Les expulsions d’alumnes no corregeixen les conductes
Un estudi de la fundació Jaume Bofill assenyala que els càstigs per les actituds disruptives dels estudiants són contraproduents
Les mesures més efectives són els programes focalitzats
Davant els problemes de conducta dels alumnes, és habitual que els centres educatius optin per respondre-hi amb sancions i expulsions de l’aula i, fins i tot, de l’escola. Però tot i ser una pràctica estesa, aquestes mesures no funcionen, sinó al contrari: empitjoren les actituds i els resultats acadèmics dels estudiants. Encara més, aquest tipus de càstigs “incrementen la probabilitat que els alumnes acabin abandonant els estudis”, segons va destacar ahir el responsable de projectes de la fundació Jaume Bofill, Miquel Àngel Alegre. Així ho conclou l’estudi Zero en conducta. Què funciona per millorar les actituds i el clima d’aprenentatge als centres?, elaborat per la mateixa fundació i el consorci Ivàlua, que analitza vint iniciatives impulsades a tot el món per prevenir o solucionar problemes de comportament a l’escola.
Les actituds d’indisciplina, desafiament i agressivitat dels alumnes, sobretot quan són d’una certa intensitat i es prolonguen, “distorsionen el funcionament òptim de les classes i comprometen les condicions d’aprenentatge dels alumnes”, va destacar ahir Alegre, que proposa aplicar programes de caràcter universal que incideixin en l’aula i en el centre per prevenir les actituds disruptives. Alhora, les mesures han d’involucrar els alumnes, els professors i les famílies i han de tenir una durada mínima d’un curs. En la línia de prevenció, l’estudi suggereix treballar aspectes com l’empatia, la gestió de conflictes, el control de la ràbia i la interacció social. Els programes universals, però, són més efectius a primària, “quan hi ha més marge per reconduir el comportament”.
Però un cop les males conductes ja són manifestes, l’anàlisi proposa l’ús de programes focalitzats en el col·lectiu que presenta la problemàtica que treballin amb grups reduïts i que ofereixin tutories individualitzades, sempre sense desvincular els estudiants de l’escolarització ordinària. També suggereix activitats col·lectives a l’aula, com ara jocs de rol i exercicis de relaxació.
En tot cas, Alegre va posar en relleu que els professors es converteixen en una “peça clau”, motiu pel qual és important assegurar que rebi formació continuada sobre com abordar la problemàtica. Els professionals i especialistes tant interns com externs del centre “tenen un rol crucial i efectiu en el diagnòstic, el disseny i el seguiment de les intervencions”, segons Alegre. Per això, l’estudi també recomana “garantir que hi hagi equips d’especialistes que es distribueixin per tot el territori i els centres educatius”.
El cinc torna a ser la nota per aspirar a beques
El govern espanyol del PP s’ha fet enrere. Si el curs 2012/13 l’aleshores ministre d’Educació, el qüestionat José Ignacio Wert, va endurir els requisits acadèmics per aspirar a les beques, ara es redueix la nota de tall. Aleshores, per aconseguir una beca la nota va passar de 5 a 5,5. Ara tornarà a ser de 5. Així ho va assegurar l’actual titular d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, al Senat. Estudiants i rectors fa temps que ho reclamaven i també hi va haver rebuig dels partits de l’oposició, que consideraven que s’atacava el principi d’igualtat d’oportunitats. Però, per l’executiu de Mariano Rajoy, aquest era un incentiu per defensar “la cultura de l’esforç”. El Consell d’Universitats ha anat fent continuadament informes desfavorables, perquè es defensava que només es tingués en compte el nivell de renda familiar per no discriminar ningú. El decret de beques també preveu un complement de 200 euros per als estudiants que treguin una nota superior a 8 i ajuts per als fills de víctimes de violència masclista.
