Educació

Escola Nova 21 propicia canvis a trenta escoles i instituts

Es clou el projecte d’impuls a la innovació que ha permès modificar processos d’aprenentatge en el 40% del temps lectiu

Els promotors reclamen a la Generalitat inversió en la innovació educativa

Mercè Miralles és directora de l’institut Pau Claris de Barcelona des de fa 21 anys. Fins fa tres anys mai havia visitat un altre centre educatiu, com a producte de la filosofia tan estesa de competir més que no pas compartir. “Hem obert portes perquè ens visitin altres centres, una cosa que al principi va costar perquè es veia pretensiós. Hem après molt de les visites que hem rebut”, explica. Tana Tarapiella, directora de l’escola Edumar de Castelldefels, assenyala al seu torn com quelcom que sembla tan fàcil com és moure unes taules de lloc pot contribuir a crear espais oberts que fomentin l’experimentació. “Aquestes maneres de fer ajuden a la inclusió sense haver de pensar-hi”, defensa. Anna Salvans, cap d’estudis de l’escola Barnola d’Avinyó, assenyala com la barreja d’alumnes de diferents edats i la comunicació amb altres mestres ha ajudat a millorar el sistema educatiu.

Tots tres centres han participat, en els últims tres anys, en el projecte d’innovació educativa Escola Nova 21, promogut pel centre Unesco de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill, la Diputació de Barcelona, EduCaixa i la Universitat Oberta de Catalunya. Tot just es clou el programa que tracta de promoure un canvi de model educatiu. El director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory, assegura: “Ja no n’hi ha prou que s’asseguri que tots els infants vagin a l’escola. Ara cal garantir el dret de tothom a una educació de qualitat”, atenent el canvi que demana l’Agenda 2030 de la Unesco. I la proposta que fa Escola Nova 21 parteix del centre educatiu com a subjecte, la valoració del potencial dels docents i la promoció de la col·laboració entre ells i entre els centres i l’acompanyament dels centres dotant-los de recursos i formació, com ara breus estades en altres escoles i instituts per saber com treballen. “No es tracta de canviar de metodologia, sinó d’adoptar un paradigma d’excel·lència i qualitat que s’ha de generar a partir de l’autonomia i l’apoderament dels centres i docents”, explica Boris Mir, director adjunt d’Escola Nova 21. Una autonomia que no s’ha d’entendre com a aïllament, segons Vallory, sinó com a interacció entre centres.

Escola Nova 21 ha treballat amb 30 centres, que configuren una mostra representativa, ja que n’hi ha de públics i de concertats, de primària i de secundària, repartits per tot el territori. Els centres formen part d’un conjunt de 494 instituts i escoles que treballen en alguna de les 64 xarxes locals pel canvi a Catalunya.

Els primers resultats, que ahir es van exposar en un acte al CosmoCaixa, assenyalen que s’ha donat “un canvi molt significatiu” en el 40% del temps lectiu. El 69% dels centres consideren que s’ha produït molt o bastant canvi respecte del 2016 en propòsit, pràctiques d’aprenentatge, avaluació, organització del centre i relació amb l’entorn. Els canvis s’han donat de manera similar a tots els tipus de centres educatius.

És aviat, però, per saber quina incidència té el canvi de model sobre l’alumnat. “Caldria almenys tres anys més per avaluar els resultats”, explica el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín. Sí que s’han detectat les reticències que un canvi de model tan profund provoca. D’una banda, fer entendre a les famílies que “no passa res perquè l’escola tingui un model diferent”, segons Tarapiella. D’una altra, alterar les dinàmiques d’un professorat que no sempre està obert a canviar coses que entenen que funcionen. I que poden topar amb les seves condicions laborals, ja que el fet de fer treballar conjuntaments tres o quatre professors de diferents matèries en una mateixa aula, com es fa al Pau Claris, “implica més hores de reunió”: “Els nostres docents treballen més i estan més cansats. Però no estan cremats. El professor cremat és el que està avorrit”, conclou Mercè Miralles.

LES FRASES

No n’hi ha prou que tots els infants vagin a l’escola. Cal garantir el dret a una educació de qualitat
Eduard Vallory
Director d’escola Nova 21
Volíem demostrar que el canvi és possible i ara el volem democratitzar
Ismael Palacín
Director de la fund. Jaume Bofill
El problema més gran per a nosaltres és l’administració. Les polítiques no acompanyen
Tana Tarapiella
Directora de l’escola Edumar

Els ajuntaments, una peça clau per al canvi educatiu

Els centres educatius participants ja havien començat a desenvolupar algunes metodologies de canvi o hi estaven sensibilitzats, i el programa Escola Nova 21 i l’acompanyament que ha dut aparellat han suposat en molts casos l’impuls necessari. “Volíem demostrar que el canvi és possible i ara el volem democratitzar”, explica el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín. El repte és ara que l’administració n’assumeixi la filosofia i aporti la inversió necessària per a la innovació, relata Palacín. Els impulsors del projecte es mostren crítics amb el Departament d’Educació de la Generalitat, a qui consideren que “cal interpel·lar durament per potenciar el canvi”, segons afirma, i de qui esperen un compromís seriós. “El problema més gran per a nosaltres és l’administració”, afirma, contundent, la directora de l’escola Edumar, que assegura que les polítiques que es desenvolupen “no acompanyen”.

Un paper diferent, en canvi, estan tenint molts ajuntaments, segons defensa el diputat responsable d’Educació de la Diputació de Barcelona, Alfredo Vega. “L’administració local és educativa i té el valor de la proximitat”, destaca. Hi ha ajuntaments que fa anys que treballen en la interrelació entre els recursos municipals i els diferents centres educat¡us. Un exemple és com les escoles de música municipals han entrat als centres i han modificat la manera d’ensenyar la música. “La transformació educativa no la pot fer un agent sol, i Escola Nova 21 ha propiciat el valor de la xarxa com a generadora de coneixement i de noves pràctiques”, conclou el diputat d’Educació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

canvi climàtic

El desglaç polar per la crisi climàtica alenteix la rotació terrestre

barcelona
societat

Rebaixen la condemna a l’exalcalde de Torredembarra pel cas de les guinguetes

Torredembarra
SALT

Identifiquen un inhibidor d’una proteïna clau en el procés de la metàstasi

SALT
Societat

Els sindicats de presons convoquen vagues el 26 d’abril i 11 de maig

Barcelona
CAMPRODON

S’estrena una guia turística que utilitza la Intel·ligència Artificial

CAMPRODON
VENTALLÓ

Les últimes pluges garanteixen els farratges als pagesos gironins

VENTALLÓ
TURISME ESPORTIU

El MICFootball2024 genera fins a 33.000 pernoctacions aquesta Setmana Santa

GIRONA

Pressió per un cos perfecte

Barcelona
Èlia Soriano
Directora de l’Institut Català de la Dona (ICD)

“Totes hem patit allò de «No soc prou prima», «No soc prou alta»”

barcelona