El nombre de municipis gironins amb excés de nitrats ha passat de 24 a 5 en cinc anys

El nombre de persones que no poden beure aigua de l'aixeta ha baixat de 8.451 a 467, segons dades de Salut

El nivell màxim de nitrats en l'aigua de con­sum ha de ser de 50 mil·ligrams per litre, i actu­al­ment en alguna xarxa o en algun sec­tor de cinc pobla­ci­ons de les comar­ques giro­ni­nes aquest nivell se supera habi­tu­al­ment. Són Saus, Cama­llera i Llam­pa­ies, Vila­da­sens, Sant Miquel de Camp­ma­jor, Vila­de­muls i una urba­nit­zació de Bla­nes. A més, durant aquest any s'han resolt els pro­ble­mes que arros­se­ga­ven fins fa poc Ven­talló i Vila­da­mat, i també Navata, que en tenia esporàdica­ment. Pre­ci­sa­ment, les per­so­nes que amb pro­ble­mes de con­ta­mi­nació de l'aigua per nitrats en casos molt pun­tu­als ha pas­sat de 15.401 a 1.320 en cinc anys.

Les actu­a­ci­ons que fan els depar­ta­ments de Salut i Medi Ambi­ent de la Gene­ra­li­tat per solu­ci­o­nar aquest pro­blema con­sis­tei­xen a bar­re­jar l'aigua amb la d'altres cap­ta­ci­ons amb un nivell de nitrats més baix, i també a cons­truir infra­es­truc­tu­res per trac­tar l'aigua perquè pugui ser apta per al con­sum humà.

Pro­ble­mes

Que aques­tes cinc pobla­ci­ons de la demar­cació tin­guin excés de nitrats a l'aigua sig­ni­fica que part dels veïns que hi viuen no poden fer ser­vir per al con­sum propi l'aigua de la xarxa d'abas­ta­ment. Segons les reco­ma­na­ci­ons que fa la Gene­ra­li­tat, aquesta aigua con­ta­mi­nada amb nitrats no es pot beure, però sí que es pot fer ser­vir per cui­nar, ren­tar la roba i estris de cuina i dut­xar-se sense cap risc per a la salut de les per­so­nes. Els pro­ble­mes que pot com­por­tar la ingesta de nitrats són espe­ci­al­ment impor­tants en dones emba­ras­sa­des i per­so­nes amb pro­ble­mes de salut com ara gàstrics. La presència de nitrats a l'aigua –també es poden tro­bar en vege­tals i en les sals, per exem­ple– es pot pro­duir per abo­ca­ments de resi­dus indus­tri­als, d'aigües resi­du­als urba­nes o d'eflu­ents orgànics de les explo­ta­ci­ons rama­de­res i abo­ca­dors, entre d'altres. Tot i això, l'adob amb fer­ti­lit­zants és la causa més habi­tual de la con­ta­mi­nació gene­ra­lit­zada de les aigües sub­terrànies.

LES XIFRES

Anàlisis fetes pel departament
688 analítiques d'aigua de consum
10.701 revisions d'autocontrols
9.289 determinacions de clor
Cens de xarxes d'aigua de consum públic
424 xarxes municipals i d'urbanitzacions
317 xarxes d'aigua d'assentaments humans
Ja no hi ha nitrats
Ventalló
Viladamat
Bàscara
Cabanes
El Far d'Empordà
Fortià
Garrigàs
Pontós
Riumors
Santa Llogaia d'Àlguema
Vilamacolum
Corçà
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura
Jafre
La Pera
Vilopriu
La Vall de Bianya
La Vall d'en Bas
Bordils
Cervià de Ter
Flaçà
Madremanya
Salt
Sant Gregori
Sant Jordi Desvalls
Sant Martí de Llémena
Crespià
Palol de Revardit
Encara hi ha nitrats
Viladasens
Vilademuls
Casos nous
Saus, Camallera i Llampaies
Sant Miquel de Campmajor (afectacions a l'ajuntament, l'escola, el centre cívic i els equipaments esportius)
Blanes (a la urbanització Mas Guelo)

Un problema que perdura

M.B. / J.C. / R.E

La contaminació de les aigües per nitrats és un problema que fa molts anys que dura, i són molts els municipis afectats. En el cas de Viladasens, el problema ja existia el 1995. Té un pla director per portar aigua potable al nucli i barrejar-la amb la pròpia perquè tingui menys nitrats. Però això suposa una inversió important amb finançament de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que no acaba d'arribar.

A la urbanització Mas Guelo de Blanes fa dècades que arrossega el problema de l'excés de nitrats a l'aigua, ja que s'abasteix de pous i no de la xarxa urbana. El regidor de Serveis Municipals i Brigada d'Obres i Medi Ambient de Blanes, Celestino Lillo (PP), afirma que és un problema de «tota la vida», i que es mira de refer les negociacions entre veïns i consistori per solucionar el problema.

Els dos municipis del Pla de l'Estany afectats per nitrats ja tenen encarrilada la solució. El que la té més avançada és Vilademuls, on el mes que ve tindran acabada la reforma que eliminarà els nitrats de l'aigua que arriba als nuclis de Parets i de Vilademuls. En una segona fase es recuperarà un pou de Vilafreser que té l'aigua en condicions, per proveir Vilafreser, les Olives i una part de Terradelles. A Sant Miquel de Campmajor ja es disposa de finançament per construir la xarxa d'aigua potable (900.000 euros) i s'estudia el lloc on s'ha de fer la captació.

688 anàlisis d'aigua i deu mil revisions

L'agència de protecció de la salut s'encarrega del control de l'aigua de consum humà per evitar que hi hagi presència d'agents nocius. Per aquest motiu fa una sèrie d'inspeccions de les instal·lacions, en les quals comprova, entre altres coses, el nivell de desinfectant de l'aigua subministrada i els sistemes d'autocontrol de l'aigua aplicats per les entitats gestores de les xarxes. També fa informes sobre les instal·lacions de sistemes de subministrament.

En total, el departament calcula que ha fet 688 analítiques d'aigua de consum per a les persones, i també ha fet 10.701 revisions dels sistemes de control que fan les mateixes gestores de les xarxes de subministrament. A més, s'han fet més de nou mil inspeccions del clor de l'aigua. En total, la Generalitat té censades 424 xarxes municipals i d'urbanitzacions a les comarques gironines, i 317 xarxes d'aigua d'altres assentaments humans; per tant, més de 700 en total.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.