Sant Cugat i Cerdanyola també tenen carrers asfaltats amb amiant
Cap dels dos municipis té constància d'un problema derivat d'una prova pilot que va fer l'Estat en els anys vuitanta
L'Ajuntament de Cerdanyola va explicar ahir que no té constància de la presència d'asfalt amb amiant. El regidor de Medi Ambient, Rafael Bellido, va explicar ahir que on sí que hi ha amiant és al subsòl d'alguns carrers, ja que quan eren de terra s'hi tiraven trossos d'uralita abans d'asfaltar perquè fessin de drenatge. Per això, l'Ajuntament aplica un protocol especial, per exemple, quan cal obrir una rasa o fer obres en un carrer. De fet, l'any 2005 Cerdanyola va restaurar el camí de Can Catà; l'accés al parc de Collserola en què Uralita va abocar tones de ciment i amiant fa quaranta anys. L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, per la seva banda, també va assegurar ahir que tampoc no té constància de la presència d'amiant a l'asfalt.
Qui va alertar de la presència d'amiant en diferents carreteres catalanes va ser l'Ajuntament de Girona, el dijous, que en va detectar la presència després de fer les cales per iniciar una remodelació a l'entrada de la ciutat pel carrer de Barcelona. El consistori ha decidit suspendre les obres fins que no decideixi com les farà, i l'Estat va anunciar que faria una auditoria per saber exactament on es va abocar el compost amb amiant en la prova pilot del 1982.
Els efectes
L'asbestosi és una malaltia pulmonar produïda per la inhalació d'amiant, la pols blanca que feia servir l'empresa Uralita per a la fabricació dels seus productes. A Cerdanyola del Vallès, Uralita va tancar les portes el 1997 després de 90 anys d'activitat ininterrompuda. Segons el pneumòleg Josep Tarrés, el seu llegat més trist són més de 600 possibles afectats que conviuen o han conviscut amb una afecció pulmonar que en els casos més greus pot acabar amb un càncer de pleura.
El primer cas demostrat d'un treballador afectat per l'amiant a Cerdanyola correspon a l'any 1970, i el primer cas d'un malalt passiu és del 1977. Va ser un veí de la fàbrica d'Uralita que va morir d'un càncer de pleura, un dels efectes més greus de l'amiant. La seva dona va presentar una denúncia contra Uralita però, com que ell no havia estat treballador de la fàbrica, la va perdre.
L'any 2004 es va constituir l'Associació d'Afectats per l'Amiant de Cerdanyola i Ripollet, que té uns 500 membres entre treballadors, familiars i veïns. L'entitat lluita perquè Uralita assumeixi la seva responsabilitat. No va ser, però, fins al 2007 que per primera vegada a l'Estat el Tribunal Suprem va ratificar una sentència de l'Audiència de Barcelona que condemnava l'empresa Uralita a indemnitzar amb 45.867 euros la vídua d'un treballador de la fàbrica pels danys ocasionats per l'amiant. L'associació d'afectats va presentar també una demanda als jutjats de Madrid contra l'empresa Uralita per reclamar-li una indemnització de 5,4 milions per a les 47 persones que, sense haver treballat mai a la fàbrica de Cerdanyola, han estat afectades per malalties provocades per l'amiant. El mes de juny d'aquest any el jutjat social número 3 de Sabadell va dictar tres sentències que obliguen Uralita a indemnitzar tres extreballadors, dels quals dos ja són morts i un està malalt, perquè no va complir la normativa de riscos laborals.
Un producte mineral altament tòxic i prohibit des del juny del 2002
L'amiant és un producte mineral de gran durabilitat i de cost reduït que es troba de manera natural en formacions rocoses d'arreu del món. Les seves característiques van propiciar que fos un material utilitzat durant anys en la indústria i la construcció, fins que, atesa la seva perillositat, a l'Estat espanyol se'n va prohibir l'ús, la producció i la comercialització mitjançant l'ordre del 7 de desembre del 2001, que va entrar en vigor el 14 juny del 2002. L'exposició a la pols o fibra d'amiant posa en perill la salut dels treballadors que el manipulen i pot provocar malalties pulmonars com ara càncer de pleura, càncer de pulmó i asbestosi o fibrosi pulmonar. Segons els experts, la patologia per amiant és la segona malaltia respiratòria laboral després de l'asma. L'Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC en anglès) té classificades totes les fibres d'amiant com a «cancerígenes per als humans». No es coneix cap nivell d'exposició que no sigui perillós. I com que els períodes de latència són molt llargs, és difícil provar que la causa de la malaltia sigui l'exposició a l'amiant. Les principals malalties associades a l'exposició de l'amiant són: mesotelioma o càncer de pleura, càncer de pulmó i asbestosi.
L'extracció de l'asfalt serà cara i lenta
MAR VICENTEL'extracció de l'asfalt contaminat amb amiant que s'ha detectat al carrer de Barcelona, de Girona, serà costosa econòmicament i comportarà un tractament molt lent i complicat. Així ho preveuen tant l'Ajuntament gironí com les empreses especialitzades consultades per aquest diari, que avancen que s'haurà de fer un pla detallat del procés que se seguirà per retirar tot el material que surti dels gairebé dos quilòmetres de carrer afectats. I el motiu d'aquesta complicació són les mesures de seguretat que s'han de prendre per evitar que es desprenguin partícules d'amiant quan es manipuli l'asfalt.
Però, quines són les mesures que cal prendre? Segons expliquen les fonts de la consultora Fibrecount Iberica SL, que s'encarrega de fer assessorament en projectes de retirada d'amiant, les feines per treure l'asfalt del carrer obligaran a buscar maneres per evitar que es faci pols durant les obres, ja que és llavors quan l'amiant és perillós per a la salut de les persones, i fins i tot pot provocar càncer. Per això, des d'aquesta empresa s'assegura que una de les mesures de protecció que habitualment s'aplica en aquests casos és la instal·lació d'una mena de cúpula que evita que la pols surti a l'exterior. En un extrem de la qual, a més, s'hi posa un sistema d'aspiració que xucla les partícules contaminades i treu l'aire purificat per l'altre costat a través d'uns filtres especials. Aquesta cúpula es pot anar traslladant al llarg de l'obra i hi poden estar els treballadors i també la maquinària necessària. En tot cas, el procés va acompanyat sempre d'uns monitors que marquen a l'empresa la qualitat de l'aire.
Dos sistemes diferents
Pel que fa al procés exacte d'extracció, les empreses recomanen que es treballi sempre amb humitat, mullant la zona afectada. A més, en la majoria d'aquests casos es posa un material plàstic sobre l'asfalt o bé un producte químic –que els experts anomenen «líquid encapsulant»– i que serveix per treure el material compactat en blocs grans sense que calgui esmicolar-lo. Un cop extrets, els residus es portaran fins a l'únic abocador controlat de residus perillosos, que està situat a Castellolí (Anoia).
