta­ci­ons de les dife­rents uni­tats d’ingrés hos­pi­ta­lari s’hi han ins­tal·lat senya­lit­za­ci­ons amb la nor­ma­tiva que han de seguir els malalts per pre­ser­var la calma noc­turna. Inclo­uen la impos­si­bi­li­tat de rebre visi­tes més enllà de les nou de la nit, l’obli­gació de tan­car la tele­visió a les onze i d’uti­lit­zar auri­cu­lars si es fa algun tipus de con­sum audi­o­vi­sual en dis­po­si­tius per­so­nals. L’única uni­tat d’ingrés que n’ha que­dat al marge és la de cures inten­si­ves, que, per la seva natu­ra­lesa, té unes neces­si­tats i unes carac­terísti­ques de dis­seny i de fun­ci­o­na­ment molt específiques.

Les mesu­res del pla s’han esta­blert a par­tir dels sug­ge­ri­ments de dife­rents grups de paci­ents i dels resul­tats d’un estudi sobre la qua­li­tat del son de les per­so­nes hos­pi­ta­lit­za­des, que tenia com a inves­ti­ga­dora prin­ci­pal la cap d’àrea infer­mera de procés nefrològic, curta estada i uni­tat de pre­pa­ració de paci­ents, Rosa Maria Sánchez. A més, Bell­vitge s’ha adhe­rit i també rep el suport de la ini­ci­a­tiva SueñOn de l’Ins­ti­tut de Salut Car­los III, que pretén acon­se­guir que els paci­ents hos­pi­ta­lit­zats gau­dei­xin d’un des­cans repa­ra­dor basant-se en evidència científica i lite­ra­tura sobre cures.

Per imple­men­tar el pro­jecte, la direcció de Bell­vitge va pro­gra­mar dife­rents for­ma­ci­ons en ses­si­ons de mati­nada per al més de mig miler de pro­fes­si­o­nals del torn de nit. El pro­grama tracta ele­ments obvis, com ara par­lar en veu baixa i silen­ciar els dis­po­si­tius mòbils a par­tir de les onze de la nit, però també inclou l’adqui­sició de mate­rial tant per als paci­ents (les per­so­nes amb més sus­cep­ti­bi­li­tat a la claror tenen dis­po­ni­bi­li­tat d’antifaços) com per als sani­ta­ris, que ara uti­lit­zen peti­tes llan­ter­nes per entrar a les habi­ta­ci­ons quan ho han de fer.

Els sani­ta­ris del torn de nit ja han com­pro­vat que els malalts agra­ei­xen que els tan­quin les por­tes de les habi­ta­ci­ons quan no hi ha una con­train­di­cació. I que si a la zona de con­trol de la uni­tat hi ha menys inten­si­tat lumínica també baixa el to de veu del per­so­nal, afa­vo­rint el com­promís amb el des­cans tot i que les infer­me­res esti­guin en plena jor­nada labo­ral.

“Quan teníem quei­xes pel soroll no eren perquè el com­pany d’habi­tació s’havia tro­bat mala­ment i la infer­mera havia hagut de venir molts cops, sinó per altres motius, i ara els paci­ents agra­ei­xen molt el des­cans, perquè real­ment és part de la recu­pe­ració”, argu­menta la sub­di­rec­tora d’infer­me­ria.

El pro­grama fa uns mesos que rut­lla, però està en evo­lució cons­tant. Ara s’estan can­vi­ant les buta­ques de les habi­ta­ci­ons, o posant rodes a les que estan en bon estat, per tal que es puguin moure sense fer soroll. I un dels rep­tes de futur és com orga­nit­zar la repo­sició del mate­rial hos­pi­ta­lari fun­gi­ble, que per una qüestió logística se sol fer també de nit i s’ha reve­lat com una altra font de sorolls a rebai­xar.

L’Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut remarca que un bon des­cans noc­turn inci­deix direc­ta­ment en la salut i la ciència també en cons­tata els bene­fi­cis. Per això, en el pas­sat hi ha hagut certa faci­li­tat per pres­criure fàrmacs per afa­vo­rir el son. Ara alguns hos­pi­tals com el de Bell­vitge, que fa unes 20.000 cirur­gies majors cada any, explo­ren fórmu­les més lògiques fent tot allò que tenen al seu abast.