Salut

El nombre de municipis gironins amb excés de nitrats ha passat de 24 a 5 en cinc anys

El nombre de persones que no poden beure aigua de l'aixeta ha baixat de 8.451 a 467, segons dades de Salut

El nivell màxim de nitrats en l'aigua de consum ha de ser de 50 mil·ligrams per litre, i actualment en alguna xarxa o en algun sector de cinc poblacions de les comarques gironines aquest nivell se supera habitualment. Són Saus, Camallera i Llampaies, Viladasens, Sant Miquel de Campmajor, Vilademuls i una urbanització de Blanes. A més, durant aquest any s'han resolt els problemes que arrossegaven fins fa poc Ventalló i Viladamat, i també Navata, que en tenia esporàdicament. Precisament, les persones que amb problemes de contaminació de l'aigua per nitrats en casos molt puntuals ha passat de 15.401 a 1.320 en cinc anys.

Les actuacions que fan els departaments de Salut i Medi Ambient de la Generalitat per solucionar aquest problema consisteixen a barrejar l'aigua amb la d'altres captacions amb un nivell de nitrats més baix, i també a construir infraestructures per tractar l'aigua perquè pugui ser apta per al consum humà.

Problemes

Que aquestes cinc poblacions de la demarcació tinguin excés de nitrats a l'aigua significa que part dels veïns que hi viuen no poden fer servir per al consum propi l'aigua de la xarxa d'abastament. Segons les recomanacions que fa la Generalitat, aquesta aigua contaminada amb nitrats no es pot beure, però sí que es pot fer servir per cuinar, rentar la roba i estris de cuina i dutxar-se sense cap risc per a la salut de les persones. Els problemes que pot comportar la ingesta de nitrats són especialment importants en dones embarassades i persones amb problemes de salut com ara gàstrics. La presència de nitrats a l'aigua –també es poden trobar en vegetals i en les sals, per exemple– es pot produir per abocaments de residus industrials, d'aigües residuals urbanes o d'efluents orgànics de les explotacions ramaderes i abocadors, entre d'altres. Tot i això, l'adob amb fertilitzants és la causa més habitual de la contaminació generalitzada de les aigües subterrànies.

LES XIFRES

Anàlisis fetes pel departament
688 analítiques d'aigua de consum
10.701 revisions d'autocontrols
9.289 determinacions de clor
Cens de xarxes d'aigua de consum públic
424 xarxes municipals i d'urbanitzacions
317 xarxes d'aigua d'assentaments humans
Ja no hi ha nitrats
Ventalló
Viladamat
Bàscara
Cabanes
El Far d'Empordà
Fortià
Garrigàs
Pontós
Riumors
Santa Llogaia d'Àlguema
Vilamacolum
Corçà
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura
Jafre
La Pera
Vilopriu
La Vall de Bianya
La Vall d'en Bas
Bordils
Cervià de Ter
Flaçà
Madremanya
Salt
Sant Gregori
Sant Jordi Desvalls
Sant Martí de Llémena
Crespià
Palol de Revardit
Encara hi ha nitrats
Viladasens
Vilademuls
Casos nous
Saus, Camallera i Llampaies
Sant Miquel de Campmajor (afectacions a l'ajuntament, l'escola, el centre cívic i els equipaments esportius)
Blanes (a la urbanització Mas Guelo)

Un problema que perdura

M.B. / J.C. / R.E

La contaminació de les aigües per nitrats és un problema que fa molts anys que dura, i són molts els municipis afectats. En el cas de Viladasens, el problema ja existia el 1995. Té un pla director per portar aigua potable al nucli i barrejar-la amb la pròpia perquè tingui menys nitrats. Però això suposa una inversió important amb finançament de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que no acaba d'arribar.

A la urbanització Mas Guelo de Blanes fa dècades que arrossega el problema de l'excés de nitrats a l'aigua, ja que s'abasteix de pous i no de la xarxa urbana. El regidor de Serveis Municipals i Brigada d'Obres i Medi Ambient de Blanes, Celestino Lillo (PP), afirma que és un problema de «tota la vida», i que es mira de refer les negociacions entre veïns i consistori per solucionar el problema.

Els dos municipis del Pla de l'Estany afectats per nitrats ja tenen encarrilada la solució. El que la té més avançada és Vilademuls, on el mes que ve tindran acabada la reforma que eliminarà els nitrats de l'aigua que arriba als nuclis de Parets i de Vilademuls. En una segona fase es recuperarà un pou de Vilafreser que té l'aigua en condicions, per proveir Vilafreser, les Olives i una part de Terradelles. A Sant Miquel de Campmajor ja es disposa de finançament per construir la xarxa d'aigua potable (900.000 euros) i s'estudia el lloc on s'ha de fer la captació.

688 anàlisis d'aigua i deu mil revisions

L'agència de protecció de la salut s'encarrega del control de l'aigua de consum humà per evitar que hi hagi presència d'agents nocius. Per aquest motiu fa una sèrie d'inspeccions de les instal·lacions, en les quals comprova, entre altres coses, el nivell de desinfectant de l'aigua subministrada i els sistemes d'autocontrol de l'aigua aplicats per les entitats gestores de les xarxes. També fa informes sobre les instal·lacions de sistemes de subministrament.

En total, el departament calcula que ha fet 688 analítiques d'aigua de consum per a les persones, i també ha fet 10.701 revisions dels sistemes de control que fan les mateixes gestores de les xarxes de subministrament. A més, s'han fet més de nou mil inspeccions del clor de l'aigua. En total, la Generalitat té censades 424 xarxes municipals i d'urbanitzacions a les comarques gironines, i 317 xarxes d'aigua d'altres assentaments humans; per tant, més de 700 en total.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.