Troben mutacions del càncer a la zona fosca del genoma

El genoma té unes regions tan repetitives i complexes que la tecnologia existent no era prou potent per desxifrar-les. Fins ara. Un consorci internacional d’investigadors en el qual pren part l’hospital Clínic-Idibaps de Barcelona ha pogut aplicar una nova metodologia bioinformàtica per analitzar aquesta regió i ha trobat que aquestes regions fosques del genoma contenen mutacions rellevants associades al desenvolupament de diferents tipus de càncer.

Els científics han identificat dues mutacions diferents en la mateixa posició del genoma, una de les quals, present en leucèmia limfàtica crònica i altres tumors, i l’altra, present en més del 50% de casos d’un tipus de medul·loblastoma. A diferència de les mutacions que s’havien identificat fins ara, que afectaven gens que codifiquen proteïnes, les dues mutacions identificades afecten un gen molt petit i no codificador. No obstant això, aquest gen, denominat U1-snRNA, contribueix a la maduració de la major part dels gens expressats en la cèl·lula, de manera que aquestes mutacions tenen un efecte en cascada que afecta diferents mecanismes moleculars implicats en l’aparició i progressió del càncer.

La troballa, publicada a la revista Nature, obre la porta a continuar explorant aquestes regions fosques de diferents tumors. El treball es va fer analitzant més de 2.500 genomes tumorals, però en l’última dècada el Consorci Internacional de Genomes del Càncer n’ha seqüenciat més de 17.000. A més, les mutacions descobertes poden donar peu a desenvolupar nous marcadors pronòstic per a la classificació d’aquests tumors i obren noves vies per al disseny de teràpies específiques.

El Clínic va contribuir a confirmar que la mutació provocava una cadena d’alteracions en múltiples gens i s’associava a les formes més agressives de la leucèmia limfàtica crònica. “Hem aconseguit explicar per què en un subgrup de pacients la malaltia evoluciona ràpidament i requereix tractament, mentre que en altres pacients la leucèmia és indolent i no requereix tractament durant bastants anys”, explica el doctor Elías Campo, director de recerca de l’hospital Clínic. “Aquest estudi no només és el primer a identificar mutacions funcionals en les zones repetitives del genoma, sinó que posa de manifest la rellevància de fer públics i accessibles tots els estudis genòmics perquè la comunitat científica pugui reanalitzar-los a mesura que es desenvolupen noves eines d’anàlisi”, hi afegeix Campo, que també dirigeix el centre de recerca Idibaps.