Pacte contra la Segregació Escolar
Educació defineix com un pacte de país el consens d’ajuntaments i entitats entorn de les propostes del Síndic malgrat absències destacades
El document vol la gratuïtat de l’ensenyament i un repartiment més equitatiu dels alumnes
La segregació escolar és el primer, per no dir l’únic, problema real que l’educació té a Catalunya. Així ho considera el síndic de greuges, Rafael Ribó, que ha denunciat, en dos monogràfics, el desequilibri entre el perfil de l’alumnat d’un centre educatiu i la composició social, econòmica i cultural de la zona en què es troba aquella escola o institut. I, després de dos anys de treball per consensuar, en col·laboració amb el Departament d’Educació, un pacte que promogui la corresponsabilitat dels diferents actors, Ribó va veure ahir com un centenar d’ajuntaments de més de 10.000 habitants, quatre partits polítics i una trentena d’entitats signaven al Parlament un compromís per combatre la segregació i treballar així per l’èxit educatiu. El pacte, però, té absències destacades, ja que no s’hi han sumat Ustec-STEs, el principal sindicat de l’ensenyament públic no universitari, ni la Fapac, que representa el 95% de les associacions de mares i pares d’alumnes dels centres públics. Tampoc han rubricat el pacte la CUP, el PP ni Cs.
El Pacte contra la Segregació Escolar a Catalunya preveu 30 actuacions desglossades en 189 mesures que es volen implementar en aquesta legislatura. Algunes no haurien de tenir cap cost econòmic, com aquelles relatives a la planificació. L’ambiciós pla, que recull la urgència de garantir el finançament dels centres públics i concertats per assegurar la gratuïtat de l’ensenyament, necessitarà, però, unes inversions que no es podran concretar fins que no s’estableixi el cost real d’una plaça escolar. La llei d’educació de Catalunya (LEC) estableix la necessitat d’incrementar el pressupost de l’ensenyament fins al 6% del producte interior brut (PIB), però ara aquest percentatge està entorn del 2,5%.
De mesures proposades n’hi ha moltes i variades, i algunes ja previstes per al curs vinent, com la pèrdua de punts complementaris a l’hora de fer la inscripció per als alumnes amb malalties digestives cròniques o amb progenitors i germans exalumnes. N’hi ha que es posaran en marxa en la preinscripció del curs vinent, com ara “una reserva de places que permeti que els alumnes nouvinguts no incrementin la segregació pel fet de no estar equitativament distribuïts en els centres”, segons va avançar ahir el conseller d’Educació, Josep Bargalló.
El pacte preveu també no escolaritzar, amb caràcter general, alumnes amb necessitats educatives especials en centres d’alta complexitat durant la matrícula viva –aquella que es dona durant el curs, fora del termini–. Es planteja establir una proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives especials per centre d’una mateixa zona. Es demanarà més transparència als centres a l’hora de publicar les vacants i les quotes que cobren. Es vetllarà perquè les variacions de ràtio no provoquin desequilibris. S’analitzarà “el possible tancament o refundació dels centres públics guetitzats”, segon el document. Es treballarà conjuntament amb els ajuntaments per detectar fraus en l’empadronament. Es crearà una comissió específica per tractar la segregació de l’alumnat gitano. No s’autoritzarà els centres a difondre els resultats de les proves de competències bàsiques del seu alumnat a les jornades de portes obertes. Es garantirà, progressivament, la millora del finançament dels centres públics i concertats per assegurar el principi de gratuïtat de l’ensenyament, i es vetllarà perquè cap alumne amb dificultats econòmiques quedi exclòs de cap activitat complementària perquè no la pot pagar.
Corresponsabilitat
Aquestes i altres mesures, que seran revisades per la comissió de seguiment del pacte –formada per Educació, ajuntaments, entitats municipalistes i les patronals dels centres concertats–, han de servir per “combatre la desigualtat d’oportunitats que avui existeix”, segons Ribó. Bargalló va valorar: “El pacte proposat pel Síndic ens posa un repte i ens dona una oportunitat de treballar per l’equitat reunint tot el món municipal”, i va assenyalar el fet que hi havia alcaldes i alcaldesses “de tots els colors polítics, fet que vol dir que és un pacte de país”. I que proposa un canvi cultural: “Allò que és important és què estudien els nostres fills i filles, no amb qui estudien.” El canvi cultural va acompanyat, segons Bargalló, d’un canvi normatiu amb uns nous decrets d’admissió d’alumnes que permetin donar una resposta equitativa i un compromís d’inversions que s’executaran quan es pugui “disposar d’uns nous pressupostos”.
Ribó i Bargalló van apel·lar a la corresponsabilitat dels actors implicats. “Els ajuntaments hem de ser-hi, entre tots hem de generar igualtat d’oportunitats”, va afirmar Jordi Viñas, alcalde de Salt, que va reclamar la dotació pressupostària necessària. L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, va explicar: “Nosaltres vam fer un pacte de ciutat per fer un repartiment equitatiu entre la pública i la concertada.” I Joan Vila, representant de les escoles concertades, va destacar que el pacte ha estat possible “per l’alineament de gent en principi distant”.
LES XIFRES
Mesures insuficients, segons la Fapac i sindicats
Rosa M .BravoLa Fapac, els sindicats de docents Ustec-STEs i CGT i els d’estudiants AEP, SEPC, SE i el Front d’Estudiants van emetre ahir un comunicat conjunt en què compartien que “ la segregació és una qüestió fonamental que cal corregir en el nostre sistema educatiu” però consideraven que les polítiques proposades per posar-hi no són suficients ni eficaces. Consideren que el pacte vol sotmetre a negociació “un dret fonamental”, creuen que amb ell “només guanya una part, l’educació concertada” i que no estableix mesures que assegurin que cada centre “reflecteixi realment la diversitat social, cultural i econòmica del seu entorn”. Denuncien que el pacte no preveu la universalitat i gratuïtat de serveis educatius com el menjador, el lleure i els llibres de text i que el que es proposa ja ho preveu la LEC i que és el govern qui ha de vetllar pel compliment de la normativa.
La CUP creu que no hi ha cap concreció “clara” per fer possible l’efectivitat del pacte i que la corresponsabilitat que es demana a la concertada acabarà “legitimant el pagament de quotes de la gran majoria d’alumnes”.
