Un de cada tres docents s’autocensura a l’aula arran de la situació política a Catalunya
Una enquesta de la Fundació Jaume Bofill xifra en un més d’un 26% les famílies que creuen que l’actualitat política i social no s’ha d’abordar a classe
L’estudi defensa que el mestre ha de ser “imparcial, no neutral” i per tant, no imposar la seva posició però si mostrar-la
La situació política a Catalunya i les acusacions d’adoctrinament que han patit alguns docents han afectat la llibertat d’expressió dels mestres i professors.
Així ho corrobora una enquesta de la Fundació Bofill que posa de manifest que un 29,3% dels docents ha deixat de tractar l’actualitat política i social a l’aula per què no sap “com s’interpretarà”. Malgrat que el 70% dels professors creu que la seva obligació és abordar aquestes qüestions a l’aula, només un 12,4% reconeix fer-ho amb “tota normalitat”.
Pel que fa a les famílies fins a un 70% considera que són temes que cal tractar a l’aula, però gairebé el 27% prefereix que no s’abordi, bona part per por a què els docents traslladin les seves creences a l’alumnat.
L’enquesta s’ha dut a terme a 2.666 docents i 9.794 pares i mares precisament per conèixer la seva opinió al voltant de la polèmica que ha generat la situació política a Catalunya en el si de l’escola, amb acusacions judicials i pressió mediàtica que ha condicionat la tasca dels mestres i professors.
Els resultats corroboren que el 29.3% dels docents diu que li agradaria treballar educativament l’actualitat social i política a l’aula, però que “darrerament” ho evita perquè no sap com s’interpretarà, cosa que des de la Fundació Bofill pot indicar “autocensura” o “por” derivada de les acusacions i la pressió judicial i mediàtica que ha patit el col·lectiu. En canvi, un 28.7% dels docents aprofita els esdeveniments per treballar el desenvolupament del criteri propi dels alumnes i només un 12,4% afirma parlar amb “normalitat” de les qüestions polítiques i socials “com feien abans”.
Un 12,2% dels docents es mostra contrari a parlar d’aquests temes a l’escola perquè, en un 5% considera que són temes “molt delicats que generen divisió” i en un 3,3% més, considera que són debats “que no toquen a l’escola”. Fins a un 4% opina que els nens s’han de mantenir al marge d’aquests debats.
Pel que fa a les famílies, en un 70% dels casos es mostren partidàries a què les controvèrsies polítiques i socials s’han d’abordar a l’escola. Un 15,6% més creu que el docent “té el deure” de treballar educativament aquests temes perquè formen part de la vida dels infants i joves. En canvi, un 26,7% de les famílies s’oposa a abordar qüestions polítiques a l’aula.
El professor de la Facultat d’Educació Enric Prats ha qualificat de “mala notícia” el percentatge de professors que reconeix autocensurar-se però creu que és una “bona notícia” que fins al 70% reconeguin que se n’ha de poder parlar i tinguin el suport de les famílies. Per Prats és “bastant ingenu” pensar que l’escola catalana adoctrina i defensa que si és “en clau democràtica, ja està bé”. En aquest sentit, creu que el mestre ha de ser “imparcial, no neutral” i per tant, no imposar la seva posició però si mostrar-la. També creu que la funció del Departament en aquests casos és garantir que els docents puguin dur a terme la seva tasca i crear-ne les “condicions favorables”. Per tant, cal que impedeixi que “els advocats entrin a les aules” i també la “política perversa”. Per Prats, l’escola no es pot utilitzar com a “material sensible”, un fet que qualifica d’intolerable.