“És el moment de plantejar ser més generosos amb les nostres dades”

L’afectació ha estat molt baixa, afortunadament. Com que no fem recerca experimental en el sentit clàssic de laboratori, sinó que ho fem sobre codi, sobre programari, vam enviar tots els grups de recerca a casa i continuen la seva feina des d’allà, amb les petites dificultats que comporta. El MareNostrum 4, però, continua funcionant a la màxima capacitat i lluitant contra el coronavirus.

Moltes. La primera és col·laborant directament amb equips de recerca biomèdica que busquen la vacuna o fàrmacs per a la Covid-19. Sabem que és un procés llarg i complicat, però també que la tecnologia de computació pot ajudar molt en les primeres fases, simulant numèricament alguns processos per avançar feina. És el que fem amb l’Irsicaixa i el Cresa. A més, podem oferir informació de valor als professionals biomèdics i clínics. Ja tenim dades de milers de casos de Covid i podem analitzar i buscar relacions entre proves, tractaments i evolucions dels malalts per ajudar els especialistes a prendre millors decisions.

Claríssimament. Hi ha molta varietat i volum de recerca. N’hi ha que té a veure amb l’impacte social de la pandèmia d’aquest tipus, que analitza com evolucionaria la pandèmia en funció de la mobilitat de la gent, però també de l’evolució dels sentiments de la societat a partir del que es veu a les xarxes socials.

D’acord amb la xarxa europea de supercomputació, hem obert una part important del temps de càlcul de les nostres màquines a qualsevol investigador europeu que necessiti capacitat de càlcul o d’emmagatzematge per investigar contra la pandèmia. Hi ha molta demanda i molt intensa. Abans, un investigador podia esperar quatre o cinc mesos a tenir els càlculs. Ara, atesa la urgència, necessiten els resultats en quatre setmanes.

La franja de temps de computació que teníem en reserva, sense assignar, s’ha dedicat a la Covid, com també els nous processos que s’han anat obrint. El percentatge de la màquina que combat el coronavirus varia molt, fins i tot en funció del moment del dia, però pot oscil·lar entre el 20% i més enllà del 50%. Mai els supercomputadors s’havien dedicat tan intensivament a la recerca d’una cosa tan concreta.

De moment, no hi ha grans afectacions. La Comissió Europea i els governs que participen en el projecte mantenen els calendaris previstos per donar-nos el suport econòmic que estava pactat. L’única petita afectació que podria haver-hi és que, a nivell mundial, la provisió de certs equipaments tecnològics podria ser una mica més lenta, però no representaria un gran trasbals. Abans que acabi aquest any s’hauria de signar el contracte amb les companyies que guanyin el concurs per proveir l’ordinador i on s’estipula que una part important de la nova màquina ja hauria d’estar funcionant l’1 de gener del 2021.

Ara venen uns mesos sense vacuna en què a tots ens agradaria tenir una certa normalitat sense que hi hagi un rebrot. Tenint cadascú un mòbil a la butxaca, hi ha molta tecnologia que pot ajudar els governs a prendre decisions en aquest escenari. Però això implicarà un nou debat sobre l’equilibri entre la privacitat i la seguretat que s’ha d’afrontar ja. Vista la singularitat de l’ocasió val la pena fer un bon debat social i fer-lo ja.

És supersaludable ser molt zelosos amb el nostre govern i les nostres dades, la qüestió és per què no ho som tant amb companyies com Google, Amazon o Netflix, a les quals les donem a canvi d’un servei. Ara, la situació és tan crítica que estaria bé que fóssim una mica més generosos, encara que fos per un temps, per tal que els governs puguin gestionar millor la pandèmia i el desconfinament.